Els salaris de l’eurozona frenen la pujada i inciten una baixada de tipus
La pujada dels salaris negociats en conveni a la zona euro forma part del còctel d’indicadors en què es fixa el Banc Central Europeu (BCE) per determinar el to de la seva política monetària i decidir, entre altres qüestions, si és el moment d’apujar, mantenir o abaixar els tipus d’interès. Segons l’estadística publicada ahir pel BCE, la pujada dels salaris negociats es va frenar de manera significativa al segon trimestre de l’any, fins al 3,55% de mitjana, respecte del 4,74% del primer. No en va, la pujada anual dels salaris negociats a l’eurozona entre l’abril i el juny és la més petita des de l’últim trimestre del 2022.
Aquesta moderació dels salaris encoratja l’expectativa d’una pròxima baixada de tipus del BCE a la seva reunió de setembre. Precisament, ahir es va conèixer que ja al juliol una àmplia majoria dels membres del consell de govern del BCE va advocar per sospesar una nova retallada dels tipus a la reunió de setembre, segons reflecteixen les actes de la trobada publicades per l’autoritat monetària. Les últimes dades d’inflació a la zona euro, per la seva banda, mostren un repunt d’una dècima, fins al 2,6%, al juliol, mentre que el creixement econòmic es manté feble: al segon trimestre, el PIB va créixer el 0,3% respecte al primer (el 0,6% respecte al mateix període de l’any anterior).
Anàlisi econòmica
A la reunió de juliol, l’economista en cap del BCE, Philip Lane, va constatar les “elevades” pressions salarials mostrades al llarg de l’any, impulsades en gran mesura per l’expectativa dels treballadors de recuperació del poder adquisitiu perdut arran de la inflació acumulada des de mitjans del 2021.
Lane, no obstant, també va expressar que, més enllà del curt termini, les enquestes a empresaris i economistes permetien augurar “una marcada desacceleració del creixement salarial el 2025”, tal com revelen les actes publicades dijous. Segons la seva anàlisi, “la desacceleració esperada del creixement salarial l’any vinent és atribuïble al fet que la recuperació de la inflació passada exercirà un paper menor que la disminució de la inflació esperada” en la negociació dels salaris. És a dir, que els agents socials passaran a guiar-se més per l’expectativa d’una inflació més petita en les seves negociacions salarials.
I això és el que ja podria estar apuntant la dada més petita de la pujada salarial negociada el juliol (3,55%), comparada amb les que s’havien estat arrossegant des del primer trimestre del 2023 (sempre per sobre del 4%).
Encara és aviat per donar per consolidada aquesta tendència. Sobretot perquè, segons van remarcar alguns consellers del BCE a la seva reunió de juliol, “els salaris reals d’una gran proporció de treballadors en alguns països encara estan per sota dels seus nivells anteriors a la pandèmia”.
Segons un recent informe publicat per l’OCDE, la meitat dels països de la seva òrbita ja han recuperat el nivell de salaris que tenien abans de la covid, si bé aquest no és el cas d’Espanya. El poder adquisitiu dels treballadors espanyols està el 2,5% per sota del que tenien abans d’esclatar la pandèmia.