Espanya se situa com a segon país europeu en inversió hotelera
Diari de Girona. Les operacions a tot el continent van arribar en el primer semestre als 9.000 milions d’euros El 18% van ser en territori espanyol
Una setmana després de la clausura dels Jocs Olímpics de París, va sent hora d’ajustar comptes. Els últims càlculs anticipen que el cost dels Jocs ha superat els 10.000 milions (en lloc dels 3.000 milions previstos inicialment) i que al voltant de la meitat ha correspost a les arques públiques.
En l’altre costat de la balança, el Banc de França preveu un creixement econòmic d’entre el 0,35% i el 0,45% per al tercer trimestre, i insisteixen en què fins a 0,25 punts d’aquest avenç podrien atribuir-se als Jocs Olímpics, els beneficis econòmics dels quals procedirien en gran manera de la venda d’entrades. El Govern calcula, a més, que l’impuls es deixarà notar al llarg dels 15 pròxims anys, amb una recaptació fiscal addicional de 9.000 milions en els tres pròxims lustres.
Un dels principals atractius de la candidatura francesa d’aquests Jocs Olímpics era el seu cost. París va presentar els seus Jocs com els més econòmics de la història, sota el paraigua de l’ecoresponsabilitat i de fugir d’aquest concepte basat en la construcció de megacomplexos esportius, per aprofitar edificis
La inversió hotelera va arribar als 9.000 milions d’euros a tot Europa, amb Espanya com el segon destí d’aquest capital, amb inversions quantificades en més de existents. No obstant, com és habitual en aquest tipus de grans esdeveniments, la promesa no es va complir.
Inicialment, el pressupost dels Jocs Olímpics estava taxat en 3.000 milions, però posteriorment es va elevar a entre 6.000 i 9.000 milions d’euros, dels quals 2.300 milions anaven a càrrec de l’Estat. No obstant, la suma final ascendeix a més de 10.000 milions d’euros, i la part que assumeixen les arques públiques ha passat d’un 20%30% a un 50%.
La majoria de la despesa ha anat destinada a seguretat, a les famoses «primes olímpiques» que van evitar les famoses vagues parisenques durant els Jocs Olímpics, i als seus funcionaris, tal com reconeixen les autoritats. Sense oblidar el megaembassament d’Austerlitz de 1.400 milions d’euros, amb el qual l’Ajuntament de París pretén tornar el riu Sena als seus ciutadans. Davant aquest elevat desemborsament, la pregunta que sorgeix ara és si França realment recuperarà l’invertit.
Una bona organització, uns transports públics que han superat 1.500 milions, la segona xifra més alta de tot el continent, només per darrere de Gran Bretanya, tot i que per davant de països com Alemanya, França o Itàlia. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe The Hotel Property Telescope, elaborat per l’equip d’Estratègia i Transaccions de la consultora les expectatives i un sector del turisme satisfet. Segons la ministra delegada de Turisme, Olivia Grégoire, el país recaptarà 9.000 milions d’euros en els pròxims 15 anys gràcies als Jocs Olímpics. En tot cas, els economistes prefereixen ser més prudents i afirmen que les dades sobre els beneficis aportats estan lluny de reflectir el que seran finalment, ja que els efectes positius d’aquests Jocs es veuran a llarg termini. Com ja va passar a la Barcelona del 92, que va aconseguir convertir la ciutat en un atractiu turístic.
No obstant, a París no li falten EY.
A més, durant el primer semestre es va registrar una allau de compres per part de cadenes. Els operadors van protagonitzar al voltant d’un terç de la inversió en el Vell Continent, amb més de 3.000 milions en adquisicions, i van participar com a inversors en turistes, com reconeix la directora general de l’Oficina de Turisme de París, Corinne Menegaux: «Ja som una capital extremadament turística, el desafiament per a nosaltres era poder promoure tots els valors de la ciutat». Malgrat no ser necessaris, les autoritats esperaven amb ànsia l’arribada de 15 milions de visitants. Al cap i a la fi, segons l’Oficina de Turisme, entre el 23 de juliol i l’11 d’agost, 11,2 milions de persones van participar en les activitats relacionades amb els Jocs Olímpics a la regió parisenca. El mateix nombre de visitants que en el mateix període de 2023, tot i que amb una petita diferencia: en aquest cas, el 85% ha sigut turisme nacional.
Es tracta d’una important quantitat de turistes que es tradueix en un augment del 25% de visitants a museus, bars i restaurants. Tot i que es pot destacar que molts dels «turistes olímpics» van obtenir passis gratis a centres culturals. Per la qual cosa aquesta dada no mostra els beneficis reals per al sector de la cultura.
Preus desorbitats
En el cas dels hotels, s’augurava una alta demanda i una explosió de preus i així va ser tot just posar-se a la venda les primeres entrades per als Jocs Olímpics. No obstant, els preus desorbitats van frenar el somni olímpic de molts, obligant els hotels a abaixar els preus de les seves habitacions.
Una història que coincideix amb les declaracions del president del sindicat d’hostaleria de París, Frank Delvau, dies abans d’arrencar els Jocs Olímpics: «Les taxes d’ocupació són molt baixes en el cas dels hotels, 15 punts per sota respecte l’any anterior». Xifres que no corroboren les últimes dades, que mostren que entre el 23 de juliol i el 6 d’agost els hotels van arribar al 84% d’ocupació, 10 punts més que el 2023.
nset de les 25 transaccions més grans. «Una tendència creixent és la presència de compradors privats i operadors, mentre els fons obtenen els seus retorns des del Regne Unit», destaca l’esmentat informe.
La inversió hotelera a Espanya va fregar els 1.500 milions d’euros, continuant amb la tendència iniciada el 2021, que va situar aquest tipus d’actius com els favorits dins de l’anglicisme que s’agrupa en Comercial Reial Estate i inclou les oficines, els actius comercials, la logística i els alternatius. Segons l’equip d’Estratègia i Transaccions d’EY, en els pròxims mesos es transaccionaran hotels per valor de més de 2.200 milions: 815 milions a curt termini, 972 milions a mitjà i 260 a llarg termini.