La població estrangera creix el doble que la nacional
Diari de Girona. La immigració torna a liderar l’augment demogràfic a les comarques de Girona, que al juliol va arribar als 824.883 habitants.
La població estrangera de les comarques gironines ha crescut, en un any, el doble de ràpid que la població nacional. Així ho indiquen les dades de l’Estadística Contínua de Població que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públiques aquesta setmana: segons aquestes xifres, la població nacional va créixer un 0,87% entre l’1 de juliol de 2023 i l’1 de juliol de 2024, mentre que la població estrangera va augmentar un 1,94% durant el mateix període. Segons aquest últim recompte, amb data 1 de juliol de 2024, les comarques gironines tenen en aquests moments 824.883 habitants, dels quals un 21,75% son estrangers. D’aquesta manera, Girona continua essent una de les províncies de l’Estat amb major percentatge de població estrangera. Marroc, Colòmbia i Hondures són, per aquest ordre, els tres principals països de procedència.
La població total de la província ha crescut, de mitjana, un 1,05% en el darrer any. Però bona part d’aquest augment es deu a la població immigrada, que s’incrementa a un ritme molt més accelerat que no pas la nacional. La població amb nacionalitat espanyola -que inclou els processos d’adquisició de nacionalitat- va créixer un 0,87%, el que suposa 14.570 persones. Pel que fa a la població amb nacionalitat estrangera va créixer el doble, un 1,94%,que representen 3.416 persones.
Però tenint en compte que les dades de nacionalitats inclouen aquelles persones que l’han adquirida posteriorment, les xifres que permeten copsar realment la importància que té la immigració en la demografia gironina son les d’habitants nascuts a l’estranger. D’aquesta manera, les comarques gironines van guanyar, entre juliol de 2023 i juliol de 2024, 8.743 persones d’origen estranger (el que va suposar un increment del 4,13%), mentre que van sumar només 153 nous residents nascuts a Espanya (un 0,19%).
Per països de procedència, a les comarques de Girona van arribar durant aquest període 960 persones amb nacionalitat marroquina, 500 amb colombians i 490 hondurenys. En el context estatal, són els colombians els que ocupen la primera posició pel que fa a la immigració, seguits dels marroquins i els veneçolans.
Per contra, els principals països de destinació per a les persones que van emigrar des de les comarques gironines van ser Marroc, on van anar 310 persones, Colòmbia (300 persones) i Senegal (90 emigrants).
Pel que fa al tamany mitjà de les llars gironines, és de 2,59 persones per habitatge, xifra que s’ha mantingut estable des de 2021. Tot i això, es tracta d’una quantitat molt inferior a la que hi havia fa anys, ja que, tal com mostren les estadísti
La població estrangera suposa gairebé un 22% del total a les comarques gironines
ques des de fa anys, les dones cada cop tenen menys fills i ho fan més tard, mentre que l’esperança de vida també s’ha allargat i per tant hi ha més persones d’edat avançada que viuen soles.
Llars unifamiliars a l’alça
De fet, les llars unifamiliars van a l’alça a la demarcació. A la província de Girona hi ha, segons aquest últim recompte, 316.605 llars. D’aquestes, la major part (un 28,58%, que suposen 90.517 llars) estan formades per només dues persones, mentre que en segon lloc -tot i que molt a prop- se situen les unifamiliars, que ascendeixen a 85.660. En tercer lloc hi ha les llars formades per quatre integrants o més, que suposen el 24,86% (un total de 78.710 llars), i finalment les formades per tres persones, amb un 19,5% (61.718 llars).
Les dades de l’INE també donen informació sobre el gènere dels gironins. Dels 824.883 habitants que té la demarcació de Girona, un 50,17% són homes (413.914), mentre que el 49,82% restant són dones (410.969).
Al conjunt de l’Estat, la població resident a Espanya va augmentar en 67.367 persones durant el segon trimestre, tot situant-se en 48.797.875 habitants a 1 de juliolde 2024., el que suposa el valor màxim de la sèrie històrica. En termes anuals, el creixement poblacional estimat va ser de 415.369 persones. La Comunitat de Madrid, amb un creixement del 0,33%, la Comunitat Valenciana (0,28%) i les Illes Balears (0,28%) són les comunitats autònomes que han experimentat majors increments de població.
Segons assenyala l’institut estadística, el creixement poblacional d’Espanya es va deure, sobretot, a l’increment de persones nascudes a l’estranger, mentre que el nombre d’habitants nascuts dins de les fronteres espanyoles va decaure. Aquesta població nascuda a l’estranger -9.036.416 personesva ser més nombrosa que la de nacionalitat estrangera, ja que, com s’ha mencionat, aquesta última inclou també els processos d’adquisició de nacionalitat espanyola.
D’altra banda, el nombre d’estrangers va créixer en 45.128 persones al llarg d’aquest trimestre, fins arribar a les 6.632.064.