Les energies renovables, en «stand by» a Girona
Diari de Girona. La Ponència de la Generalitat no ha analitzat l’impacte ambiental de cap projecte a la província des de fa més d’un any v Tot i això, alguns ajuntaments estan rebent nombroses propostes.
La Ponència d’Energies Renovables, organisme creat per la Generalitat per fer una avaluació ambiental dels projectes de parcs eòlics o fotovoltaics, no examina cap projecte a les comarques gironines des de fa més d’un any: concretament, des de juny de 2023, malgrat que la comissió es reuneix una o dues vegades al mes (en funció del volum de peticions). I no és que no es presentin projectes: diversos ajuntaments, com els de Navata, Lladó, Ventalló, Viladamat, Crespià o Vilademuls han vist amb preocupació com en els darrers mesos es presentaven projectes per a fer macroparcs eòlics o solars als seus municipis. Però a hores d’ara, cap d’aquestes projectes ha realitzat encara un recorregut administratiu prou llarg per arribar fins a un dels punts clau: l’aprovació ambiental per part de la Ponència, tràmit indispensable per poder convertir el projecte en realitat.
En l’últim mandat, el Govern català només ha autoritzat un parc eòlic a les comarques gironines: el Galatea, impulsat per Endesa a la Jonquera i rodalies, que suposarà una inversió de 50 milions d’euros i generarà 49 MW d’energia. El Govern català va atorgar l’autorització prèvia el passat mes d’agost després d’haver demanat algunes omdificacions en l’informe d’impacte ambiental i malgrat l’oposició de l’Ajuntament de la Jonquera, que va anar als tribunals.
La implantació d’energies renovables està generant una forta controvèrsia a la província de Girona, especialment a aquells municipis on grans empreses presenten macroprojectes que ajuntaments i veïns sovint veuen amb preocupació pel dany ambiental i paisatgístic que poden causar. Normalment, els projectes es presenten en municipis propers a grans línies elèctriques, per tal de fer més senzilla l’evacuació de l’energia.
Per tal de garantir que els projectes preserven el territori, la Generalitat va crear la Ponència d’Energies Renovables, un òrgan col·legiat que té com a missió analitzar la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques des del punt de vista del seu emplaçament, així com portar a terme les actuacions relatives amb l’avaluació d’impacte ambiental. En formen part el departament de Territori i Sostenibilitat -que n’ostenta la presidència, el d’Empresa i Coneixement, el d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el de Cultura.
La darrera vegada que la Ponència
va examinar projectes de les comarques gironines va ser en la sessió del 15 de juny de 2023. En aquell moment, l’organisme va analitzar dos projectes de parcs solars a Santa Llogaia d’Àlguema. Tal com va advertir el propi organisme, les dues iniciatives se situaven a la mateixa zona i compartien diverses infraestructures, de manera que el seu impacte ambiental s’havia d’avaluar de forma conjunta, ja que es podia produir un efecte acumulatiu.
Un dels parcs, promogut per l’empresa Solar Growth SL, va rebre un informe desfavorable perquè la línia soterrada de 30 kV que estava prevista per a connectar els dos subparcs afectava a un jaciment arqueològic i perquè part de la superfície prevista afectava també sòls agrícoles. En canvi, l’altre parc, promogut per Clean Future Energy, va rebre un informe favorable amb algunes condicions.
Així doncs, l’informe que emet la Ponència serveix per descartar ja d’entrada aquells projectes que, des de l’inici, presenten elements «insalvables» per raons ambientals, territorials, urbanístiquess, paisatgístiques, agràries, cultures o energètiques. D’aquesta manera, els projectes que reben un informe desfavorable ja ni tan sols poden començar la seva tramitació.
Els projectes que reben informe favorable han d’elaborar i aportar tota la documentació que requereix la Ponència, com ara estudis i seguiment de fauna, anàlisis d’afectacions agràries, estudis del valor del sòl, estudis d’impacte i inegració paisatgística, garanties de connexió elèctrica i anàlisi de l’efecte acumulatiu de projectes a la zona, entre altres. En base a aquesta documentació, han de realitzar una triple tramitació urbanística, ambiental i energètica. D’aquesta manera, l’aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme i l’obtenció d’una declaració d’impacte ambiental favorable per part de la Ponència en els casos que sigui d’aplicació són condició indispensable perquè els parcs puguin obtenir l’autorització administrativa prèvia i de construcció per part de la Generalitat. Segons defensa el Govern català, a la pràctica això vol dir que «dels projectes que passen el tràmit previ de viabilitat de l’emplaçament, n’hi haurà molts que no aconseguiran l’autorització o bé que s’hauran d’ajustar en molts aspectes, que poden ser significatius».
Amb la creació d’aquesta Ponència, la Generalitat ha volgut calmar la preocupació que ha sorgit a diversos punts del territo
ri per la presentació de projectes de macroparcs eòlics i fotovoltaics. Sense anar més lluny, per exemple, en els darrers mesos s’han presentat fins a cinc sol·licituds per a fer parcs fotovoltaics a Navata, inclòs un de Ferrovial que preveu 60 hectàrees i 75.000 plaques solars, i que afectaria també al municipi veí de Lladó. També s’ha presentat recentment una proposta per a un parc eòlic entre Viladamat i Ventalló que comportaria la instal·lació de sis aerogeneradors, així com un macroparc fotovoltaic de 50 hectàrees a Crespià que suposaria la instal·lació de 80.000 plaques. També a Vilademuls hi ha hagut, en els darrers mesos, sol·licituds per a la instal·lació de fins a cinc parcs fotovoltaics. Caldrà veure quins d’ells acaben passant el filtre ambiental.