Baixa la producció anual d’energia elèctrica provinent de les renovables
El Punt. L’increment de capacitat de generació elèctrica renovable va ser de 34,39 megawatts (MW) el 2023, prop de quatre vegades menys que l’any anterior. Així ho constata l’Observatori d’Energies Renovables en l’informe que analitza la implantació d’energies netes durant l’últim any, que certifica que Catalunya “s’està allunyant” de la sobirania energètica. El document alerta que la cobertura de demanda elèctrica amb renovables ha estat del 13,6%, xifra que caldria multiplicar gairebé per cinc per assolir la fita que s’ha fixat el govern per al 2020, que preveu assolir fins a un 50% d’aquesta demanda s’ha de cobrir amb fonts renovables.
La demanda elèctrica va ser de 44,54 terawatts hora (TWh) l’any passat, un 0,9 % per sota respecte al 2022, a causa d’un increment de l’autoconsum i les millores en eficiència i estalvi, detalla l’Observatori, una iniciativa impulsada per les principals organitzacions catalanes a l’àmbit de les renovables. La demanda elèctrica s’ha cobert el 2023, principalment i un any més, amb energia nuclear (un 50,7%), tot i que dos punts menys que l’any anterior. L’Observatori recalca que els reactors nuclears de Catalunya, que començaran a desconnectar-se l’octubre del 2030, han aportat set vegades més que els parcs eòlics, nou vegades més que la energia hidràulica i més de 55 vegades l’aportació de la solar fotovoltaica.
Entre les renovables, l’eòlica s’ha consolidat com la més important, amb una generació de 3 terawatts (TWh), equivalent al 7 % de la demanda elèctrica i un 25,3% més que l’any anterior. Tot i així, l’Observatori atribueix la lentitud en l’augment de les renovables al “col·lapse” de projectes d’eòlica i fotovoltaica que es troben en les diferents fases de tramitació.
Les importacions han estat la segona font d’abastament elèctric, en haver cobert el 14,2 % de la demanda elèctrica, comparat amb un 8,1 % el 2022.
En tercer lloc, el 13 % de la demanda elèctrica s’ha cobert amb cicles combinats, fet que suposa una caiguda del 26,5 % respecte a l’any anterior, mentre que les instal·lacions de cogeneració, que també utilitzen combustibles fòssils, han suposat la quarta font elèctrica, un 8% del total. L’energia hidroelèctrica ha registrat la seva menor participació des de l’any 1990, en haver cobert el 5,8 % de la generació (2.205 gigawatts hora). L’any anterior havia assolit el 6,4 % l’any anterior. La sequera i la necessitat de preservar l’aigua hi ha incidit força, també. La solar fotovoltaica, sense tenir en compte l’autoconsum, ha cobert un 1% de la demanda, un 3,8% més que l’any anterior, mentre que la resta de tecnologies de generació, incloses el biogàs, la solar tèrmica i la biomassa han cobert el 2% de la demanda 790,63 gigawatts (GWh).
Un estudi liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Imperial College de Londres posa sobre la taula que les limitacions materials per produir la tecnologia que utilitzen les centrals d’energies renovables fa inviable el ritme de creixement previst d’aquest sector per poder complir l’Acord de París en l’horitzó del 2050. Els objectius de mantenir la temperatura global per sota dels dos graus respecte als nivells preindustrials i limitar l’augment a 1,5 graus, requerien incrementar substancialment l’ús d’energies renovables. L’equip investigador argumenta que els models d’avaluació integrada actuals no tenen en compte la quantitat de material necessària per fabricar algunes de les tecnologies imprescindibles. Sostenen els investigadors que aquests models d’avaluació integrada actuals no tenen en compte la quantitat de material necessària per fabricar bateries, turbines eòliques o panells solars. Citen com a exemple el fet que assolir aquestes projeccions implicaria augmentar la demanda de seleni i gal·li 571 i 531 vegades, respectivament, els pròxims 30 anys. Una fita que consideren “difícil d’assolir”. Així doncs, creuen que la importància d’aquests materials crítics serà un factor limitador en el desenvolupament de tecnologies d’energia neta en els propers anys. Per afirmar-ho s’han basat en els resultats del seu estudi, publicat a la revista científica Energy and Environmental Science, en quèhan analitzat 36 materials diferents i han trobat que la demanda de molts d’aquests superaria amb escreix la producció actual abans del 2050. Això inclou elements com el tel·luri, l’indi o el cobalt, la demanda dels quals creixeria 49, 17, 6 vegades, respectivament.
Per abordar aquestes limitacions, proposen incorporar equacions que tinguin en compte la disponibilitat de materials i així com una major diversitat tecnològica. Això permetria obtenir projeccions més realistes i útils a l’hora de prendre decisions polítiques. La recerca també planteja augmentar la capacitat de reciclatge de materials per reduir la dependència de les matèries primeres.
La taca d’oli de les renovables la demostren les dades europees. L’eòlica i la solar van superar ja la produïda per tots els combustibles fòssils –carbó i gas sobretot– a tota la Unió europea per primer cop aquest primer semestre del 2024. Tot i l’augment lleuger de la demanda, les renovables van facilitar el 30% de l’energia, pel 27% de la produïda derivada dels fòssils, en què el carbó continua en caiguda lliure des de fa dues dècades.