La inversió pública creix un 28% després de la covid recolzada en els fons de la UE
Diari de Girona. Un estudi compara les respostes que es van donar a la pandèmia i a la gran recessió del 2018 i el seu impacte en sanitat, educació i infraestructures
El Govern del PSOE i Sumar no es cansa de reiterar que les respostes a la crisi de la covid, amb el seu lideratge; i a la gran recessió de l2008, amb el PP en el poder, van ser molt diferents. Un estudi de la Fundació BBVA i de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) posa xifres a aquestes diferències.
Un dels punts en els quals més es diferencien les respostes és en la inversió pública, en els dos casos lligades a unes regles fiscals de la Unió Europea (UE) que van provocar efectes molt diferents, segons destaca l’autora de l’estudi, Matilde Mas. Mentre que durant la Gran Recessió va prevaler l’austeritat, inicialment imposada des de Brussel·les, i es va produir una retallada de les inversions del 23,2% entre 2007 i 2011, després del xoc de la covid, la resposta de l’economia espanyola va ser la contrària, recolzada en els 140.000 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, i van créixer un 28,2% entre 2019 i 2023.
Aquesta desigual resposta s’aprecia en tots els components de la inversió pública, inclosa la partida per a educació, que en la primera crisi es va contraure un 50%, però durant la pandèmia va créixer un 34,2%; la sanitat (-16,6 davant el 27,9%) i infraestructures (-22,2% davant el 27,7%). Destaca el canvi de política entre les dues crisis en l’actuació de les corporacions locals. Els ajuntaments van frenar la inversió en infraestructures urbanes un 150% durant la Gran Recessió, però després de la pandèmia han apostat per incrementar-la un 63%.
Segons Mas, directora de Projectes
Internacionals de l’Ivie, en l’economia espanyola on es constata millor l’esdevingut és en l’evolució del producte interior brut (PIB) i l’ocupació. En la crisi financera, el PIB va caure un 3,6% acumulat entre 2007 i 2011, però el 2023 ja havia recuperat els nivells del 2019 en un 2,2%. I l’ocupació va caure un 10% acumulat, tant en nombre d’hores com en nombre de treballadors, en els quatre anys posteriors al 2007, mentre que, el 2023, ja era un 0,3% superior a la del 2019 en nombre d’hores i un 2,9% en el de treballadors. Segons el parer de l’autora, les regles fiscals «són necessàries», però han de ser adaptables, «estar ben dissenyades» i no entorpir la recuperació, tal com va passar amb les polítiques restrictives després de la crisi financera.
Aquesta va ser una del les lliçons. Amb la crisi de la covid es van aixecar les regles fiscals «perquè es va comprendre que les primeres, amb les mesures d’austeritat que portaven implicades, van provocar seriosos problemes en l’evolució de les economies d’Espanya, Itàlia i Grècia, ja que van ser molt perjudicials».
Inversions ferroviàries
En la crisi financera, només les inversions ferroviàries, amb un creixement acumulat del 7,9%, van aconseguir mantenir-se en positiu. Les altres infraestructures van experimentar caigudes, en alguns casos molt notables. Especialment destacable va ser la retallada de les inversions de les corporacions locals en infraestructures urbanes, que es van ensorrar un 150%.
No obstant, la resposta davant la pandèmia va ser l’oposada. Totes
Després del 2008 va prevaler l’austeritat, que va perjudicar sobretot Espanya, Itàlia i Grècia
les infraestructures van presentar variacions positives de dos dígits, i en alguns casos superiors al 50%. Aquest és el cas de la inversió dels ajuntaments en infraestructures urbanes, que va experimentar un creixement del 63%; i de les portuàries, que han augmentat un 53,3% des del 2019.
En 2019-2023, el pes de les inversiones en educació i sanitat i serveis socials ha crescut i ja suposa gairebé una quarta part del total d’inversions públiques efectuades de mitjana durant els quatre anys posteriors a la covid, davant el 16% que representaven després de la Gran Recessió. La inversió total (pública i privada) encara no ha aconseguit tornar als nivells previs a la covid, situant-se un 2% per sota.