Blog

Però mentre n’hi ha que ho celebren afirmant que és el camí que cal seguir perquè Espanya no competeixi en preu, sinó en qualitat, per a una part de la població passar una setmana de vacances al seu país s’ha tornat un luxe. La renda per càpita a Espanya just acaba de recuperar els nivells previs a la pandèmia, restada la inflació, indiquen les dades de l’ INE. I, al seu torn, els principals mercats emissors de viatgers – el Regne Unit, Alemanya, França, els països nòrdics, els Estats Units…– amb salaris mitjans més alts poden suportar més bé l’increment de preus turístics. Espanya continua sent barata per a les seves butxaques.

És aquesta arribada ingent de visitants internacionals –se n’esperen entorn de 100 milions aquest any– la que empeny les tarifes i manté la potència d’aquesta indústria mentre la demanda interna frena, apunten les anàlisis d’ Exceltur.

“Les tarifes mitjanes dels hotels espanyols continuen sent molt competitives respecte a altres destinacions mediterrànies”, considera Carlos Cendra, directiu de la consultora Mabrian. La companyia, especialitzada en intel·ligència turística, ha analitzat els preus de milers d’hotels per a aquest estiu i conclou que la inflació ha tingut lloc de manera generalitzada en la majoria dels països i en totes les categories d’establiments.

Països mediterranis com Itàlia, Grècia i Croàcia tenen tarifes molt més elevades

En aquest context, Itàlia, França, Grècia i Croàcia mostren tarifes més elevades que Espanya en totes les tipologies d’allotjament. Només Albània i Turquia mostren preus significativament més baixos, mentre que Portugal se situa als mateixos nivells pel que fa als establiments de tres i quatre estrelles.

“Les dades mostren més elasticitat de tarifes als allotjaments de tres estrelles, on la competència és intensa i encara hi ha recorregut per augmentar preus, especialment en destinacions amb molta demanda i que actualitzen l’oferta, les instal·lacions i els serveis”, afirma Cendra. En el cas dels hotels de cinc estrelles, els preus tendeixen a l’estabilització, especialment a França, Portugal, Grècia i Turquia, amb lleugers augments interanuals en les tarifes mitjanes per nit a Espanya, Itàlia i Alemanya –vegeu el gràfic adjunt–. Destinacions emergents com Albània i Croàcia, que s’han posat de moda els últims anys, reflecteixen, així mateix, l’augment de la demanda en les tarifes, segons Mabrian. Els preus per nit a Albània donen augments de dos dígits: “Malgrat que continuen sent baixos en comparació amb altres destinacions europees, llancen una evolució creixent compatible amb el destacat increment del nombre de viatgers els últims anys, i tenen marge per continuar creixent a bon ritme, si no hi ha factors aliens a la demanda turística que els alenteixi”, prossegueix Cendra.

Per la seva banda, els hotels croats de tres i quatre estrelles van augmentar les tarifes un 6% i un 3% interanual, respectivament, mentre que han baixat un 5% als allotjaments de cinc estrelles. És un comportament semblant a un altre mercat mediterrani, Turquia, on s’han observat increments destacats de les tarifes mitjanes els últims dos o tres anys per efecte, principalment, de la demanda russa derivada d’Europa, prossegueix el directiu.

Que la destinació Espanya continua sent atractiva i assequible per als turistes estrangers ho demostren les xifres d’arribades i d’ocupació. José Manuel Fernández Terán, soci de Turisme de PwC, subratlla que per a aquesta època les reserves ja se situen un 1% per sobre del 2023, quan ja es van arribar a cotes molt altes, malgrat que els preus són entre un 5% i un 9% més alts que l’any passat en els diferents serveis turístics. “L’ocupació dels establiments a Espanya és molt elevada i l’oferta ja no pot augmentar gaire més”, afirma.

Amb una ocupació molt alta i diverses destinacions saturades, la indústria pot créixer en valor

De fet, el fenomen és el contrari. Les destinacions més saturades proven de contenir l’oferta turística a través de l’eliminació dels habitatges d’ús turístic i certes restriccions per frenar el descontentament social. Així doncs, la indústria té com a principal via de creixement els preus i la desestacionalització, amb una arribada alta de turistes la major part de l’any, i no només a la primavera i a l’estiu.

Fernández Terán destaca, a més, el canvi en l’oferta que
hi ha hagut a Espanya, amb
un increment del segment del luxe, que atreu visitants amb més despesa. Des de la pandèmia, les habitacions d’hotels de quatre i cinc estrelles han crescut gairebé un 10%, mentre que les de menys categoria s’han reduït. El canvi és significatiu, ja que el nombre global de places hoteleres amb prou feines ha augmentat un 3% al país des d’aleshores.

El reposicionament de la destinació i el nou perfil de turista que comença a predominar fa que la despesa en destinació augmenti el doble que els preus, “i és un bon senyal”, comenta Jorge Marichal, president de la Confederació Espanyola d’ Hotels i Allotjaments Turístics ( Cehat). “Significa que l’experiència turística d’ Espanya genera valor”, prossegueix.

La conjuntura també contribueix al fet que l’arribada de visitants aguanti i els preus tinguin més recorregut, afegeix Fernández Terán, de PwC. Malgrat que l’economia europea no viu el moment més pròsper, el creixement continua sent positiu i les perspectives per als pròxims mesos són bones, amb una possible baixada de tipus i la taxa d’atur de l’eurozona en mínims històrics (6,5%).

La demanda de països i viatgers amb més poder adquisitiu empeny a l’alça el cost de les vacances

Per tant, per als principals mercats estrangers, Espanya
no és tan cara… i encara poden pagar més. Els mateixos turistes espanyols hauran d’estalviar més, si és que es pot, per
estiuejar.