El BCE deixa per a la tardor una altra baixada dels tipus d’interès
Diari de Girona. Lagarde adverteix que el que decideixi l’entitat el mes de setembre sobre el preu del diner «està totalment obert» en funció de com evolucioni la inflació.
Encara no és hora. Això ha decidit el Banc Central Europeu (BCE), que ha complert el guió i manté els tipus d’interès en el 4,25% al qual els va baixar el mes passat. En aplicar fa un mes la primera tisorada en vuit anys, de 0,25 punts, ja es preveia que la reunió del consell de govern de l’institut monetari seria un tràmit fins a la de setembre o octubre. Tot depèn de com evolucioni la inflació, que en la zona euro es va situar en el 2,5% al juny enfront del 2,6% al maig, i que, per tant, no sembla del tot controlada, especialment en els serveis, ni que s’encamini a estabilitzar-se ja entorn del 2% que persegueix l’entitat presidida per Christine Lagarde.
En línia amb les expectatives, «l’impacte inflacionari de l’alt creixement dels salaris s’ha vist esmorteït pels beneficis empresarials». Al mateix temps, «les pressions sobre els preus domèstics continuen sent elevades, la inflació dels serveis és elevada i és probable que la inflació general es mantingui per sobre de la meta fins ben entrat l’any vinent», en concret, fins a finals de 2025, avisa l’organisme. És per això que ha estat contundent respecte dels pròxims passos: «La pregunta de què farem al setembre és molt oberta», va advertir la presidenta del BCE en la roda de premsa celebrada després de la reunió del consell de govern del BCE en relació al preu del diner. «Dependrà de totes les dades que tindrem, no hi ha un camí predeterminat», ha agregat.
I va assegurar que la prioritat és controlar la inflació i que mantindrà tipus de «política prou restrictiva» per a aconseguir l’objectiu d’una inflació estable entorn del 2%. El BCE segueix amb la seva estratègia d’«un enfocament dependent de les dades i reunió per reunió», per la qual cosa manca decisions preconcebudes.
Lagarde, que va reiterar que el BCE mantindrà els tipus d’interès «el temps que sigui necessari» per a aconseguir l’objectiu a mitjà termini d’una inflació en el 2%, va avisar de la feblesa de la indústria i les exportacions i de la resistència del mercat laboral. Va alertar de l’augment dels costos laborals per les alces dels salaris després de l’escalada de la inflació. «Les dades més recents de compensació per empleat van en línia amb les estimacions, i creiem que el creixement salarial es moderarà l’any que ve», va afegir. En la primera part de l’any, en canvi, els beneficis empresarials, s’han reduït.
La presidenta del BCE va reconèixer que el manteniment dels tipus d’interès més temps de l’esperat pot contribuir a reduir el creixement. Aquest seria un dels riscos, juntament amb els conflictes geopolítics com la guerra a Ucraïna o a Gaza. Al seu judici, el consum serà un dels motors del consum i els riscos per al creixement estan decantats a la baixa, ha explicat.
Compra d’actius
El tipus d’interès de les operacions principals de finançament i els tipus d’interès de la facilitat marginal de crèdit i de la facilitat de dipòsit es manté sense canvis en el 4,25%, 4,50% i 3,75%, respectivament. Lagarde ja porta un temps avisant que pot portar temps domar la inflació i ho va fer en el fòrum de bancs centrals organitzat pel BCE a principis de mes en la localitat portuguesa de Sintra.
Al seu torn, la cartera de la compra d’actius (APP) està disminuint «a un ritme mesurat i predictible». El BCE afirma que l’Eurosistema «ja no reinverteix tots els pagaments de principal dels valors adquirits en el marc del programa de compra d’emergència pandèmica (PEPP) que vencen», la qual cosa redueix la cartera en una mitjana de 7.500 milions d’euros al mes. L’institut emissor té intenció d’interrompre les reinversions en el marc del PEPP a la fi de 2024.
Un termòmetre del que espera el mercat és l’euríbor a 12 mesos, la principal referència per a les hipoteques d’interès variable, que s’ha situat en els seus nivells més baixos en més d’un any, entorn del 3,50%. En tot cas, les retallades de les quotes mensuals dels préstecs es donen per fets almenys fins a novembre, ja que es comparen amb nivells que l’any passat superaven el 4%. si no es torça la tendència, juliol es tancarà amb la quarta baixada consecutiva de les quotes hipotecàries d’interès variable.
Decideixi o no aplicar una nova retallada dels tipus d’interès en la reunió del 12 de setembre, Lagarde haurà de donar pistes més clares sobre l’evolució del preu del diner, ja que comptarà amb noves dades sobre l’evolució de la inflació. La fintech Ebury tenia clar que la reunió d’aquest dijous havia de servir «per a fer una pausa i reavaluar» i, com el consens del mercat, afirmava que l’organisme «sembla haverse fet a la idea en gran manera que les retallades de tipus es produiran en la segona meitat de 2024».
Schroders, per part seva, preveu «tres retallades de tipus de 25 punts bàsics d’aquí a la fi d’any». Després, segons el parer dels analistes d’aquesta entitat, hi hauria dues retallades més de 25 punts bàsics per al primer trimestre del pròxim any» i després el BCE és previsible que «es mantingui a l’espera durant la resta de 2025. És probable que la pausa es vegi forçada per la reaparició de les pressions inflacionistes».
nRevealed Technology Advantage) de 2,3, enfront de l’1 d’Alemanya, l’1,3 de França i l’1,6 del Regne Unit, les líders d’aquesta classificació.
Tenen, també, més nombre de patents que Espanya en aquest camp els Països Baixos (encara que amb una puntuació d’un 1,5 en especialització), Itàlia (un altre 1,5), Suïssa (amb un 1,2) i Suècia (1,2). De fet, cal obrir el camp fins a la comparativa internacional per a trobar a economies més especialitzades que Espanya en la innovació hídrica. Anem molt a l’una del Canadà (2,5), però vencen Israel (3,1) i Austràlia (3,8).
«A Espanya, la greu sequera ha passat al primer pla del debat polític, subratllant la urgent necessitat d’actuar en àrees que estan experimentant estrès hídric extrem», perfila el document, com a única explicació a aquesta posició espanyola en el llistat.
No s’hi aprofundeix sobre quin tipus d’invents es patenten al país, però la radiografia europea (regió líder mundial, per cert, en registre de patents en aquest sector) dona alguna pista sobre aquest tema. Destaquen, sobretot, els sistemes de protecció contra problemes relacionats amb l’aigua (especialment tot el que té a veure amb estructures dures com a preses o dics o la prevenció d’inundacions), les propostes per a fer un ús més eficient d’aquest element, i tot el relacionat amb les aigües residuals i el tractament de llots. Així, no es compleix en aquesta zona una tendència molt clara en altres parts del món: que es dispara la innovació orientada a potabilitzar l’aigua.
El BCE mantindrà el tipus d’interès el temps que calgui fins a aconseguir una inflació del 2%