Un de cada cinc pisos anunciats a la ciutat de Girona ja és de lloguer de temporada
Diari de Girona. Aquesta modalitat ha incrementat fins al 213% durant el segon trimestre de 2024, mentre que el lloguer ha continuat disminuint, aquesta vegada un 13%
L’oferta d’habitatge de lloguer permanent s’ha desplomat a Girona un des que es va aprovar fa prop més d’un any la llei d’Habitatge, que limita la capacitat de maniobra dels propietaris i ha provocat una retirada de pisos del mercat i un transvasament cap al lloguer de temporada o turístic, de moment amb menys limitacions. Idealista, el major portal immobiliari d’Espanya i pel qual passen la majoria de les ofertes de lloguer, ha publicat un informe sobre els arrendaments en les capitals de província en el qual es destaca que l’oferta d’habitatge de lloguer permanent a Girona ha caigut el 13% en el segon trimestre respecte al mateix període de l’any anterior.
El descens de l’oferta de lloguer permanent a Girona s’ha produït en paral·lel a una explosió de l’oferta de lloguer de temporada, la qual cosa demostraria un transvasament d’oferta d’un mercat a un altre. Segons l’informe d’Idealista, el lloguer de temporada s’ha incrementat a Girona el 213% en el segon trimestre de l’any respecte al mateix període de l’any anterior, també molt per sobre de la mitjana espanyola que va ser del 55% d’augment.
Actualment, un de cinc anuncis de pisos de lloguer a la ciutat de Girona ja correspon a un lloguer de temporada. Cal tenir en compte que aquests arrendaments de temporada queden fora de l’àmbit d’aplicació de la llei d’Habitatge , per la qual cosa no es veuen afectats, entre altres aspectes, per les limitacions en les actualitzacions de la renda, per les pròrrogues extraordinàries dels contractes o pels controls de preus que es poden aplicar en les zones que es declarin tensionades.
Aquest escenari també es trasllada a la resta de Catalunya. Concretament, a Barcelona, els arrendaments permanents han caigut un 45% i els temporals han incrementat un 48%, per la qual cosa un 42% de l’oferta immobiliària pertany a aquesta modalitat. Pel que fa a les comarques tarragonines, el lloguer temporal ha incrementat fins al 135%, de tal manera que un 12% de la seva oferta d’habitatge forma part d’aquesta modalitat. D’altra banda, els arrendaments habituals ha decaigut un 28%. En acabat, a Lleida, els lloguers de temporada han incrementat un 140%, amb un augment de l’oferta en aquesta modalitat del 2%, mentre que l’arrendament permanent ha disminuït un 11%..
A nivell estatal
En termes generals, durant el segon trimestre de 2024, Espanya va arribar fins al 13% de lloguers temporals del mercat, amb un increment interanual de l’oferta del 55%, mentre que l’oferta de lloguers permanents es va reduir un 17% en el mateix període.
D’entre els territoris estudiats per Idealista, Barcelona és la ciutat que compta amb més habitatges de lloguer temporal (42%), xifra que baixa fins al 34% en el cas de Sant Sebastià. A continuació, es troben les ciutats de Badajoz (21%), seguides de prop per Cadis (19%), Madrid (16%) i València (15%). Amb un pes superior al 10% de l’oferta estan també Santander (14%), Palma (13%), Màlaga (11%) i Bilbao (10%).
Per contra, en les zones menys tensionades, aquesta modalitat temporal és pràcticament inexistent, ja que en dos capitals el pes de la mateixa sobre el mercat voreja el 0%. Es tracta de les ciutats d’Ourense i Melilla. Amb l’1% es troben les capitals de Ciudad Real, Lugo, Zamora, Càceres i Albacete.
D’altra banda, entre els grans mercats, el major increment de l’oferta de temporada s’ha donat a Màlaga, que compta amb un 99% més que fa un any, seguit per Bilbao (73%), Palma (72%), València (70%), Sevilla (63%), Madrid (53%) i Barcelona (48%). A Alacant, per part seva, l’oferta de lloguers temporals ha crescut un 22% en els últims 12 mesos, mentre que s’ha incrementat un 21% a Sant Sebastià.
Els majors i més espectaculars increments d’oferta d’aquesta mena d’arrendaments s’han donat en petits mercats on aquest fenomen era fins ara pràcticament inexistent i en els quals l’aparició d’un grapat d’anuncis ha provocat pujades molt pronunciades. Són els casos de Badajoz (1.956%), Pontevedra (800%), Múrcia (417%) o Osca (400%). Per contra, en cinc capitals els lloguers temporals s’han reduït durant aquest any: Zamora (-67%), Melilla (-50%), Lugo (-50%), León (-20%) i Palència (-20%).
En paral·lel a aquests creixements, els lloguers de llarga estada continuen caient en els principals mercats. El major descens es dona a Barcelona (-45%), seguit per Sant Sebastià (-32%), Sevilla (-27%), Madrid (-22%), Bilbao (-22%), Alacant (-8%) i València (-6%). Així i tot, a la ciutat de Màlaga l’oferta ha aconseguit créixer un 4%. Entre la resta de ciutats, la major caiguda s’ha donat a Palència (-47%), Oviedo (-44%), Valladolid (-35%) i Terol (-32%), mentre que les majors pujades s’han produït a Càceres (38%), Melilla (28%), Cuenca (26%), Almeria (20%) i Àvila (6%)..
Voluntat de trobar una solució
Davant aquesta problemàtica, tant el Govern de la Generalitat com de l’estat espanyoñ han intentat aplicar normatives (o les estan planificant) amb l’objectiu de regular el lloguer temporal.
Un exemple d’això és el decret llei que el Govern català va aprovar el passat abril, que concretava què és un lloguer de temporada i què no. Així, els pisos arrendats a estudiants, treballadors que estiguin a la comunitat per un temps determinat o persones que estiguin enmig d’algun tipus de tractament mèdic es classificarien formalment com a lloguers habituals. L’objectiu era posar fre a aquells propietaris que estaven posant etiqueta de lloguer temporal a aquesta tipologia habitatges i escapant, així, de les obligacions la nova llei d’Habitatge.
En el decret es concretava que si aquests habitatges estaven situats en un municipi considerat zona tensada, els seus arrendataris tindrien les mateixes garanties que qualsevol altre pis o casa que estigui llogat amb vocació de permanència. D’altra banda, el propietari havia d’especificar als contractes l’ús final d’aquest habitatge, i assumir les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte, a més d’indicar si és o no una gran forquilla (propietari de 5 habitatges o més).
Pel que fa a les habitacions, el decret les incloïa dins la modalitat de lloguer permanent, i que, com a tal, el preu de totes les unitats que conformen el pis no podia superar el preu que pertoqui per norma. A banda, la normativa donava capacitat sancionadora al govern.
Amb tot, el decret no es va aplicar perquè no va ser validat per la Diputació Permanent del Parlament, a causa dels vots en contra de Junts, Vox, Ciutadans i PP i l’abstenció de PSC.
Per la seva banda, el Govern espanyol, a través del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, va anunciar la seva intenció de regular total de les diferents modalitats de lloguers a principis de juliol. L’Executiu va declarar que estava treballant en canvis reguladors per a solucionar els problemes de tensió de preus en la segona i la tercera modalitat. No obstant això, aquesta normativa xoca amb el marc competencial de l’habitatge, la majoria en mans de les comunitats i ajuntaments, bona part governats pel Partit Popular, contrari a aquesta mena de regulacions.