El teixit econòmic català insisteix en un nou model de finançament
El Periódico. El Consell de Cambres, Pimec, Foment, el Cercle i altres entitats reclamen “aprofitar el moment per trobar i pactar solucions”
El mateix dia en què es va reunir el Consell de Política Fiscal i financera (CPFF), el denominat G-8, que agrupa organitzacions econòmiques i socials catalanes, va tornar a exigir un nou model de finançament autonòmic que asseguri l’autonomia financera, millori significativmente la capacitat de gestió dels tributs i garanteixi el principi d’ordinalitat, és a dir, l’equilibri entre el que aporta un territori i el que rep.
Aquesta petició se suma a la que van fer al reclamar una reforma “ambiciosa” del sistema de finançament, caducat des del 2014. I fins i tot apuntaven possibles opcions, que anaven des del pacte fiscal fins al model federal. Ara el Consell de Cambres –que agrupa les 13 cambres catalanes, encapçalades per la de Barcelona–, Pimec, Foment del Treball, Femcat, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el RACC, Barcelona Global i el Cercle d’Economia tornen a la càrrega i insisteixen en una reforma basada en “els principis de transparència, equitat i eficiència, en un marc de lleialtat institucional”.
Llavors denunciaven que l’actual sistema de finançament autonòmic “frena el progrés econòmic de moltes comunitats autònomes com Catalunya”. Les entitats asseguren que es tracta d’una iniciativa que cal prendre amb “urgència”, ja que “s’acumulen els dèficits de finançament” que afecten el “potencial de progrés econòmic i el benestar social del país”. Segons el parer d’aquest grup d’entitats, “cal aprofitar el moment per trobar i pactar solucions” tenint en compte que la concreció d’un nou model correspon “a les forces polítiques legitimades per la ciutadania”.
Ja al març van especificar que el model hauria d’”assegurar l’autonomia financera, millorar la capacitat de gestió i recaptació tributària, i garantir el principi d’ordinalitat, així com tenir en compte el diferencial del cost de la vida entre comunitats”. I aprofiten les negociacions de cara a una investidura a Catalunya per demanar que arribin “a bon port”, i que aquest diàleg “representi un avenç efectiu” en matèria de finançament.
Segons aquestes organitzacions, “és fonamental que les principals forces polítiques, tant a Catalunya com en el conjunt de l’Estat, progressin cap a una cultura del pacte que permeti assolir grans acords de país per a tots aquells temes bàsics que requereixen grans consensos per poder ser finalment aplicables i, sobretot, duradors en el temps”. També consideren “fonamental que els pactes es compleixin i es respecti sempre l’esperit que va inspirar l’acord inicial”. En el supòsit que s’aconsegueixi un acord, les 20 institucions que recolzen aquestes mesures es mantindran “disposades que els continguts de l’acordat es respectin per totes les parts”. I reclamen a la resta de forces polítiques que, si es produeix un pacte, “el valorin en profunditat i que considerin recolzar-lo”.