Hisenda anticipa a les autonomies 147.412 milions, un 9,5% més
Diari de Girona. Montero rebutja el finançament singular de Catalunya que va presentar Natàlia Mas
Les primeres mesures del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), reunit a Madrid comencen a transcendir. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va comunicar ahir a les comunitats que rebran l’any que ve un total de 147.412 milions d’euros en concepte de lliuraments a compte. Aquesta suma suposa un increment d’un 9,5% respecte als recursos provinents de l’Estat que han rebut en l’exercici actual, la qual cosa suposa un nou rècord en finançament per a les autonomies, des de l’Executiu central.
A més, la vicepresidenta també va explicar a les autonomies l’objectiu d’estabilitat per al període 2025-2027, que reflecteix un major marge fiscal per a les comunitats autònomes. De fet, la senda vigent fins ara contemplava que les comunitats autònomes hauran de registrar un superàvit del 0,1% en 2025 i 2026.
L’Executiu central ha modificat aquest aspecte i la nova senda d’estabilitat comunicada avui contempla un objectiu de dèficit del 0,1% en 2025, 2026 i 2027. Això implica que les comunitats autònomes comptaran amb dues dècimes més de marge fiscal.
L’avançament a compte comunicat en la reunió d’ahir es liquida dos anys després i a vegades es queda curt i altres supera la recaptació prevista i les autonomies han de practicar devolucions. Aquest és un dels punts que es critiquen des dels territoris i els experts, perquè aquest sistema dificulta preveure de forma més clara els ingressos que tindran realment les comunitats, ja que el gruix dels seus ingressos procedeixen del model de finançament autonòmic, que està caducat en realitat des de 2014.
Catalunya, no tan singular
En la reunió d’ahir sobrevolava un tema: el model de finançament singular de Catalunya. «És una proposta que no va en contra d’altres territoris», va declarar al final de la trobada la consellera d’Hisenda de la regió, Natàlia Mas, i va destacar que és una mesura «avalada jurídicament», tot i que necessitaria una reforma de la llei orgànica perquè tirés endavant. Per a ella, és una proposta que deriva d’una posició bilateral amb l’Estat perquè «el model de règim comú necessita una reforma». Així, la idea és que «altres regions infrafinançades puguin demanar una cosa així» i el seu model pugui conviure amb altres, com el del País Basc i el de Navarra o el de Canàries. No va desmentir la importància del context d’investidura de Salvador Illa, del PSC, a Catalunya. És més, es tracta d’un «element crucial, nuclear» a l’hora de dialogar sobre el finançament singular de la regió, però tot dependrà «de la voluntat política».
A proposta dels territoris governats pel PP (11 dels 15 que formen part del règim comú), es va afegir a l’ordre del dia el tema del finançament singular català i va ser la consellera l’encarregada d’explicar els punts principals de la proposta, redactada per l’actual Govern en funcions de la Generalitat. Montero va ser rotunda sobre el document presentat: «No comparteixo un concert econòmic per a Catalunya», va sentenciar després de la reunió. En el que sí que està d’acord és en la millora de detalls del finançament, com incorporar singularitats al model més enllà de les que ja tenen, com les competències penitenciàries.
Alguns consellers, inclosos alguns socialistes, van atacar la proposta catalana. «És una proposta que es basa en el xantatge per a aconseguir la governabilitat de Catalunya», va exposar el conseller d’Hisenda, Administracions Públiques i Transformació Digital de Castella-la Manxa, el socialista Juan Alfonso Ruiz Molina.
Catalunya no descarta que altres regions demanin el mateix model que proposa