Catalunya lidera la captació de fons europeus amb 8.075 milions fins al maig
Diari de Girona. El Govern acusa l’Estat de «perjudicar» la comunitat en el repartiment per territoris a l’assignar-li entre el 9% i l’11% Quan hi ha concurrència competitiva, el teixit català aconsegueix el 21% d’ajudes
Catalunya encapçala la captació de fons Next Generation EU, amb un total de 8.075 milions d’euros fins al maig. Aquesta quantitat és el total de recursos procedents del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR), 6.113 milions dels quals ja s’han distribuït entre beneficiaris catalans, inclosos empreses, corporacions locals, centres d’investigació i /o formació, particulars i entitats sense ànim de lucre i del tercer sector, entre d’altres, segons les dades aportades ahir per la consellera d’Economia, Natàlia Mas. Sobre les xifres dels fons hi ha hagut polèmica ja que les aportades per l’Estat, que situaven Catalunya com la comunitat més endarrerida, i les que proporciona la Generalitat no coincideixen.
Donada la lentitud que considera l’Executiu català amb què l’Estat distribueix els recursos, tant la consellera com el secretari d’Assumptes Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, reclamen que el Govern permeti que les autonomies puguin aprofitar els recursos no assignats en convocatòries desertes a través d’un PERTE territorial que, en el cas de Catalunya, es podria destinar a la indústria.
De la quantitat captada per Catalunya fins al maig, 3.910 milions d’euros corresponen a la Generalitat a través de les conferències sectorials; 2.826 milions més són per convocatòries de l’Estat per a la comunitat fetes en concurrència competitiva, que suposen el 21% del total; 744 milions més són adjudicacions de l’Estat que s’executen a Catalunya; i 327 milions, concessions directes de l’Estat a entitats catalanes.
Decisions perjudicials
A tot això cal sumar-hi 268 milions de les convocatòries del kit digital, que no es comptabilitzen dins de l’import captat per beneficiaris catalans «perquè l’Estat no ha fet públic el detall dels perceptors». Segons el parer del Govern, «les dades posen de manifest que, quan l’Estat decideix de forma discrecional, Catalunya en surt perjudicada».
I ho concreta afirmant que quan el Govern central opta per licitar una obra en un lloc determinat o quan assigna fons a un projecte d’un territori concret, «els percentatges que arriben a Catalunya són més baixos: un 11% i un 9%, respectivament, unes magnituds que estan clarament per sota del pes econòmic de Catalunya (19%) i demogràfic (16%) en el conjunt de l’Estat».
En canvi, «quan el resultat depèn del dinamisme dels beneficiaris, com és el cas de les convocatòries de concurrència competitiva, el teixit econòmic i social català s’emporta un 21% del total resolt, una xifra superior al pes econòmic de Catalunya».
Conferències sectorials
El 31 de maig, la Generalitat ha mobilitzat 3.079 milions de fons Next Generation EU, el 85% dels recursos que havia ingressat (3.621 milions), dels quals ja n’ha compromès el 63% (1.948 milions), segons les dades d’Economia. «El bon ritme de desplegament d’aquests fons fa preveure que l’Administració catalana executarà tots els diners que se li han assignat a través de les conferències sectorials abans del termini establert per la Unió Europea», afegeix el departament.
Des que la Comissió Europea va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) del Govern espanyol, l’Estat ha assignat a la Generalitat a través de les conferències sectorials. L’objectiu d’aquests recursos és contribuir a la transformació de les economies. Alguns dels principals projectes plantejats per Catalunya s’estan desenvolupant gràcies als fons NGEU, com la mobilitat del futur i el Battery Hub (978 milions), l’impuls de la xarxa ferroviària (812 milions), l’enfortiment del sistema català de ciència, tecnologia i innovació (682 milions) o les infraestructures digitals (449 milions).