La fase de votació popular dels Premis Poble de l’Any ja està en marxa
Diari de Girona. Avui s’han donat a conèixer els 12 candidats, dividits en els àmbits cultural, sostenible i turístic. Els lectors poden escollir les localitats guanyadores a través de la pàgina web millorpoble.cat.
Els focus informatius solen estar dirigits a les ciutats, però Prensa Ibérica vol centrar la seva mirada al territori rural de Catalunya amb la convocatòria de la segona edició dels Premis Poble de l’Any. Uns guardons patrocinats per la Generalitat de Catalunya que busquen posar en valor la feina que porten a terme els pobles catalans durant l’any en tres àmbits: cultural, sostenible i turístic. Avui s’han donat a conèixer els candidats i seran els lectors els que elegeixin les localitats guanyadores a través de la pàgina web millorpoble.cat. L’entrega de premis tindrà lloc a finals de setembre a Calonge i Sant Antoni, una de les guanyadores de la primera edició.
La categoria de Poble Cultural de l’Any és un reconeixement a la promoció i difusió de la cultura local. Els candidats són Calonge de Segarra (Segarra), Planoles (Ripollès), Taüll (Alta Ribagorça) i Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Quant al Poble Sostenible de l’Any, s’ha valorat aquelles localitats que han mostrat la seva voluntat de potenciar l’economia local i implementar mesures de protecció mediambiental. Competeixen per aquest guardó Avià (Berguedà), Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), Palafolls (Maresme) i Senterada (Pallars Jussà).
Finalment, per escollir el Poble Turístic de l’Any es volen ressaltar aquelles localitats capaces d’emprendre estratègies innovadores i atractives al sector turístic, tant per atraure visitants com per mantenir l’equilibri amb la població local. En aquest àmbit sobresurten Besalú (Garrotxa), el Vendrell (Baix Penedès), Tavertet (Osona) i Vilanova de Meià (Noguera).
Poble Cultural de l’Any
Calonge de Segarra ha sigut un municipi pioner al restaurar una mina de carbó de l’Alta Segarra, donant valor i promovent el patrimoni miner de la que va ser una de les principals activitats econòmiques de la zona. Per la seva banda, Planoles ha sabut conservar algunes de les seves festes més tradicionals, que reflecteixen un patrimoni cultural i humà forjat durant el segles. És el cas de la Festa de San Blai (al febrer, per prevenir el mal de coll amb ofrenes), la Festa de les Truites (dilluns de Pasqua) o la Festa de la Caritat, al juny, que data del segle XIX.
Per la seva banda, Taüll opta al premi per la celebració dels 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, i per totes les activitats de commemoració programades per a aquest any dins de l’Any Taüll. Vilalba dels Arcs també està de celebració: els 800 anys des que van rebre la carta de població.
Poble Sostenible de l’Any
Avià compta amb un pla integral per fomentar les energies renovables, millorar l’eficiència energètica i protegir el medi ambient, cosa que els ha permès reduir el consum energètic en un 60% respecte al 2015. Al seu torn, Calonge i Sant Antoni impulsa des de fa una dècada diversos projectes per convertir-se en una smart city per millorar la seva eficiència i el benestar dels ciutadans. Per exemple, han construït una nova deixalleria, renovat la il·luminació pública i són pioners en la recollida porta a porta.
Palafolls continua fent esforços per millorar l’eficiència i la sostenibilitat hídrica i energètica del municipi, mentre que l’associació Senterada, Municipi Viu i Sostenible està impulsant accions per reduir el consum d’aigua del municipi i de combustibles fòssils, així com per impulsar l’autosuficiència alimentària.
Poble Turístic de l’Any
Els arguments de Besalú són tan sòlids com els seus tresors medievals, com el Monestir de Sant Pere, l’Església de Sant Vicenç, l’Església Hospital de Sant Julià o la Casa de Cornellà, a més de que és el seu elements més reconeixible: el pont romànic que travessa el riu Fluvià per franquejar el pas al poble. Tavertet també conserva un aire d’altres temps de la mà d’una arquitectura tradicional amb cases de pedra que daten dels segles XVII i XVIII, així com l’església de Sant Cristòfor, d’estil romànic.
Per la seva banda, el Vendrell ofereix una combinació perfecta de cultura, història, naturalesa i, per descomptat, platja, sent com és una de les portes d’entrada a la Costa Daurada. Finalment, Vilanova de Meià ofereix, gràcies a la seva proximitat a la serra del Montsec, formacions geològiques úniques per a la pràctica d’espeleologia i escalada. I a la nit, gràcies a la claredat del seu cel, es converteix en un lloc perfecte per a l’observació d’estrelles i fenòmens astronòmics.