“La meca del turisme” perd un local a la plaça del Vi
El Punt. D’efectes de l’increment turístic del Barri Vell de Girona n’hi ha de molts tipus: nombre de visitants, augment de pernoctacions, clients a les botigues, inauguració de restaurants, però també locals que cessen l’activitat i veïns que han de marxar de casa seva.
Un dels darrers locals damnificats per l’arribada de visitants i l’augment dels preus de lloguer és el restaurant vegà B-12, que durant dotze anys va estar sota les voltes a la plaça del Vi, a l’altre costat de l’edifici de l’ajuntament. Dijous a la tarda, encara hi havia un cartell dels antics llogaters en una de les finestres, dins les reixes del portal. “Ens traslladem (Bé, de fet ens fan fora)”.
Ferran Nadal és copropietari del negoci. Des de la seva nou seu, al Mercadal, explica que, el juliol de l’any passat, van rebre un burofax que els deia que havien de marxar del local al cap de dos mesos, al setembre. “I això que no se’ns acabava contracte fins a mitjans del 2027.”
La família propietària hauria aprofitat la mort de la familiar que vivia dalt del local –la usufructuària– per treure’n més diners, explica Nadal. I llavors van tenir clar que se’ls acabava tenir un contracte de lloguer “assequible”: “Legalment, es pot fer, però el que ens van fer va ser una jugada molt bruta.” En contacte amb advocats, van treballar per buscar un altre lloc i així no donar la satisfacció –assegura– d’haver de tancar definitivament. Ell se sent un dels damnificats que Girona “ara sigui la meca del ciclisme”. La finca podria afegir-se als establiment turístic existents a la plaça. El cartell del “de fet, ens fan fora” ja no hi era divendres.
Nadal assenyala que el seu establiment és antifeixista i que està especialitzat en cervesa artesana. El negoci ha tingut sortida en un altre barri, però Nadal reflexiona sobre el que passa al Barri Vell des de fa “vuit anys”. Hi ha neozelandesos, anglesos i americans que tenen pisos llogats durant tot l’any a un preu molt alt i que, de vegades, fins i tot no s’hi estan sempre, diu. “I la gent no va al Barri Vell perquè no s’hi pot viure pel preu dels lloguers.”
El 15 de setembre
El 15 de setembre de l’any passat, també havia tancat un altre local: una floristeria de la mateixa plaça del Vi que feia cantonada amb el carrer Albereda. Àngels Artigas hi era des de feia tretze anys, però la família propietària va decidir vendre els baixos on tenia l’activitat. “Va venir una senyora i em va dir que ho havia comprat un fons d’inversió. Això és el que em van dir i no sé si és veritat.” El que és segur és que va tancar, igual que ho va fer la cistelleria del costat, que regentava Joan Nierga des de feia dècades. La voluntat de vendre un immoble que està a lloguer ha estat freqüent els últims anys al Barri Vell, de la mateixa manera que han crescut els negocis destinats al cicloturisme.
Per Artigas, el creixement dels negocis vinculats al ciclisme, com ara cafeteries i botigues de venda de bicicletes, és una mostra que tant els promotors com els clients són “autònoms”. “No ens necessiten, a la gent”, afirma la florista, que ara treballa per encàrrecs des de casa seva, on ja tenia un espai preparat per a flors i plantes.
El fenomen que viu Girona és molt similar a altres ciutats europees, on les grans cadenes de roba deixen poc espai al petit comerç. “És molt difícil. Les ciutats són clòniques.”
El mercat expulsa veïns, també. És el cas d’Adela Caamaño, que viu al carrer Mercaders des de fa setze anys. Ja vam explicar al novembre que havia rebut una carta de la propietària informant-la que se n’havia d’anar perquè volien vendre l’immoble. Ara, la situació és als jutjats i Caamaño ha rebut una demanda de desnonament per escrit. L’assessora una advocada d’ofici.
Sempre ha pagat
Caamaño insisteix que ella mai no ha deixat de pagar i que, ara mateix, no té cap alternativa d’habitatge a banda del seu pis, molt a prop de la plaça del Vi. Ha fet gestions en borses socials d’habitatge de diferents entitats i administracions, però a partir del burofax que va rebre l’any passat viu amb el neguit que algun dia tal vegada se n’hagi d’anar de casa.
Ella mateixa, de 72 anys, va proposar a la propietària que s’aculli a programes de la Fundació SerGI i els cedeixi el pis –la titular de l’immoble ho va descartar. Així la propietat cobraria i l’entitat facilitaria un preu per sota del mercat a persones llogateres derivades de serveis socials. A Girona, SerGi gestionava, l’any passat, uns 170 habitatges entre pisos propis, de particulars i de l’administració.
Anterior veïna del carrer Ciutadans, l’Adela considera que s’ha de parlar de “massificació turística”, que no cal més promoció turística de Girona, sinó lleis que garanteixin l’habitatge. Al gener, a l’Adela la van operar de l’esquena a causa de problemes de ciàtica, però no s’acaba de recuperar.