Una de cada tres llars a Espanya serà d’una sola persona d’aquí 15 anys
La Vanguardia. D’aquí cinc dècades, quatre de cada deu residents hauran nascut en un altre país
En cas de mantenir-se les tendències demogràfiques actuals, Espanya guanyarà més de cinc milions d’habitants els pròxims 15 anys i es crearan 3,7 milions de llars addicionals. Una part molt important d’aquestes llars seran unipersonals, perquè la tendència a viure sols va a l’alça i aquestes seran les llars que creixeran més en aquest període (un 42%).
De fet, la projecció que fan els demògrafs és que el 2039 el 14,3% de les persones que resideixen a Espanya viuran soles (ara són l’11,2%), i una de cada tres llars serà unipersonal. Això significa també que, a 15 anys vista, la convivència en parella i les llars formades per dues persones hauran estat desplaçades com a tipus de llar més freqüent a favor d’aquelles on viu una persona tota sola.
El percentatge de gent de més 65 anys assoliria un màxim del 30,5% cap al 2055, segons l’informe de l’INE
Així es desprèn de les projeccions de població i de llars que ahir va publicar l’ INE, que no són una predicció de futur sinó un esbós de l’evolució que seguiria el cens d’ Espanya si continuen les tendències demogràfiques actuals. I en aquestes projeccions els demògrafs hi combinen diferents escenaris tant sobre com pot comportar-se la fecunditat i la mortalitat com sobre quin és el saldo migratori esperable, de manera que en funció de com s’acoblin finalment aquetes variables els 50 pròxims anys la població d’ Espanya el 2074 podria oscil·lar entre els 44.813.632 habitants de l’escenari més baix i els 65.051.447 del més alt.
En cas de mantenir-se els indicadors demogràfics actuals, el que és previsible seria que s’arribés al 2074 amb 54.588.195 habitants, cosa que implica un guany de gairebé sis milions de persones respecte a la població actual. I, atès que el progressiu envelliment de la població i la baixa natalitat donen un saldo vegetatiu negatiu, s’espera que tot aquest creixement sigui conseqüència d’un saldo migratori positiu: que continuïn arribant més immigrants internacionals que la xifra de residents espanyols que emigren a altres països.
Per això, segons els escenaris que esbossa l’ INE, la població nascuda a Espanya anirà disminuint gradualment i reduint el seu pes al padró. En concret, s’estima que passarà de l’actual 82% a significar el 61% d’aquí cinc dècades. És a dir, que el 2074 només sis de cada deu residents a Espanya seran nascuts aquí i el 40% de la població serà immigrant.
Les projeccions també revelen el progressiu envelliment de la població almenys durant les pròximes tres dècades. El percentatge de persones de 65 anys i més, que actualment suposa el 20,4% del total d’habitants, assoliria un màxim del 30,5% entorn del 2055. El 2074 aquest percentatge s’estima del 30,3%.
El pes de la població entre 20 i 64 anys, ara del 60,9%, baixaria fins al 53,7% el 2051, i el 2074 es recuperaria fins a suposar el 54,2% del total. La taxa de dependència (quocient, en tant per cent, entre la població menor de 16 anys o més gran de 64 i la població de 16 a 64 anys) també assoliria un màxim entorn del 2052 (del 75,3%), per anar reduint-se gradualment a partir de llavors fins al 73,9% el 2074.
De tota manera, les projeccions de l’ Institut Nacional d’Estadística mostren que l’evolució de la població variarà significativament d’unes comunitats autònomes a unes altres. A 15 anys vista, el nombre d’habitants creix en tretze i cau en quatre. Els increments relatius més grans s’esperen a les Balears (19%), Comunitat Valenciana (19%) i Regió de Múrcia (17%). Al contrari, els descensos més acusats serien al Principat d’Astúries (-4,1%), Extremadura (-3,4%) i Castella i Lleó (-0,7%).
El fenomen que sí que comparteixen totes les autonomies és el de la reducció de la mida de les llars, que serà més acusada a Extremadura, Galícia i Andalusia, i més moderada a les Balears, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana. En aquest sentit, els territoris més envellits i amb menys natalitat també són les que més veuran créixer les llars unipersonals. Castella i Lleó se situaria al capdavant (amb un 42% de les llars integrades per una sola persona l’any 2039), seguida del Principat d’Astúries (40,5%) i Extremadura (38,3%). Per la seva part, les Balears serien la comunitat amb menys percentatge de llars d’una persona (28,9%), seguida de Regió de Múrcia (29,5%) i Comunitat de Madrid (30,4%).