Estrangers com els que construeixen el Camp Nou sostenen el ‘boom’ de l’ocupació
El Periódico. Gairebé la meitat dels llocs creats aquest any els ocupa gent nascuda fora d’Espanya.
¿Seria possible edificar el nou Camp Nou sense persones nascudes a l’estranger? “No, ni seria possible construir un nou Camp Nou, ni les noves línies de metro, ni els aeroports… ni pràcticament res. Al final, gràcies a aquests companys i companyes migrants, s’estan fent grans infraestructures que després gaudim tots”, afirma el responsable de construcció de CCOO de Catalunya, Andreu Ogayar. I és que l’actual bon moment que viu l’ocupació, amb una Catalunya que supera per primera vegada els 3,8 milions de cotitzadors o una Espanya que fa el mateix per sobre dels 21 milions, no s’explica sense la població migrant.
Marroquins, pakistanesos, bolivians, senegalesos, ucraïnesos i més recentment romanesos fan possible la remodelació de l’estadi. L’obra, per complir els terminis promesos per la constructora Limak al Barça, requereix pics de feina de més de mil treballadors, tres vegades més que les quadrilles que van començar els treballs de demolició. Per això Limak, constructora a la qual el Barça va licitar aquesta faraònica obra per un màxim de 960 milions, una vegada esgotats els treballadors disponibles a Barcelona i voltants, ha buscat més enllà. Tant a la resta d’Espanya –aquest mitjà ha pogut contactar amb empleats que habitualment resideixen a Llevant i que porten mesos en pisos de la Gran Barcelona–, com en altres països d’Europa, com Romania, país comunitari els nacionals del qual no requereixen autorització expressa de la Seguretat Social per venir a treballar. Una cosa que ha frenat Limak a l’hora de portar peons directament de Turquia.
Ha tornat a agafar múscul
Aquesta reconversió del sector després de la dura crisi iniciada el 2008 la coneixen bé alguns obrers del Camp Nou, com l’Abdala. Aquest marroquí va arribar a Espanya en pastera a finals dels 90 i fa gairebé una dècada que es dedica a la construcció a Catalunya. “Jo no veig cap espanyol a peu d’obra…, normal. Els espanyols volen treballar, és clar, però amb drets. I per això no els criden. Moltes empreses prefereixen explotar-nos a nosaltres, que no podem dir res”, explica.
Aquest marroquí també ha treballat com a jornaler collint fruita per tot Espanya. “Els immigrants són la força d’aquest país. Treballem de valent a Espanya. Sense nosaltres no hi hauria fruita ni verdura”, afegeix. “Si els immigrants no treballéssim a Espanya hi hauria una crisi, es quedarien sense res. Tot el treball de risc està a la nostra esquena”, segueix el Mohamed, un altre empleat del Camp Nou que ha treballat en el sector ramader i de la construcció després de migrar del Marroc fa més de 20 anys. Segons la Seguretat Social, l’arribada de migrants deixa un saldo netament positiu per a l’erari públic espanyol. Per cada euro que gasten en protecció social, en cotitzen 10.
La manca de professionals disposats i habilitats per treballar en la construcció és transversal a tot el sector. Per això l’agost passat el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions va actualitzar el seu catàleg de professions de “difícil cobertura”. Una llista de perfils laborals que habilita les companyies, si no troben nacionals, a anar a altres països a contractar en origen.
En aquesta es van incloure diferents categories molt vinculades amb el sector de la construcció, com fusters d’alumini, instal·ladors electricistes d’edificis i vivendes o operadors de grua mòbil, entre d’altres. Fa temps que les empreses i associacions del sector es mouen per mirar d’ampliar aquest catàleg públic amb més perfils amb el nou Govern.
I no només la població nascuda a l’estranger ve a treballar a la construcció, sinó que, en general, està sostenint gran part de l’auge que ha experimentat el mercat laboral espanyol des que va esclatar la covid. Gairebé un terç dels nous cotitzadors guanyats des del 2020 en tota l’economia van néixer fora d’Espanya. Aquesta proporció ha augmentat, ja que en els quatre anys previs al coronavirus la proporció era d’un de cada quatre. I la tendència va a l’alça, ja que des que va començar el 2024, gairebé la meitat de nous llocs de treball creats els estan ocupant persones nascudes fora d’Espanya.
I els migrants no només venen a ocupar els llocs menys qualificats i més mal pagats. A les obres del mateix Camp Nou coexisteixen diverses realitats. Tant peons nascuts fora d’Espanya però que ja residien aquí com obrers portats expressament d’altres països per a la reforma de l’estadi, com professionals altament qualificats –com arquitectes i topògrafs– amb bons sous i que Limak ha portat de Turquia per dirigir l’obra.