El BCE abaixa els tipus en 0,25 punts però evita aclarir les pròximes retallades | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El BCE abaixa els tipus en 0,25 punts però evita aclarir les pròximes retallades

  |   Novetats

Diari de Girona. Lagarde veu una «gran probabilitat» que s’hagi entrat en la fase de suavització de la lluita contra la inflacióvMatisa que el ritme és «molt incert» i que depèn de la moderació dels salaris.

El Banc Central Europeu (BCE) va aprovar ahir la baixada llargament anticipada dels tipus d’interès de referència de 0,25 punts percentuals que avançava des del gener, alhora que va deixar la porta més o menys oberta a noves retallades. Però al mateix temps, va insistir que segueix «sense comprometre’s per endavant amb cap camí concret» de suavització de la política monetària perquè necessitarà recopilar «prou dades, que van arribant gradualment», per corroborar que la zona euro està en un procés desinflacionari. «No puc confirmar que la fase de retirada estigui en marxa. Hi ha una gran probabilitat, però dependrà de les dades. I el que és molt incert és la velocitat a la qual viatjarem i el temps que ens suposarà», va advertir la presidenta, Christine Lagarde, que parlar de la dependència de la moderació dels sous.

Així, els tipus de referència baixen després que l’autoritat monetària els augmentés per combatre l’alta inflació a un ritme i escala sense precedents des de la seva creació el 1999: 4,5 punts percentuals en 10 reunions successives entre el juliol del 2022 i el passat setembre. El tipus principal es redueix al

Després de 8 anys sense viureles, comencen les baixades dels tipus d’interès. Aquesta decisió del Banc Central Europeu (BCE), que no es veia des del març del 2016, quan va retallar el preu dels diners del 0,05% al0%, on va romandre fins iniciar el cicle de pujades el juliol del 2022 fins arribar al 4 ,50% al setembre de l’any passat. L’impacte d’una mesura d’aquest tipus no es limita a la macroeconomia, ja que afecta directament la butxaca de les famílies i impacta des de les hipoteques fins al creixement de l’economia.

Les hipoteques. L’euríbor, la referència de la majoria de les hipoteques d’interès variable, està estretament lligat al preu dels diners que marca el BCE. Gràcies a les perspectives que es produiria 4,25% (primera retallada des del març del 2016), mentre que la facilitat de dipòsit -l’interès amb el qual remunera els diners que guarda als bancs, els més rellevants en l’actual context- cau al 3,75% (primera baixada des del setembre del 2019), una primera baixada en la reunió de l’organisme monetari del juny, aquest indicador a un any, que és el que els bancs també fan servir per prestar-se diners entre ells, va propiciar un primer descens de la quota mensual de les hipoteques variables a l’abril i ho farà també a les de maig, en situar-se en una mitjana del 3,680%, per sota de la d’un any enrere (3,862%).

El crèdit. Una retallada dels tipus d’interès no suposa només l’abaratiment de les hipoteques, sinó del crèdit en general. Un dels en tots dos casos fins a nivells de l’agost passat. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ho va considerar un «punt d’inflexió» i una «bona notícia», i va calcular que podria abaratir les quotes hipotecàries de les famílies que hagin de revisar els efectes de la baixada és que el cost de finançar-se per a les famílies i les empreses es redueix, cosa que facilita que augmenti la inversió; i el mateix passa amb el que està adreçat als particulars, com el de consum.

Els bons i lletres. Hi ha una relació directa entre els mercats de renda fixa i l’evolució dels tipus d’interès, ja que els moviments crèdits en els propers mesos en uns 400 euros anuals de mitjana.

L’autoritat monetària comença així, de manera molt cautelosa, la desescalada de la seva lluita contra la crisi inflacionària que va esclatar l’estiu del 2021 i es va agreujar per la d’aquests influeixen en els rendiments que ofereixen els bons i les lletres del Tresor. En baixar el tipus d’interès amb el qual es porten a valor present els fluxos del bo, aquests fluxos futurs valen més i per això puja el preu dels bons i el seu valor a la cartera, expliquen a GVC Gaesco.

La borsa. Quan els tipus d’interès estan elevats, la borsa perd interès, ja que l’inversor pot obtenir bons rendiments sense risc del vaivé del mercat de renda variable. És el contrari del que passa invasió d’Ucraïna per Rússia el febrer del 2022. El contrari hauria estat una sorpresa majúscula, atès que ho venia telegrafiant des de fa mesos. Realment, la gran pregunta que es feien ahir el mercats, els analistes i les llars era què farà el consell de govern del BCE en les quatre reunions que encara ha de celebrar aquest any. En la seva versió més prudent i al contrari que en les seves últimes compareixences, Lagarde va evitar donar pistes: «No diré avui, ni en cap moment fins més endavant a l’estiu, si farem això ara o si farem una altra cosa en un altre moment».

Menys baixades previstes

Abans que Lagarde refredés al gener l’expectativa d’una primera baixada a la primavera i la retardés a l’estiu, el consens del mercat esperava cinc rebaixes al llarg de l’exercici a partir de l’abril. Després d’assumir les advertències del BCE, els analistes van corregir les seves expectatives i van reduir les retallades esperades a entre tres i quatre de 0,25 punts. En les últimes setmanes, però, les previsions s’han refredat encara més: el consens passa per una baixada de 0,6 punts l’any, inclosa la d’ahir, cosa que implica que la majoria es divideix entre esperar dues retallades (0 ,5 punts) o tres (0,75 punts).n

quan es produeix una retallada del preu dels diners.

L’estalvi. Un efecte negatiu de les retallades en tipus d’interès és la pèrdua d’atractiu de l’estalvi més conservador, representat pels comptes i els dipòsits.

L’euro. La rebaixa del preu dels diners se sol traduir en la depreciació de l’euro respecte altres divises, com el dòlar. L’efecte, essencialment, és positiu per a les empreses que exporten i que operen en dòlars o zones que treballen amb aquesta moneda, ja que els productes i serveis guanyen competitivitat. En canvi, viatjar a l’estranger, especialment a països fora de la Unió europea (UE), s’encareix, ja que s’obtindran menys divises per cada euro, que es mou actualment al voltant dels 1,088 dòlars.