Blog

La raó per a aquest creixement la troba el sector en “la irrupció de fons d’inversió amb més capacitat financera” i en “el reposicionament hoteler” impulsat per les reformes de molts allotjaments turístics arran de la pandèmia, segons explica el president de la Confederació Espanyola d’Hotels (Cehat), Jorge Marichal. També en l’arribada de nous visitants, en altre temps menys habituals, procedents de llocs més llunyans, com els EUA i Àsia, que tenen més expectatives de despesa, segons explica el professor d’EAE Business School, Diego Santos.

“Els últims 20 anys, Turespaña ha mirat d’impulsar l’augment de visitants estrangers de més despesa. Fins ara no passava perquè no hi havia infraestructura vinculada al luxe, Paradores era qui tractava de satisfer aquest buit, però quan la infraestructura i el màrqueting acompanya els resultats són positius”, afirma Santos. Segons l’Enquesta d’Ocupació Hotelera, recollida pel Banc d’Espanya, el nombre de places ha augmentat més en aquells establiments de més categoria —situant-se un 10% per sobre del nivell mitjà de 2016-2019—, davant la caiguda que han experimentat la resta de les categories, que encara no haurien recuperat els nivells previs a la irrupció del coronavirus.

En l’acumulat dels quatre primers mesos del 2023, les pernoctacions en hotels de cinc estrelles van créixer un 23%, respecte a la mitjana dels quatre anys previs a la pandèmia, i les de quatre estrelles un 13%, davant l’estancament de les de tres estrelles i l’augment d’entre el 10% i el 30% en la resta. El Banc d’Espanya vincula el creixement de les nits d’hotel i de les places en el segment de més valor a l’evolució de la despesa mitjana per turista, que en l’acumulat dels quatre primers mesos d’aquest any s’ha elevat un 26%, en comparació amb la mitjana 2016-2019, fins als 174 euros. La despesa total va créixer un 54%, fins als 31.513 milions d’euros.

La classificació per estrelles dels hotels depèn de les comunitats autònomes, que estableixen els seus requisits per concedir un determinat nivell als allotjaments turístics i, tot i que no hi ha homogeneïtat nacional, les exigències són similars entre regions. El nombre d’hotels oberts a Espanya fluctua entre els 11.000 del gener, el mes de menys activitat al sector, i els 16.500 de juliol i agost, la temporada alta per excel·lència, sent un de cada cinc hostalatges de quatre o cinc estrelles. I aquesta serà la línia que es mantindrà en els pròxims mesos, ja que fins al 2025 es preveu l’obertura de 260 hotels a Espanya, dels quals el 22% seran establiments de cinc estrelles o cinc estrelles gran luxe, segons la consultora immobiliària CBRE. El 50% d’aquestes obertures d’alta gamma s’ubicaran a Màlaga, Madrid, València i les Canàries.

Els grans hotelers com Meliá no amaguen el seu gir cap als segments més alts. La primera hotelera espanyola per nombre d’habitacions, preveu que una de cada tres obertures dels pròxims tres anys sigui en el segment luxe, i advoca per créixer també a través del reposicionament de vells hotels. “Si vens una habitació i un esmorzar, però no crees experiències t’anirà bé ara, però patiràs en el futur”, va advertir el vicepresident de Meliá, Gabriel Escarrer, en la celebració del fòrum Hosteltur, convençut que “el luxe és el segment més resilient i el que menys afectat es veurà quan les coses canviïn”.

I el mateix pensa Ramón Aragonés, encara conseller delegat de NH fins al pròxim 1 de gener. La companyia, pertanyent al grup internacional tailandès Minor, aposta “per pujar la categoria dels hotels perquè en el futur els hotels de més qualitat tindran més possibilitats de resistir amb una línia de tarifes adequada mentre que els de baixa categoria seran els que més pateixin”, va expressar al mateix fòrum.