El Govern rebaixa les restriccions en 22 municipis de l’Alt Empordà
Diari de Girona. Dotze poblacions que s’abasteixen de l’embassament de Darnius, com Figueres, Roses, Cadaqués o Castelló d’Empúries, continuen en fase d’«emergència».
Després de les pluges primaverals, el Govern va garantir que no es tornaria a la fase d’emergència per sequera a Barcelona i a la resta de localitats abastides pels rius Ter i Llobregat. Tot i això, diversos pobles de l’Alt Empordà continuaven en fase d’emergència, ja que el pantà Darnius Boadella i l’aqüífer Fluvià-Muga gairebé no s’havien recuperat. Ara la situació ha millorat i les restriccions també es relaxen en aquest territori.
Els 22 municipis proveïts per l’aqüífer Fluvià-Muga passen d’estar en fase d’emergència a excepcionalitat. Entre aquestes localitats, destaquen Sant Pere Pescador, Peralada, Vilajuïga, la Jonquera, Pau i Espolla. De fet, aquests van ser els primers pobles on es va declarar la fase d’emergència per primera vegada a Catalunya durant l’estiu del 2023.
En canvi, dotze municipis que beuen de l’embassament Darnius Boadella, malgrat les darreres pluges, continuaran a la fase 2 d’«emergència». En aquesta llista s’hi inclouen, per exemple, Figueres, Roses, Cadaqués i Castelló d’Empúries.
Per precaució
«Els mantenim en emergència per precaució, ja que entrarem a l’època estiuenca», va afirmar ahir la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, referint-se a l’evaporació provocada per les altes temperatures i l’aridesa habitual d’aquest període.
«La complexa situació de sequera de mica en mica millora, però això no significa que ja no la tinguem, la seguim vivint», va advertir Plaja. També va assegurar que l’escenari per a les localitats que es mantenen a «emergència 2» es revisarà tan aviat com sigui possible.
«Encara falta aigua, necessitem que la primavera continuï sent humida i que la tardor que ve també ho sigui», va afegir la portaveu. El Govern ha comunicat que durant els dies vinents se celebrarà una comissió de desembassament del sistema Ter Llobregat perquè els agricultors tinguin més aigua garantida.
Amb vista a aquest estiu, s’estan instal·lant vuit dessalinitzadores portàtils (en format barracó) a Roses i Empuriabrava perquè les zones de l’Alt Empordà més afectades puguin tenir assegurat el consum d’aigua.
Tot i això, Catalunya continua buscant una solució definitiva per pal·liar l’escassetat a l’Empordà. Durant els cinc anys vinents, si el que s’ha anunciat es compleix, tindrà dues noves dessalinitzadores: una a Blanes (Tordera II) i una altra a Cubelles (Foix).
A més, l’àrea metropolitana de Barcelona es proveirà amb aigua regenerada no només extreta del Llobregat sinó també del Besòs. Tot i això, l’Alt Empordà, una zona on hi ha un important consum del sector turístic, encara no sap quin serà el seu full de ruta hídric per al lustre vinent.
S’han plantejat opcions com ara l’ampliació de l’embassament Darnius Boadella o la instal·lació
Els municipis de l’Alt Empordà celebren la relaxació de les restriccions però demanen prudència
d’una dessalinitzadora fixa que abasti la zona. Però encara no és clar quin projecte es desplegarà.
El pantà de Darnius ha doblat la capacitat en el darrer mes. El 29 d’abril les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) eren que estava a l’11,35% de la seva capacitat i la xifra actual es troba al 21,41%.
En declaracions recollides per ACN, els municipis que depenen de l’aqüífer del Fluvià Muga van celebrar el canvi de fase i la relaxació de les restriccions, però van demanar «prudència». En aquest sentit, l’alcalde de Peralada, Miquel Brugat, diu que mantindran les mesures iniciades fa mesos i fa una crida a la responsabilitat: «El que volem és transmetre a la població un missatge que continuïn fent un ús responsable de l’aigua perquè la batalla amb la sequera encara no l’hem guanyat», assegura Brugat.
Per la seva banda, Badosa diu que es tracta d’una molt bona notícia per als agricultors però remarca que «això no vol dir que tinguem els deures fets». Sobre això, diu que cal continuar reduint els consums i sent «eficients». I a nivell turístic, «el mateix». «Crec que cada cop aquest sector n’és més conscient i això no vol dir que puguem ara posar-nos a reomplir piscines», insisteix.
A més, conclou que cal que els municipis reverteixin les pèrdues a les xarxes municipals.