Estat i Fundació La Caixa controlen per primer cop el 50% de CaixaBank
Diari de Girona. La recompra d’accions fa que el FROB i la institució fundadora elevin la seva participació des del 46% que tenien l’any 2021 • L’accionariat de la resta dels grans bancs es troba més atomitzat.
El nucli dur d’accionistes de CaixaBank ha guanyat pes des que es va consumar l’absorció de Bankia el març del 2021. La suma de les participacions de l’Estat i la Fundació Bancària La Caixa –en els últims temps immersa en una estratègia de rellançament del grup industrial amb el qual alimenta la seva obra social- ha passat del 46,13% de llavors al 49,24% del tancament de l’any passat. Tot apunta, a més, que podria haver superat ja el 50% o estaria a prop de fer-ho en els pròxims mesos, a causa de les recompres i amortitzacions d’accions realitzades pel banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri durant aquest mes de maig. I això malgrat que els supervisors bancaris preferirien que el sector públic sortís de l’accionariat del primer banc del mercat espanyol i que la fundació reduís el seu pes en aquest.
CaixaBank, així, és un cas particular entre els grans bancs del país. Comptar amb dos propietaris amb tant pes en el seu capital social el distingeix del Santander i el BBVA, primer i segon bancs espanyols pel seu negoci internacional i que tenen un accionariat molt més atomitzat. El mateix passa amb el Sabadell, entre les altres entitats cotitzades del sector. Que tingui tants accionistes és una de les raons que ha animat el BBVA a llançar una opa hostil per comprar-lo malgrat el rebuig del consell del seu rival, però alhora eleva la incertesa sobre si aconseguirà seduir amb la seva oferta prou propietaris (l’operació està condicionada a arribar al 50,01% del capital). Només Bankiter (controlat per Jaime Botín) i Unicaja (controlada per la fundació Unicaja) tenen una situació equiparable a la de CaixaBank.
Amortització d’accions
L’augment de la participació de l’Estat i la fundació, això sí, no s’ha degut al fet que hagin augmentat la seva inversió. Des de l’absorció de Bankia, CaixaBank ha recomprat en borsa i amortitzat prop de 688 milions d’accions, el 8,5% de les inicials, dins de la tendència general en el sector d’utilitzar aquesta via indirecta de remuneració als accionistes. En reduir el nombre de títols en circulació, el valor comptable de la resta augmenta, cosa que anima la seva cotització borsària. L’últim procés d’amortització es va produir el 5 de maig passat, però el dia 10 el banc va anunciar que havia tancat la recompra de més de 104,6 milions d’accions més. Quan les amortitzi, previsiblement d’aquí a uns mesos, haurà fet desaparèixer el 9,83% dels títols que tenia el març del 2021.
L’Estat podria haver venut algun petit paquet d’accions per mantenir la seva participació inicial en el banc, prèvia a les recompres, però ha preferit no fer-ho, amb la qual cosa el seu pes en el capital ha pujat en reduir-se el nombre total de títols de l’entitat. Així, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), dependent del Ministeri d’Economia, ha passat de controlar el 16,118% de CaixaBank després de la fusió al 17,623% després de l’amortització del 5 de maig passat. Si continua sense desfer-se de títols, el percentatge augmentarà fins al 17,877% quan el banc amortitzi l’últim paquet d’accions que ha adquirit. I de moment el Govern té poc incentiu per vendre: tenir un percentatge més alt del capital li permet cobrar més dividends (ja ha rebut 998,7 milions d’euros des del 2021, que tenen un impacte positiu en el dèficit públic).
A més, des que es van anunciar els contactes entre Bankia i CaixaBank el setembre del 2020, la participació pública s’ha revaloritzat en borsa entorn d’un 237% i 4.674 milions, dels 1.965 milions als 6.639 milions d’euros. Així mateix, els analistes calculen que l’acció de l’entitat catalana encara té recorregut a l’alça i preveuen que el seu benefici creixi aquest any fins a superar els 5.000 milions i estigui a prop d’aquesta cota el 2025 i el 2026, per la qual cosa la majoria aconsellen comprar els títols o mantenir-los en cartera. El FROB va contractar fa uns mesos STJ Advisors perquè l’ajudi a analitzar quan i com sortir del banc català (es pot fer mitjançant vendes en bloc o petites desinversions en borsa). Però tot i que el Govern s’ha donat fins al final de 2025 per desinvertir, pot ampliar el termini tantes vegades com vulgui.
La Fundació La Caixa, presidida per Isidre Fainé, sí que va vendre un petit paquet d’accions l’any passat. El seu braç inversor, Criteria, es va desfer d’una mica més de 24,5 milions d’accions (un 0,32% del capital del banc) per un import de 99,819 milions d’euros i amb unes minusvalideses d’1,183 milions (va vendre a un preu mitjà una mica inferior al valor que atorgava a la seva participació en la seva comptabilitat). Amb tot, no ha sigut suficient per contrarestar l’efecte de la recompra i amortització d’accions del banc, de manera que la seva participació ha pujat del 30,01% del 2021 al 31,92% del tancament del 2023.
El Govern ha rebut 998,7 milions en divises, que tenen un impacte positiu en el dèficit públic