L’acceleració del creixement al final del 2023 impulsa el PIB
Diari de Girona. La possible baixada dels tipus a partir de l’estiu facilita un dinamisme més gran. Els analistes esperen més contribució dels fons europeus.
Després d’una forta acceleració de l’economia en el quart trimestre de l’any passat, les perspectives per a l’exercici actual milloren i ja s’han produït revisions a l’alça, després de confirmar-se un creixement del 2,5% en el conjunt de l’any passat. Una de les més destacades, la del Banc d’Espanya, que sol ser conservador, ha elevat l’estimació de creixement del producte interior brut (PIB) per a aquest any fins a l’1,9%, a només una dècima del que calcula el Govern (2%) i tres més del que aquest mateix organisme va preveure només fa tres mesos. I manté en l’1,9% l’estimació per a l’any que ve. Alhora retalla en sis dècimes la inflació prevista, en passar del 3,3% al 2,7%.
Segons el parer de l’institut emissor, l’increment del PIB es veurà afavorit durant els pròxims trimestres a causa de quatre factors. El primer és el menor impacte negatiu de la política monetària sobre l’activitat, ja que del període d’escalada abrupta dels tipus d’interès des del terreny negatiu fins al 4,50% actual podria passar-se a una etapa de rebaixes. Altres factors són el creixement previst de la població, la reactivació gradual de l’economia (europea, que és la principal clienta de l’espanyola; i global) i l’esperable gran desplegament dels fons europeus.
Funcas, la fundació de l’organització de les antigues caixes, CECA, també ha elevat les seves previsions per al 2024. El PIB va créixer en el quart trimestre del 2023 el doble de l’estimació de consens recollida en el plafó de gener que elabora aquesta organització amb 19 serveis d’estudis. «L’efecte d’arrossegament sobre la taxa anual del 2024 derivada d’aquest resultat, unit als positius resultats dels indicadors a l’inici del nou any, han conduït a una revisió a l’alça de la previsió per al 2024 en tres dècimes percentuals, fins a l’1,9%», afirma.
I això es deu a la demanda, essencialment recolzada en el consum públic, ja que la inversió empitjora les seves perspectives, així com a la contribució del sector exterior. En aquest plafó se sol·liciten per primera vegada les previsions per al 2025. La previsió de consens s’estableix en el 2%. «L’acceleració respecte la previsió per al 2024 procediria de la inversió i de l’increment de l’aportació del sector exterior», mentre que el consum públic s’alentiria sensiblement.
Una inflació del 2,3% el 2025
La taxa d’inflació, que al març va escalar fins al 3,2% després de la baixada al 2,8% el mes anterior, acabaria l’any en una mitjana del 3%, sense canvis respecte l’estimació anterior. En canvi la subjacent, la més estructural, que exclou els elements més volàtils com l’energia i els aliments no elaborats, serà una dècima més alta, fins al 3,1%. Les previsions per a 2025 se situen en el 2,3% i el 2,5% per a la taxa general i subjacent, respectivament.
El mercat laboral continua mostrant fortalesa. La creació d’ocupació en termes desestacionalitzats fins i tot es va accelerar al febrer, d’acord amb les dades d’afiliació a la Seguretat Social. S’ha revisat a l’alça la previsió de creixement de l’ocupació per al 2024 en cinc dècimes percentuals, fins al 2%. Per al 2025 s’anticipa un lleuger alentiment fins a l’1,8%. S’espera que la taxa d’atur anual se situï en l’11,6% el 2024 i en l’11,2% el 2025.
En tot cas, els pronòstics econòmics es compliquen. Encertar amb la quantitat d’incerteses existents, que van dels conflictes geopolítics a la meteorologia, amb la sequera com a protagonista, és molt difícil. I això ho reflecteix la Diana Esade 2023, que analitza des de fa 14 anys les previsions de les institucions del plafó Funcas. Aquest informe reflecteix que les desviacions entre la mitjana de les previsions i les dades oficials del 2023 quant a economia (0,5 punts percentuals) i atur (1,2) han descendit respecte el 2022, però són més grans que el 2019, on la variació entre la mitjana de pronòstics i la realitat era de 0,1 en economia i de 0,2 pel que fa a l’atur.
La Universitat Loyola d’Andalusia i CaixaBank Research han sigut les institucions que més es van acostar a l’increment del PIB amb el qual va acabar el 2023, amb una desviació absoluta de només 0,1 punts percentuals. Per darrere es troben el Govern (0,2 punts percentuals, que li ha permès passar de la posició 21 a la 3 en el rànquing d’encert històric), i el Banc d’Espanya, la Cambra de Comerç d’Espanya, l’ICAE-UCM i l’OCDE amb desviacions, totes, de 0,3 punts percentuals.
Una lleugera desviació
Al contrari de l’esdevingut amb les previsions econòmiques per al 2022, que van pronosticar un PIB més gran que el que finalment es va registrar (mitjana de previsions del 6,2% davant el 5,5% oficial), per al 2023 la majoria van estimar un menor creixement, tret de la Universitat Loyola d’Andalusia, el Govern i Banc d’Espanya.
D’aquí que la desviació entre la mitjana de les previsions (2%) hagi sigut de 0,5 punts percentuals menys que l’increment del PIB amb el qual va acabar l’economia espanyola el 2023 (2,5%). La millor aproximació registrada en aquests últims anys correspon al 2019, en què la mitjana de previsions va ser d’un 2,7% (0,2 punts percentuals de diferència).
En termes d’inflació general, les institucions que més es van acostar a la dada real del 2023 (3,7%) van ser BBVA Research, Institut d’Estudis Econòmics i la Universitat Loyola, les tres amb 0,1 punts de desviació.
També s’espera menys impacte negatiu de la política monetària sobre l’activitat econòmica