Torna el concurs mundial del xuixo
El Punt. Aquesta vegada es farà diumenge vinent a l’Escala perquè a partir d’aquesta edició el concurs es trasllada a la població del pastisser o confiter que l’ha guanyat i en l’edició del 2023 aquest va ser Agustí Gardella, de la Pastisseria Juhé de l’Escala. Per tant, diumenge al matí l’Escala tindrà gust de xuixo amb el concurs per a professionals que es farà a partir de tres quarts d’onze a l’Alfolí de la Sal i per la jornada popular que es trasllada a la plaça de la Sardana, on el xuixo serà protagonista al migdia i on hi haurà des de xuixcooking fins a la xuixada popular, al marge de la proclamació pública del guanyador del concurs professional.
Tot això va sorgir del cap d’en Salvador Garcia-Arbós, el periodista gastronòmic i de tantes altres coses que va ser el comissari del Centenari del Xuixo, que va celebrar Girona el 2018. Aquell any es va parlar molt de xuixos, de la seva procedència, i tot això va servir per donar una empenta a aquest dolç que els gironins han convertit en propi i genuí i que les darreres dècades del segle passat havia perdut pistonada i costava de trobar.
Es tornen a trobar xuixos a les confiteries i pastisseries i també als restaurants de casa nostra. I s’agraeix. A Girona se n’està orgullós, del xuixo, que podria ser, com va deixar escrit en Vador, una versió d’una pasta francesa coneguda com a petit chou à la crème, que va ser adaptada a Girona. Ja s’ha explicat a bastament que a finals de la I Guerra Mundial un confiter francès va arribar a Girona i allà en col·laboració amb el senyor Emili Puig, que tenia la pastisseria al carrer de la Cort Reial, 15, va parir aquesta dulça. Si escoltes en Vador, el concepte del nostre xuixo s’acosta més a la Berliner Pfannkuchen o Bola de Berlín, i si ell ho diu ha de tenir per força raó.
El concurs mundial que va venir després del Centenari del Xuixo, l’han guanyat la Pastisseria Padrés, de Banyoles; la Pa Artesà del Vallès, de Santa Perpètua de Mogoda, i la Pastisseria Juhé, de l’Escala. Totes van multiplicar la venda de xuixos de manera exponencial després de guanyar. En el concurs que es fa diumenge, el jurat, format per professionals, valorarà de cada xuixo l’aspecte visual extern, el sabor equilibrat entre el fregit i la crema, la qualitat de la crema, la cocció interna, l’exterior de la massa, el fullat i la qualitat del fregit. Poca broma. Tot això cal per fer un xuixo com els de tota la vida, que per cert eren una mica més grossos que no pas els que es troben ara.
Sempre m’ha fet gràcia saber d’on venia el nom i em pensava que era de la pasta francesa, però sembla que, com que s’assemblava per la seva forma allargada al pal que portaven els serenos, se’l va anomenar com chuzo, que va derivar en xuixo.
En el seu moment la Pastisseria Castelló de Girona, que promocionava el xuixo, es va considerar l’establiment d’alimentació més antic de Girona. Ara, quan la pastisseria fa anys que és tancada, té un obrador magnífic, ven xuixos arreu i ha anunciat l’obertura d’una botiga a la Rambla o l’Argenteria. Diumenge sabrem qui guanya el concurs mundial del xuixo, però el centenari va aconseguir que en puguem menjar cada dia.