Els empresaris gironins exigeixen a la Generalitat la interconnexió amb l’Ebre
Diari de Girona. La FOEG denuncia l’incompliment del Pacte del Ter i la sobreexplotació del riu. «No és admissible que a Mequinensa es llenci aigua i aquí hi hagi restriccions».
L’empresariat gironí exigeix al Govern que tiri endavant la interconnexió amb l’Ebre i carrega contra l’incompliment del Pacte del Ter, que l’ha convertit en un riu «sobreexplotat des del naixement» que «de facto, desemboca a Barcelona». Agrupats sota la patronal FOEG, els empresaris critiquen que la Generalitat no hagi fet els deures amb la sequera i que s’hagi arribat a una «situació límit».
La FOEG recorda que el transvasament està «avalat» per quatre col·legis professionals (els d’Enginyers de Camins, Industrials, Agrònoms i d’Economistes) i que també «es va recomanar» des de la mateixa Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
L’empresariat subratlla que el pantà de Susqueda (Selva), que es va aixecar el ple franquisme, «va ser una obra polèmica des de l’inici» que va generar l’oposició tant dels ajuntaments, la Cambra de Comerç i la Diputació. I que, malgrat això, l’obra va tirar endavant sota la justificació que la presa regularia el riu, evitaria inundacions, repartiria aigua als regadius i, sobretot, seria «la capçalera de l’abastament cap a Barcelona» (tant per a usos de boca com industrials).
Ara, gairebé sis dècades després -el pantà es va acabar de construir el 1968- la Foeg critica que la situació no ha canviat i que el Ter, com també passa amb el Llobregat, s’ha convertit «en un riu sobreexplotat i esgotat pràcticament des del seu naixement». «Amb el pas del temps, s’ha assumit que el Ter, de facto, desemboca a Barcelona», subratlla la patronal.
La FOEG no entén com no s’han complert els acords que recull el Pacte del Ter i critica que, després de la sequera del 2008, no s’hagin fet els deures per pal·liar l’actual. «Sense actuacions per part dels diferents governs, hem arribat a l’estat d’emergència; i malgrat trobarnos en una situació límit, no hi ha voluntat política de fer servir els recursos disponibles per millorar la situació», diu l’empresariat en referència a la interconnexió de conques.
«És en part, una sequera administrativa», afegeix la FOEG, subratllant que «no és acceptable que a l’embassament de Mequinensa s’hagi de tirar aigua» i que l’Ebre es trobi «al límit de riuades», mentre que a Girona i a Barcelona «s’imposen restriccions».
«Efectes devastadors»
L’empresariat gironí adverteix que si la situació no millora, la sequera pot tenir «efectes devastadors per a l’economia». I per això, deixant clar que no hi ha cap voluntat de «provocar un enfrontament territorial», sinó de buscar solucions «realistes i factibles», la patronal Foeg exigeix a la Generalitat que enllaci la xarxa d’abastament TerLlobregat (ALT) amb la del Consorci d’Aigües de Tarragona, que gestiona els cabals de l’Ebre.
«No és admissible que el Govern, abans de fer servir tots els recursos disponibles, pretengui amortir els efectes de la sequera amb la implantació d’ERTO», critica la patronal, assegurant que això demostra «manca de coneixement i de sensibilitat cap a la realitat del món empresarial».
L’empresariat es fa ressò de la veu de diferents experts, recordant que no troben «cap argument tècnic per explica la divisió del país entre les conques internes i la de l’Ebre» i subratlla que la interconnexió seria una infraestructura que s’activaria en casos «d’emergència». «A més, en paral·lel, cal seguir executant totes les inversions necessàries que n’evitessin l’ús recorrent», insisteix la FOEG.
Per últim, l’empresariat gironí insisteix que, ara per ara, no té «cap sentit» que «amb els recursos tècnics disponibles» a Mequinensa s’hagi de «tirar aigua» -perquè cada dia hi entren 520 m3/s- i que l’Ebre es trobi al límit «de riuades». «Només té sentit polític i això el país no s’ho pot permetre», conclou la patronal gironina.
Fa prop d’un any, la FOEG ja va organitzar una jornada on reclamava un Pacte Nacional de l’Aigua amb visió de futur i exigia una millora de la gestió. Aleshores proposava augmentar el rendiment de les infraestructures, reduir consums i invertir en la reutilització de l’aigua. També aseguraven que els empresaris havien de ser part de la solució en la millora de l’eficiència dels usos en els sectors industrial, turístic i agrícola. Però sobretot, reclamaven que la gestió de l’aigua fos un tema transversal i de país, amb visions que superin legislatures i colors polítics, i que impliquin tots els sectors; tan públics com privats.