Catalunya només genera un 15% amb renovables
Diari de Girona. La nuclear aporta el 59 per cent del total, l’eòlica el 7,4 per cent i la hidràulica davalla per la sequera fins a només el 5,6 per cent. Per complir amb els objectius fixats per la Prospectiva Energètica de Catalunya caldria quadruplicar la potència de renovables en només sis anys.
Gran part de l’energia elèctrica que es produeix a Catalunya prové encara de fonts d’energia no renovables: el 85% el 2023, amb la nuclear al capdavant (59%). Tan sols el 15% prové d’energies verdes, una incidència que no creix els últims anys i està lluny de l’objectiu fixat pel Govern de cobrir el 50% de la demanda amb aquestes fonts l’any 2030. En el conjunt de l’Estat l’any passat es va arribar per primera vegada a aquest llindar, amb aportacions de l’eòlica (24%) i solar fotovoltaica (14%) molt superiors a les que hi ha a Catalunya, on l’eòlica se situa en el 7,4% seguida de la hidràulica (5,6%), que ha retrocedit per efecte de la sequera. La solar fotovoltaica representa un 1,1% de tota l’energia elèctrica que es genera al territori.
Segons els objectius que recull la llei de canvi climàtic aprovada el 2017 al Parlament, l’any 2030 s’hauria de cobrir la meitat de la demanada elèctrica a partir d’energies renovables. Aleshores la proporció de tecnologies verdes a la generació total se situava en el 16% i des llavors no hi ha hagut increments significatius, segons les dades de Red Eléctrica. El percentatge s’ha mogut al voltant del 15%, amb què es va tancar el 2023. Aquest darrer any l’eòlica ha sigut la primera de les renovables en pes (7,4%), en part per la davallada de la hidràulica degut a la sequera: del 12% el 2020 al 5,6% actual. La solar fotovoltaica l’any passat va representar tot just l’1,1% de la generació elèctrica.
A l’altra banda, les no renovables representen el 85% de tota l’energia elèctrica generada a Catalunya el 2023: el 59% prové de les centrals nuclears, i la resta, dels cicles combinats de gas natural (15%) i la cogeneració (9,8%).
Augmentar la potència
El creixement de l’aportació de les renovables va de la mà de la capacitat de generació, és a dir, de la potència instal·lada. La Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT 2050), el document aprovat pel Govern que fixa les visions de futur del sistema energètic de Catalunya a llarg termini, estableix que per assolir els objectius energètics i climàtics compromesos de cara al 2030 caldria disposar d’una potència de 15.408 MW de renovables. Actualment aquesta potència és de 3.718 MW, i per tant caldria més que quadruplicar-la en sis anys per arribar a l’objectiu.
Aquest no és el ritme de creixement que s’està seguint els darrers anys, segons corroboren des del departament d’Acció Climàtica, «degut a l’aturada que hi ha hagut durant deu anys en la tramitació de projectes eòlics i fotovoltaics».
Des del 2015 la potència de les renovables ha augmentat poc més del 4% (151,5 MW). L’increment més gran l’ha fet la solar fotovoltaica (un 14% més que el 2015), però el seu pes dins de les renovables és encara del 8,2% (304 MW segons Red Eléctrica, que no comptabilitza els 990,5 MW d’autoconsum fotovoltaic instal·lats a 2023). L’energia eòlica, en canvi, representa el 37% de la potència de les renovables, amb una capacitat total de 1.376MW que ha crescut un 8% des del 2015 i que ha permès compensar el descens en la generació hidroelèctrica deguda a la sequera dels
últims tres anys. Amb tot, la potència instal·lada d’hidràulica és encara més de la meitat de tota l’energia renovable (1.922 MW).
No obstant això, des del departament argumenten que des de l’any 2021 «s’ha revertit» la situació amb un nou marc jurídic per afavorir la implantació d’energies renovables i el seu encaix en el territori, «i s’han fet els primers avenços amb l’entrada en servei de 100 MW eòlics i fotovoltaics i l’autorització de més de 1.500 MW també solars i fotovoltaics a instal·lar en els propers mesos».
Per a l’expert en el sector energètic i ex-gerent de l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCAT), Jaume Morron, els 100 nous MW posats en servei l’any 2022 no són suficients i, a més, adverteix que un 40% dels 1.500 nous megawatts fotovoltaics autoritzats no tenen en realitat «l’autorització complerta» (urbanística, permís de construcció, etc.) per fer-se realitat.
Morron lamenta que «no hi ha hagut un augment considerable de la capacitat de generació de renovable» els darrers anys, i sosté que a dia d’avui la seva generació encara creix o minva «en funció de la meteorologia» i no de la nova potència instal·lada.
L’expert considera que l’endarreriment no es deu a la manca de projectes sinó a una excessiva lentitud i solapament de tràmits administratius previs a l’autorització «total» perquè tirin endavant, i parla d’una certa «bossa de projectes autoritzats» que no acaben de culminar per falta d’altres permisos (urbanístic, de construcció, evacuació a la xarxa, etc.).
El 15% a Catalunya
Insistint en les raons de la desigual aportació de les renovables a Catalunya (15%) i al conjunt de l’Estat (50%), Morron considera que Catalunya «no va a la marxa que toca» en la tramitació de nous projectes d’energia renovables en comparació amb altres comunitats autònomes «com Aragó, Navarra, Castellala Manxa, Andalusia o Extremadura»; regions que, assegura, «estan fent la feina i tramitant projectes a tota velocitat». Al respecte, diu que des de l’àmbit de les renovables i de sectors empresarials catalans «ja fa més de dos anys» que demanen al Govern que creï un comissionat per la transició energètica «que pugui solucionar aquests colls d’ampolla» i doni celeritat a les tramitacions pendents».
En canvi, fonts del departament d’Acció Climàtica matisen que la comparativa «té poc sentit» per diversos factors diferencials (la presència de tres centrals nuclears que condiciona l’estructura i funcionament de la xarxa elèctrica, la realitat orogràfica, la biodiversitat, l’aprofitament econòmic del sòl i la demografia, apunten), que fan «que no es puguin instal·lar energies renovables de manera massiva». Quant a la celeritat en la tramitació de nous projectes, el departament confirma que es continuen rebent sol·licituds d’autorització i que s’ha ofert una guia als promotors per sistematitzar i ordenar la documentació necessària, de manera que es redueixin els terminis.
Amb tot, Morron aventura que «a aquest ritme serà impossible» complir amb els objectius per a la transició energètica del propi Govern (generar el 50% de l’energia elèctrica d’origen renovable el 2030) en la línia del que marca la Unió Europea (UE). Recorda en aquest sentit que l’energia nuclear, actualment el 59% de la generació elèctrica, començarà a desaparèixer el 2030 amb el tancament programat de les centrals i que calen alternatives per no haver de dependre de la importació d’energia.
Fonts d’Acció Climàtica, en canvi, es mostren optimistes respecte a l’objectiu compromès i auguren que les energies renovables creixeran «de manera sostinguda i continuada» amb el nou marc jurídic favorable. En grans xifres, les mateixes fonts quantifiquen que a data d’avui ja es disposa d’un 40% de la potència instal·lada necessària per assolir les fites que fixa la Proencat 2050, «entre la potència instal·lada i l’autoritzada» i veuen «factible» assolir els objectius.
Fotovoltaica al Segrià
En relació als projectes de generació verda en curs, també segons dades del departament d’Acció Climàtica actualment es comptabilitzen 277 projectes de solar fotovoltaica, que sumarien en conjunt 5.692 hectàrees i una potència de 3.339,18 MW. D’aquests, el 41% (114) consten ja com a autoritzats (això és 2.201 hectàrees i 1.309 MW de potència, el 39,2% del projectat), però com es queixava Morron, això no és sinònim que s’hagin començat a construir.
Territorialment, el Segrià destaca molt amb 33 sol·licituds de projectes per una superfície de més de 1.100 hectàrees i una potència de 661,35MW. Això és més del doble que l’Alt Camp, la segona comarca en projectes (26), hectàrees (510) i potència (303,45 MW); la tercera és la Ribera d’Ebre, amb 23 projectes, 688,7 ha i 386 MW. Amb menys projectes però més extensió i potències superiors als 200 MW hi ha el Pallars Jussà, amb 436 hectàrees projectades i 289,7 MW, l’Anoia (428,7 Ha i 268,7 MW), i la Conca de Barberà (450 ha 194 MW).
Els projectes d’eòlica
Pel que fa a l’eòlica, també segons dades del departament d’Acció Climàtica, actualment hi ha sol·licituds per instal·lar 263 nous aerogeneradors, 131 dels quals estan «en tramitació», 77 no autoritzats i 55 «autoritzats», que no vol dir que s’hagin començat a instal·lar. D’aquests, 187 depenen de l’aprovació de la Generalitat (per una potència total de 1.038,84 nous MW) i 76 del Ministeri (per una potència total de 471 MW). La relació és la mateixa que hi havia el maig de l’any passat.
Per comarques, la majoria d’aerogeneradors i potència en tràmit es concentren a la Ribera d’Ebre (71 aparells i 424,4 MW) i la Segarra (68 i 390,7 MW de potència). A l’altre extrem del país, a l’Alt Empordà, també segueix en tràmit el Parc Galatea (d’Endesa), a la Jonquera, amb 9 aerogeneradors. També segueix -en aquest cas sense estar ni en tramitacióun dels projectes per instal·lar un parc eòlic marí a la zona del Golf de Roses (zona autoritzada pel Ministeri), concretament el projecte Tramuntana, de 33 aerogeneradors i 500 MW, que aparentment és el que tenia els tràmits més avançats.
A dia d’avui Catalunya disposa de 826 aerogeneradors repartits pel territori, amb una potència total de 1.376 MW la gran majoria a les comarques de Ponent, Terres de l’Ebre i Tarragona. El Baix Ebre i la Terra Alta tenen el major nombre de aerogeneradors, 161, i la segona també lidera en potència instal·lada (379,29 MW). El segon lloc és per l’Anoia tant en generadors (121) com en potència instal·lada (204,8 MW) i el Baix Camp també en té un centenar però en canvi només 40,29 MW de potència.