De l’hort al súper, preus que creixen molt ràpid i s’abarateixen lentament
Diari de Girona. Si bé els costos dels aliments en origen es veuen sotmesos fortes variacions per l’oferta i la demanda, a les botigues aquesta autoregulació es produeix amb cert decalatge.
an passat 20 anys i venem a meitat de preu». Són paraules del Marcos, propietari de Bio Naranja, un petit magatzem familiar a Castelló. Porta l’agricultura a la sang, com els seus pares i els seus avis. Quan compara el cost de venda dels cítrics que destina a intermediaris amb el de fa dècades, s’esgarrifa. El gener d’aquest any van arribar vaixells d’Egipte i altres països extracomunitaris plens de taronges, i això va causar la caiguda del preu dels cítrics espanyols. «S’han deixat de comprar taronges espanyoles», assegura. I, no obstant això, aquest producte arriba al consumidor multiplicat per cinc.
Més enllà de la simplificació i la flexibilització de la Política Agrària Comuna (PAC), una de les reivindicacions més sentides aquests dies en les manifestacions d’agricultors i ramaders és la d’aconseguir uns preus justos. La llei de la cadena alimentària, en vigor des del 2021, prohibeix a les diferents baules vendre per sota del que ha pagat a la baula anterior –o cosa equivalent, les vendes a pèrdues–, però el cert és que continua passant.
Més de la meitat dels productes en origen analitzats per l’Observatori de la Cadena Alimentària, adscrit al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, van baixar de preu durant el 2023. En alguns casos, com les llimones i la mongeta tendra, el cost de venda dels agricultors va caure el 37% i el 36%, respectivament. Però, per contra, són productes que entre l’hort i el supermercat es van encarir el 880% i el 472% l’últim any, segons l’Índex de Preus en Origen i Destí dels Aliments (IPOD) del gener del 2024, elaborat per la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG). Els agricultors espanyols encadenen quatre setmanes de protestes als carrers, mentre que les grans cadenes de distribució es defensen afirmant que els seus marges sobre vendes estan continguts per limitar l’impacte de la inflació al cistell de consum. ¿Què passa en el preu dels aliments entre l’hort i el supermercat?
Reaccions desiguals
Pel sector primari, no hi ha dubtes sobre el que està passant. «Els marges comercials abusius fa bastant de temps que es produeixen. I en els moments en què es donen fortes baixades de preu en origen, no es veuen aquestes baixades després en destí», sentencien des de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA). És un dels desequilibris que hi ha a la cadena alimentària, afegeixen.
No és aquesta l’opinió majoritària. Fonts pròximes al sector dels supermercats afirmen que «no hi ha un problema de preu en origen ara mateix a la cadena alimentària», ja que al final són empreses sotmeses a efectes meteorològics i últimament també a les decisions geopolítiques, com l’eliminació dels aranzels als cereals i altres productes ucraïnesos. Per a aquestes mateixes fonts, el problema real es troba en els costos i els volums dels aliments perquè «Espanya té un dels preus d’alimentació més baixos d’Europa». «Els problemes, si és que n’hi ha, tenen a veure amb l’ajust en cada part», assenyalen.
L’explicació intermèdia és que «els desequilibris entre oferta i demanda als productes frescos fan oscil·lar fortament els preus d’origen a l’alça i a la baixa, però els preus de destí reaccionen amb rapidesa a les pujades, tot i que molt més lentament a les baixades», diu el professor d’OBS Business School Javier San Martín. És a dir, que el mercat és capaç d’autoregular-se, però amb cert decalatge.
El problema és que no existeixen dades oficials per contrastar les xifres dels dos extrems de la cadena. L’Observatori de la Cadena Alimentària publica els preus setmanals des de l’origen fins a Mercasa, l’empresa central de majoristes, mentre que COAG elabora el seu propi índex. «És una cosa que fa temps que reclamem, esperem que es desenvolupi aquesta informació estadística que considerem que és imprescindible per a un correcte desenvolupament de l’agricultura», exposen des de l’UPA.
Segons aquest índex, la meitat dels aliments analitzats per la COAG es van incrementar per sobre del 300% entre origen i destí. Alguns exemples són els plàtans, que s’han disparat el 733%, l’enciam (471%) i el xai (310%). Un altre aliment que s’ha desbocat als lineals dels supermercats, l’oli d’oliva, ha vist augmentat el seu preu entre els dos extrems de la cadena el 17% l’últim any.
Sequera i falta de producció
En l’agricultura i la ramaderia, la formació de preus varia segons el producte. Per exemple, el cost de venda en botiga de l’oli d’oliva va tancar el 2023 amb un augment del 55%. L’escassetat de pluges ha reduït a la meitat l’oferta d’oli d’oliva i, com a conseqüència, n’ha augmentat considerablement el preu. Una cosa semblant ha passat amb la ceba: el seu preu es va disparar la primavera passada per falta de producció, però ara que els seus preus d’origen han tornat a valors similars als històrics, els de venda no han baixat de la mateixa manera.
En d’altres, com la patata, hi ha hagut un fort increment del diferencial entre el preu d’origen i el de destí. Es deu a «l’aparició d’empreses fortes en la comercialització de la patata en els últims anys que s’han convertit en els proveïdors de les grans cadenes de supermercats, que abans compraven directament en distribuïdors diferents a cada zona», afirma San Martín. Aquestes companyies importen massivament patata francesa rentada i així han eixamplat el diferencial del marge d’una manera important en els últims cinc anys. «Això ho paga el consumidor, ja que l’agricultor continua percebent un preu similar al de fa cinc anys en què els seus costos eren molt menors».
Un últim cas és el del plàtan espanyol, un producte que està patint la forta competència de les bananes des d’una perspectiva de mercat comunitari, cada vegada de millor qualitat i amb menys traves a la importació. Com a conseqüència, els productors de plàtans canaris veuen més difícil col·locar el seu producte fora i opten per abaixar els preus al mercat domèstic per mirar de compensar.
El 2023 ha sigut l’any més càlid registrat en els últims 174. Junt amb la pedra i altres fenòmens meteorològics extrems, la sequera ha sigut la principal raó de l’increment de preus. La superfície sinistrada s’acosta al 60% de l’assegurada el 2023 per Agroseguro en produccions agrícoles amb un total de 3,5 milions d’hectàrees dels gairebé 17 milions de cultius que conformen el camp espanyol. En total, l’assegurança agrària es va elevar fins als 1.241 milions d’euros, el 56% per sobre de l’any anterior.
Pujades a la cadena
En els últims dos anys, coincidint amb l’inici de la invasió russa a Ucraïna el febrer del 2022, es va disparar la inflació fins al 10,7% a Espanya, i de retruc, la resta de costos que afecten la cadena alimentària. Els agricultors es queixen de la pujada de costos a causa de les polítiques mediambientals de la UE, el transport i la distribució ha patit un augment del preu del combustible, l’impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables ha pressionat els marges dels supermercats i el cost de l’energia ha impactat en els comptes tots per igual. També la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) ha suposat un cost afegit per a tothom, ja que acumula una alça del 54% en cinc anys.
Això sí, l’augment de preus no és equilibrat al llarg de la cadena. Segons un informe de l’Observatori de la Cadena Alimentària de 2008-2009, últimes dades conegudes amb percentatges, l’increment és del 21% a la producció, del 28% en la comercialització en origen, de l’11% en la comercialització per part dels majoristes i del 40% en la venda en botiga. En l’últim informe, d’octubre del 2023, es poden observar les diferències d’encariment entre productes. Per exemple, les bledes tenen un augment de preu més elevat als supermercats, mentre que en el cas de les patates passa en la producció i envasament. La carn de boví, per la seva banda, s’encareix a l’escorxador.
El ministre d’Agricultura Luis Planas, va prometre a les organitzacions agràries escrutar els costos que suporten en origen i perseguir les empreses que els obliguen a vendre a pèrdues amb un augment d’inspeccions. Els agricultors, per la seva banda, demanen més sancions que evitin la seva ruïna. «Tinc confiança, per això no podem aturar les protestes», assenyala Marcos, propietari de Bio Naranja.