Blog

Tot i això, també hi ha economistes optimistes que veuen el 2024 com un any que anirà de menys a més, que certament començarà amb l’activitat ranca, però que millorarà gràcies a un consum que encara es manté, a una ocupació resilient i a l’impuls dels fons europeus. I a més, amb una inflació de camí a controlar-se. Si continua la línia descendent, és la gran esperança blanca perquè el BCE abaixi tipus.

Seria la trajectòria antitètica del 2023, que va començar fort i va acabar feble, tot i que amb un augment del PIB l’any passat que es preveu de prop d’un 2,4%, mentre que el 2024 començarà feble, però es mourà en un creixement d’entre un 1,6% que calcula el Banc d’Espanya i un 2% del Govern espanyol. Un augment del PIB molt per sobre d’un 0,8% que s’atorga a la zona euro.

En qualsevol cas, tots estan d’acord, pessimistes i optimistes, que el PIB es frena. “ Serà pitjor que l’any passat pel doble efecte de l’esgotament del mercat laboral i de l’abaratiment de les importacions”, afirma Raymond Torres, de Funcas. D’una banda, l’afiliació creix menys i això aporta menys poder adquisitiu a les llars, cosa que té la seva repercussió en el consum. De l’altra, es perd el vent de cua favorable d’unes importacions més barates respecte al que veníem a l’exterior.

La gran esperança blanca és que el BCE vegi la inflació sota control, redueixi tipus i s’estimuli l’activitat

“Tindrem un creixement diferent. El 2023 va ser de més a menys i aquest any serà de menys a més… amb un creixement inferior els primers mesos, i en canvi, a partir de l’estiu, la política monetària canviarà de to i aportarà més creixement”, argumenta José Ignacio Conde-Ruiz, de la Fedea.

Mentrestant, atès el dilema de retirar l’escut antiinflació o reduir el dèficit, el Govern espanyol ha escollit una via intermèdia, de desarticulació parcial i molt gradual de les mesures adoptades, amb la qual cosa evita un repunt inflacionari, però haurà de demostrar que és compatible amb el fet de quadrar el pressupost en un any, el 2024, en què ja tornen a estar en vigor les regles fiscals europees. El compromís del Govern central és reduir el dèficit a un 3% aquest any, un objectiu que el Banc d’Espanya no creu que aconsegueixi sense prendre mesures addicionals. En les seves projeccions de desembre assenyalava que només es reduirà el dèficit a un 3,4%; per tant, fora del marge que dona Brussel·les.

L’economista José Ignacio Conde-Ruiz tampoc no veu factible aquesta reducció del dèficit a un 3%. “Amb les mesures conegudes és impossible”. I és precisament el doble repte del 2024, d’una banda, la consolidació fiscal, i de l’altra, estimular la inversió. I en aquest punt és on l’economista és més crític amb el Govern espanyol. “Fer anuncis sense concretar genera incertesa”, diu fent referència a canvis en el cost de l’ acomiadament i a temes fiscals. “Una incertesa que frena la inversió”, insisteix.

També hi juga en contra l’atonia de l’economia europea, amb una Alemanya vorejant la recessió que, tot i que es pot recuperar lleument aquest any, continuarà amb taxes de creixement exigües amb poc estímul per a les exportacions espanyoles. “Estem parlant d’un motor que no funciona bé, que és el de les exportacions”, afirma Raymond Torres.

D’on pot venir la sorpresa positiva? Per Torres, del BCE, si incorpora la desinflació a la política de tipus i els ajusta a la baixa, a partir de juny probablement. Un BCE que espera
a verificar que no hi ha un procés inflacionari. Si es convenç, abaixarà tipus, cosa que aportarà més activitat i més inversió.

El Banc d’Espanya no creu que, amb les mesures actuals, el dèficit es redueixi al 3% que preveu l’Executiu