Els treballadors poden començar a recuperar poder adquisitiu perdut
El Periódico. Després de dos exercicis dolents en què els salaris han acusat la inflació els acords socials permetran millorar la situació dels empleats.
Salari mínim
Espanya comença 2024 amb el seu salari mínim interprofessional (SMI) congelat, una vegada el Govern s’ha vist obligat a prorrogar els 1.080 euros bruts (en 14 pagues) vigents des de l’any passat al no haver pogut tancar prèviament un acord ni amb els agents socials, ni dins de la mateixa coalició. La xifra d’increment que estudia el Ministeri de Treball és del 4%, cosa que l’elevaria a 1.123 euros mensuals. Aquest 4% està a mig camí de la proposta patronal (3%) i sindical (5%) i cal veure si uns i d’altres s’avenen a cedir amb l’objecte d’un acord tripartit.
Por primera vegada en dècades, patronal i sindicats estan complint amb diligència els acords de negociació col·lectiva arribats. Pocs dies després del Primero de maig, la CEOE va pactar amb CCOO i UGT un camí de pujades salarials per al període 2023-2025. Els sindicats van instar els seus negociadors sectorials que tancaran els seus convenis col·lectius amb increments salarials de, almenys, el 10% en tres anys. D’acord amb un 4% per a 2023 i un 3% per a 2024 i 2025, respectivament.
De moment els convenis col·lectius firmats el 2023 donen fe d’una revalorització salarial del 4,1%, segons els últims registres del Ministeri de Treball. Si bé els acords tancats en anys posteriors i vigents per a l’actual període rebaixen la dada global de variació salarial al 3,5%. El que va provocar que el 2023 la majoria d’assalariats encara va perdre poder adquisitiu. Una mitjana, tot i que diluïda, per sobre dels actuals nivells d’inflació. El que està permetent a la majoria d’assalariats recuperar part de la capacitat adquisitiva perduda l’any passat, que va suposar una profunda escabetxada per als sous. La previsió és que aquest any els preus es continuïn moderant i es mantinguin alces salarials entre similars o una mica més contingudes que les actuals.
Sou dels funcionaris
Los funcionaris van perdre poder de compra el 2023, després que els seus sous pugessin un 3% i la inflació tanqués l’exercici amb un increment interanual del 3,5%. I, de la mateixa manera que el salari mínim, però per altres motius, el sou dels funcionaris comença el 2024 congelat. El Govern no ha inclòs al seu decret òmnibus de l’últim Consell de Ministres de 2023 la revalorització dels empleats públics, malgrat que aquesta ja està pactada amb dos dels tres sindicats més representatius en la Funció Pública. Les nòmines dels funcionaris han de pujar un 2%. I a aquest percentatge pot afegir-se un 0,5% addicional en el cas que l’IPC entre 2022 i 2024 sigui superior a les alces acumulades en aquell període.
“El Govern complirà l’acord pactat amb els sindicats. Si no donés temps a 1 de gener el rebran amb caràcter retroactiu”, afirmen des d’Hisenda. Això pot salvar-se de dues maneres: o a través d’un reial decret aprovat en les pròximes setmanes i que obligui a reconfeccionar les nòmines de gener per incloure la pujada. O a través dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2024, pendents encara de tràmit parlamentari i que desplaçarien la pujada salarial fins a la primavera. Després el Govern hauria d’aprovar una paguilla per compensar els increments pendents des de l’1 de gener.
Contractació de les empreses
El mercat laboral ha tancat un 2023 extraordinari, que va aconseguir superar les expectatives de la majoria d’actors. Les nuvolades que alguns sectors auguraven per a aquell any no s’han materialitzat a nivell laboral i les empreses han registrat nivells de contractació sense precedents. Fins al punt que Espanya, durant l’estiu, va arribar a superar els 21 milions de treballadors en actiu, en termes EPA. Hito sense precedents estadístics.
Si bé tot el bo s’acaba i els nivells frenètics d’altes a la Seguretat Social registrats durant la primera part de l’any no s’han mantingut amb la mateixa intensitat en la segona, si bé l’ocupació ha evolucionat en positiu. Espanya segueix en rècord d’ocupació, si bé la desacceleració és evident mes rere mes en les dades d’afiliació. Les previsions de cara a 2024 són que aquest refredament persisteixi. Es crearà menys ocupació, si bé se seguirà en positiu i les cases d’estudi més pessimistes en parlen més d’estancament, no de destrucció d’ocupació en termes generals.
Quotes d’autònoms
Tres milions de treballadors autònoms veuran com les seves cotitzacions socials canvien des d’ahir. Les quotes que mes a mes paguen els ocupats per compte propi pujaran per a aquells que més beneficis treuen de la seva activitat i baixaran per als que registren rendiments més modestos. La modificació serà automàtica i la Seguretat Social efectuarà el cobrament d’ofici en l’última setmana de gener, com cada mes. Si bé des de les organitzacions que representen el col·lectiu recomanen als autònoms revisar periòdicament com evolucionen els seus ingressos i despeses per evitar que en la pròxima declaració de la renda Hisenda els exigeixi pagaments més o menys abundants. El que popularment es coneix com que li fiquin un pal.
El sistema consensuat entre l’Executiu i els agents socials té un desplegament progressiu i en els tres primers anys, des de 2023 a 2025, les quotes a pagar es regeixen per un sistema de 15 trams. Cada any la quota associada a l’esmentat tram canvia, augmentant la progressivitat del mateix: qui més rendiments obté, més paga; i viceversa. El 2024 la quota mínima baixa cinc euros i la més alta en puja 30.