La pèrdua de talent per l’emigració creix un 40% respecte a abans de la covid
La Vanguardia. El valor del capital humà que surt d’Espanya supera els 150.000 milions.
Una vegada deixada enrere la covid, Espanya torna a patir un increment de la pèrdua de talent amb l’emigració de més de 400.000 persones l’any 2022. El valor d’aquest capital humà que perd Espanya supera els 150.000 milions, només tenint en compte les sortides de l’any passat, segons les estimacions elaborades pel programa d’investigació en socioeconomia de la Fundació BBVA-Ivie. És un 40% més sobre el valor perdut calculat per al 2019, abans que esclatés la pandèmia de la covid.
El que han fet els investigadors és provar de calcular quina renda o quina riquesa podrien produir els habitants d’ Espanya en el futur fins que morin. I han calculat el mateix valor per als que han emigrat el 2022. Segons les estimacions de l’ Ivie, la sortida dels emigrants redueix en gairebé un 1% la capacitat futura de crear renda. Són 158.400 milions, un 40% més que l’any 2019.
Lorenzo Serrano, investigador de l’ Ivie i autor de l’informe, explica que s’ha analitzat en detall els de més de 25 anys, que són el gruix dels treballadors: uns 332.000. Serrano explica que, òbviament, el salari és l’element central que explica les emigracions però no l’únic. “Es valoren també les característiques de l’ ocupació o la possibilitat que dona per conciliar”, reflexiona l’investigador.
El perfil de l’emigrant a Espanya és molt diferent segons si es tracta d’una persona nativa o si ha nascut en un altre país. A les estadístiques generals, que agrupen tant els nascuts a Espanya com els nascuts a l’estranger, un 30% tenien estudis superiors. En canvi, entre els nadius, el tant per cent es dispara a un 60%. És especialment preocupant per a l’economia espanyola, perquè els d’aquest últim grup han rebut una formació superior a les universitats públiques en la majoria dels casos.
Serrano assenyala que –tot i que no hi ha xifres detallades– és possible que els emigrants amb baix nivell formatiu siguin immigrants arribats a Espanya que opten per provar sort en altres països de la Unió Europea.
La xifra de sortides del 2022 és atípica perquè s’assembla a les de períodes de crisi i augment de l’atur
L’informe de l’ Ivie destaca que l’emigració a l’exterior, a més de limitar la capacitat de generar riquesa, és “un fenomen que previsiblement incrementarà la dificultat per mantenir i continuar desenvolupant l’ Estat del benestar, especialment en un context de progressiu envelliment de la població”.
L’informe afegeix que l’emigració “pot contribuir a agreujar els seriosos problemes de relleu generacional” i recorda que hi ha cada vegada més dificultats “per cobrir vacants” en determinats sectors i professions.
Segons l’ Ivie, “el capital humà de la població és el recurs més valuós dels països i representa un 64% de la riquesa total a escala mundial”, d’acord amb les dades del Banc Mundial. Com que aquest capital “està incorporat en les mateixes persones”, quan es desplacen, el territori d’origen s’empobreix.
Al llarg de les últimes dècades, el saldo migratori ha estat positiu per a Espanya. Durant la recessió per la crisi immobiliària i financera de l’any 2008 i fins a l’any 2014, hi va haver una forta emigració que va arribar a màxims l’any 2013, amb més de mig milió. “Aquest procés ha tornat a cobrar intensitat després de la pandèmia”. L’any 2021 van ser 380.000 i la previsió per a l’exercici de l’any 2022 és de 425.000.
L’informe de l’ Ivie destaca que “la seva magnitud és atípica i s’assembla a les xifres habituals en períodes previs de crisi i augment de l’atur en l’economia espanyola”. La situació del 2022 no era aquesta, perquè augmentava l’ ocupació i creixia l’economia.
Un 60% dels nascuts a Espanya que emigren a l’estranger tenen estudis superiors
“El ritme actual d’emigració suposa una rèmora per a la capacitat de producció futura de l’economia espanyola”, insisteix l’ Ivie. L’informe afegeix que “en cas que no es vegi compensat pel valor del capital humà dels immigrants o la tornada futura de part dels emigrants actuals, suposaria una minva neta significativa del capital humà de l’economia espanyola i les seves possibilitats de desenvolupament”.
Serrano explica que el que passa a Espanya també passa en altres països europeus. En alguns sectors com ara el dels serveis sanitaris, al mateix temps que emigren els professionals espanyols, el país és receptor de metges de zones com Llatinoamèrica.