Blog

El retard dels propietaris en adonar-se que el mercat està canviant podria ser un dels motius que expliquin el desajust actual. Les últimes dades de l’INE constaten caigudes de les compravendes superiors al 20% anual i descensos superiors al 30% en la contractació d’hipoteques per a compra d’habitatge. En canvi, el ministeri de Vivenda i Agenda Urbana, el preu mitjà de l’habitatge lliure va pujar un 5,7% interanual en el tercer trimestre de l’any a les comarques gironines, el creixement més elevat del es quatre províncies catalanes. El valor taxa del metre quadrat a Girona – 1763 euros- és el més elevat en més d’una dècada.

Ni l’escalada general de preus ni l’encariment del finançament per les pujades de tipus d’interès han frenat, de moment, la demanda en el mercat immobiliari espanyol i català, i aquest desequilibri amb l’escassetat d’oferta pressiona els preus a l’alça. Els API han advertit en els últims mesos que hi ha poca oferta d’habitatge a la venda. Segons el servei d’estudis del portal immobiliari idealista, a Girona els nombre d’habitatges en venda ha caigut un 3% el darrer any. No obstant això, en les zones més atractives de cara als compradors, la caiguda és més elevada.

Els experts també alerten que el ritme de construcció d’habitatge nou acumula dèficits importants: a tot Espanya es construeixen uns 100.000 habitatges anuals, però es formen 200.000 noves famílies.

Tot i que la pujada de preus dels últims anys pot semblar molt elevada, si les xifres es posen en context, el preu nominal d’habitatge no ha suposat un increment massa elevat del preu real en els últims anys, ni es preveu que ho faci en 2024. Segons el Banc Central Europeu, l’índex de sobrevaloració de l’habitatge es trobava en un 10,3% per a Espanya, mentre que la mitjana europea rondava el 13$.

Una situació que segueix atreient molta demanda estrangera al nostre mercat. Després de la pandèmia, les compres per part d’estrangers a Espanya s’han recuperat amb força i Girona és una de les províncies on aquest tipus de comprador té més pes, concentrant al voltant d’un 30% de les operacions.

En aquest context, la majoria d’analistes i serveis d’estudis no preveuen canvis molt significatius en el mercat. La majoria anticipen un refredament moderat en els propers mesos, però no tots contemplen baixades de preus.

Un dels més pessimistes és el subdirector general de donpiso, Emiliano Bermúdez, que preveu una caiguda de les compravendes del 10% i de preus del 5%, una tendència «baixista» éque s una conseqüència «lògica» de diversos factors, entre ells, l’encariment de la vida i de les hipoteques; la falta de seguretat i estabilitat econòmica i jurídica per a la inversió immobiliària com a conseqüència de la Llei d’Habitatge i la formació d’un Govern «poc sòlid»; i l’evolució cíclica del mercat de l’habitatge».

Cristina Arias, directora Servei d’Estudis de Tinsa, vaticina que en el primer trimestre de 2024 s’espera que el preu de l’habitatge s’estabilitzi, amb una variació interanual entorn del 0%. I per al conjunt de 2024, contempla «una variació interanual mitjana del preu residencial d’entre el +1% i el -2,5%. Aquest rang resulta d’una continuació de la moderació observada en el mercat en 2023 després de l’acceleració experimentada en 2022».

Un informe recent de Bankinter sobre el mercat immobiliari apunta que «els preus haurien de tendir a estancar-se i fins i tot podrien caure lleugerament l’any vinent. Si bé, de produir-se aquesta correcció serà conjuntural per l’entorn de tipus elevats».

Carlos Balado, professor de l’OBS Business School i director de Eurocofín, remarca la situació d’insuficient oferta d’habitatge per a cobrir la demanda d’una població en creixement. Opina que el preu de l’habitatge mantindrà en 2024 una modesta taxa de creixement positiva, a l’entorn d’un 2%.