El cost mitjà de l'acomiadament en cas de judici a Girona és de 13.434 euros | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El cost mitjà de l’acomiadament en cas de judici a Girona és de 13.434 euros

  |   Novetats

Diari de Girona. La indemnització que rep el treballador en cessar el seu contracte és un 36% de mitjana més baixa que la que es registrava abans de la reforma laboral que va impulsar el Govern de Rajoy, tot i que la xifra varia segons la província.

Modificar les condicions de l’acomiadament promet ser una de les grans batalles –amb permís de la reducció de jornada setmanal– d’aquesta legislatura. Després de lligar la coalició una majoria suficient i una vegada duta a terme la investidura de Pedro Sánchez, patronal i sindicats es preparen per a una nova pugna en les taules de diàleg social.

L’acord de coalició contempla una referència ambigua sobre com el PSOE i Sumar pretenen modificar les condicions d’un acomiadament: «Establir garanties per a les persones treballadores davant de l’acomiadament, donant compliment a la Carta Social Europea i reforçant la causalitat en els supòsits d’extinció de la relació laboral».

D’una banda, la coalició vol modificar els supòsits en què les empreses poden invocar o no un acomiadament justificat. I, de l’altra, millorar les indemnitzacions més baixes. I és que hi ha una disparitat molt elevada entre el que cobra un treballador acomiadat depenent de si està en un territori o un altre. Fins al punt que entre la província d’Espanya que reconeix menys indemnització i la que més hi pot haver una diferència de set vegades.

El gran absent

L’acomiadament va ser el gran absent de l’última reforma laboral i l’influx de la de Mariano Rajoy, el 2012, encara conserva la seva empremta en les estadístiques. Segons les dades recopilades trimestralment pel Consell General del Poder Judicial, si avui un treballador és acomiadat i impugna davant els tribunals, rebrà una indemnització un 36% inferior, de mitjana, de la que es percebia fa una dècada.

Són diversos els elements que condicionen aquesta estadística –com el perfil dels treballadors acomiadats, l’antiguitat acumulada i la capacitat negociadora dels sindicats–, però l’element normativament rellevant és el preu de l’acomiadament. Abans de Rajoy, un cessament improcedent es cobrava a 45 dies per any treballat, davant dels 33 dies actuals.

Uns imports que la reforma laboral recent no va tocar. Com tampoc va recuperar els salaris de tramitació, és a dir, obligar l’empresa a pagar al treballador el sou que hauria d’haver percebut entre el moment de l’acomiadament i el dia en què un jutge li dóna la raó.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, ha defensat en seu parlamentària introduir el concepte d’«acomiadament restauratiu». Aquest consisteix a adaptar la quantia final de la indemnització a les circumstàncies personals del treballador. És a dir, si aquest té 60 anys i per això tindrà moltes dificultats per trobar feina, l’empresa hauria de pagar més que a un jove de 25 anys. O a una mare monomarental amb tres fills pagar-li més que un solter sense fills.

Hi ha tribunals que ja apliquen aquesta doctrina, invocant la jurisprudència de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i en casos puntuals. Per exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va quadruplicar fins als 4.435 euros la indemnització d’un acomiadament (amb un fill a càrrec), ja que la seva antiguitat era tan escassa que la xifra taxada legalment hauria estat «insignificant», segons els magistrats. Un criteri, no obstant, que no comparteixen tots els territoris, i és que, per exemple, el TSJ de Galícia va dictar al setembre una sentència en què considerava suficient el sistema d’indemnització previst en la normativa actual.

Enfrontament

Les diferències entre territoris són voluminoses. On menys rep un treballador si impugna i li donen la raó és a Ciudad Real, 2.863 euros, davant de l’altre extrem, amb els 20.677 euros de Guipúscoa. A Catalunya la indemnització més alta en cas de judici favorable és a Barcelona, amb 16.533 euros, de mitjana, seguida per Lleida (15.975 euros), Girona (13.434 euros) i Tarragona (8.818 euros). Un hipotètic reforç de les indemnitzacions mínimes afectaria especialment aquelles províncies que actualment registren pagaments més baixos.

Les prioritats i els objectius dels agents socials en aquesta matèria no podrien estar més allunyats. Mentre la CEOE va acabar donant suport a la reforma laboral de Díaz perquè no tocava l’acomiadament, UGT i CCOO han portat davant de la justícia europea l’actual sistema indemnitzatori, ja que entenen que no és prou garantista.

«Ni als treballadors ni als empresaris en aquests moments els preocupa l’acomiadament», va insistir fa poc el vicepresident de CEOE Lorenzo Amor. «Hem de fer que sigui més difícil acomiadar la gent, no només més car», opinava el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros.