Treball portarà a la UE que els empleats puguin formar-se durant el seu horari laboral
El Periódico. Barcelona reté al ‘top’ mundial tres escoles de formació d’executius. Treball donarà 12.600 euros a les empreses que contractin durant un any estudiants d’FP dual.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, ha avançat aquest dijous que portarà a la Comissió Europea una proposta legislativa perquè la formació professional passi a ser un dret subjectiu dels ciutadans. És a dir, que puguin reclamar-lo tots i cada un d’ells i que, entre d’altres, puguin exigir a les seves empreses que reservin part de la seva jornada laboral per poder estudiar o fer cursets i millorar les seves habilitats. Així ho ha anunciat Díaz aquest dijous des de Barcelona, en una conferència amb altres ministres de Treball de la Unió en el marc de la presidència espanyola del Consell d’Europa.
«Volem convertir la formació en un dret, […] hem de fugir dels plantejaments que s’han estat fent al nostre país i en altres estats d’Europa», ha declarat Díaz. «[La formació] no té a veure només amb la joventut, ni només quan les persones es troben en situació dramàtica d’atur», hi ha afegit.
Actualment tots els assalariats cotitzen cada mes una part del seu salari per omplir una guardiola que després està a disposició de les empreses per a una sèrie de cursos de formació bonificada. Concretament, segons dades de la Fundació Estatal per a la Formació en l’Ocupació (Fundae), aquest any hi ha 1.047 milions d’euros de crèdit disponible perquè les companyies donin formació a les seves plantilles. Un dels principals problemes és que tot aquest crèdit no es gasta durant l’any i que molts dels empleats que sí que realitzen cursos ho fan fora del seu horari laboral i a costa del seu temps lliure, malgrat que redunda en una millora de la seva productivitat.
«Factor de garantia»
La intenció de l’actual ministra de Treball en funcions és blindar l’accés a la formació com un dret subjectiu, similar al dret que tenen, per exemple, els aturats actualment de rebre assessorament per part dels serveis públics d’ocupació. L’Estat no pot negar-l’hi i Díaz pretén que, pel que fa a hores de formació, els treballadors en actiu poden fer el mateix amb les seves empreses. «Estem introduint un factor de garantia», ha defensat, junt amb els ministres d’Ocupació de Bèlgica i Suècia.
Ara falta que al si de la Unió els Estats pactin unes condicions per a l’exercici de l’esmentada formació, «tant durant la jornada de treball, com fora d’hores» i si serà «en forma de permisos o llicències», segons ha especificat Treball en un comunicat. També la forma de «retribució o compensació econòmica» que rebran les persones que es formin, així com «la millora i la simplificació dels sistemes nacionals d’acreditació, certificació, validació i homologació de les competències adquirides en altres estats membres i el paper dels convenis col·lectius en l’articulació i desenvolupament d’aquest dret».
«A Espanya tenim dos grans dèficits. D’una banda, moltes persones amb una hiperqualificació que són expulsades del mercat de treball per aquest motiu i després tenim exactament el contrari. […] Volem competir a través de treballadors altament qualificats, no ‘low cost’», ha defensat Díaz.