L’estalvi de les llars repunta pel dinamisme del mercat laboral
La Vanguardia. L’augment de la renda compensa la pujada de tipus, segons CaixaBank Research.
Contra tot pronòstic, la taxa d’estalvi de les llars va repuntar a començaments d’any i va camí de tancar l’any a l’alça, segons un informe de CaixaBank Research que es publicarà aquesta setmana. La millora va contracorrent, ja que es produeix malgrat les pujades de tipus d’interès, i coincideix amb una morositat bancària en mínims. La causa està, segons l’autor de l’informe, en el dinamisme del mercat laboral.
Els càlculs de CaixaBank Research mostren que la taxa d’estalvi de les llars va registrar durant el primer trimestre d’aquest any un canvi de tendència, ja que va arribar a un 7,5% de la renda bruta disponible. Aquest percentatge se situa per sobre de la mitjana de la dècada passada, d’un 6,7%, i és el més elevat des del 2004 si s’exclouen els anys de la pandèmia, que van ser excepcionals i van registrar nivells de fins a un 18,9%.
“La previsió és que la resta de l’any la taxa es mantingui en nivells semblants i fins i tot registri un lleu repunt”, afirma l’autor de l’informe, Javier García-Arenas. “El dinamisme de la renda bruta disponible està sorprenent”.
La causa d’aquesta millora en la salut financera de les llars, indica, està “en l’augment del nombre de treballadors”. Fins i tot amb llars que estalvien menys i pateixen una pèrdua de poder adquisitiu, la massa salarial del conjunt va en augment, perquè molts altres s’incorporen al mercat laboral, mentre el consum es modera en part per la contenció de la inflació.
Malgrat que l’agost va tancar amb 24.826 aturats més, l’última EPA disponible, amb dades fins al juny, mostra un número rècord d’afiliats a la Seguretat Social i una taxa d’atur d’un l’11,6%, la més baixa des de la Gran Recessió.
Aquesta és la causa principal de l’augment de l’estalvi, però n’hi ha d’altres, com ara la revalorització de les pensions en un 8,5% i els augments salarials “relativament moderats”, a més d’un augment dels fluxos migratoris que ha incorporat 241.000 llars.
El resultat de tots aquests factors és una renda bruta disponible de les llars de 202.347 milions d’euros, encara per sota dels nivells anteriors a la pandèmia, però un 10% per sobre dels d’un any abans. La remuneració dels assalariats, incloent-hi les incorporacions al mercat laboral, van augmentar un 7,8%, i els autònoms van ingressar un 10,6% més.
Aquesta millora de la renda ha compensat amb escreix l’augment dels interessos de les hipoteques i els préstecs, que va equivaler a 4.118 milions d’euros el primer trimestre. A més “la despesa en consum de les llars ha anat perdent força”, diu l’informe.
La previsió és que aquest any s’acabi amb un augment d’un 5% en la renda de les llars i amb un consum molt semblant al de l’any anterior, cosa que redundaria positivament en l’estalvi. Això sí, l’alegria va per barris, ja que “les diferències entre llars són notables”, avisa CaixaBank Research.
I on van els diners dels que estalvien? “Moltes llars destinen una part a amortitzar la hipoteca”, afirma l’autor de l’informe. El Banc d’Espanya calcula que el deute hipotecari s’està reduint a un ritme de 1.112 milions d’euros al mes. Entre gener i juliol, els diners dels clients als bancs s’han reduït d’un bilió a 988.457 milions, però pel menor volum en comptes corrents. En canvi, els dipòsits han augmentat de 65.162 milions a 93.504 milions.