La creativitat a la cuina
El Periódico. Menjar i cuinar al mateix espai serà la tendència predominant els pròxims anys. La cuina de les cases, d’ahir a avui. Arma’t a la cuina.
Ferran Adrià sol citar una frase d’un famós xef francès, Jacques Maximin, un personatge fogós, creatiu, generós i de caràcter fort (no en va se’l coneix com el Bonaparte dels fogons). La frase, que sovint s’atribueix al mateix Adrià, que se la creu absolutament i la fa seva, és: «Crear és no copiar».
Hi ha moltes interpretacions sobre el que és la creativitat. La més simpleés la capacitat de generar noves idees. D’altres la defineixen com la capacitat de trobar coses noves a partir d’altres ja existents. S’atribueix a Einstein la frase: «Creativitat és veure el que tots veuen i pensar el que ningú ha pensat mai». En qualsevol cas és una conseqüència de l’evolució del cervell humà i és una de les activitats governades pel mateix.
No sabem si avui podem confiar la creativitat a la intel·ligència artificial i al ChatGPT, però la realitat és que l’ésser humà encara és un ésser que es governa a si mateix i produeix (i dissenya) coses noves que utilitza per al seu profit observant-se a ell i als altres.
La creativitat es desenvolupa partint de tres principis: coneixement, motivació i un entorn adequat. Prenguem, per exemple, el mecanisme de creació d’un artista, un músic, un compositor. Sense domini d’instruments musicals, de les normes bàsiques de composició, harmonia, ritme, etc… difícilment arribarà a compondre una cosa decent i haurà de conèixer les normes del solfeig per escriure-ho. També necessitarà conèixer el que han fet altres compositors per aconseguir una cosa original. La motivació és necessària per suportar la duresa que suposa dominar l’anterior i voler ser un compositor d’èxit. I si és cert que pot crear en molts ambients també ho és que és difícil crear una cosa decent al pati d’una escola durant l’esbarjo o al vagó del metro.
El que val per al músic val per a un pintor o un escriptor. Coneixement de tècniques i materials per al pintor, voluntat de posar-se amb els pinzells durant hores i un espai on guardar les teles i les pintures i per poder barrejar pigments. La visita a l’estudi de Joan Miró en la seva fundació de Palma de Mallorca revela un espai idoni per a la creació, amb un magatzem de centenars d’objectes, des de pedres fins a petxines, passant per branques de forma curiosa i plomes d’au, que li servien d’inspiració.
Els escriptors potser necessiten menys espai, però cada un té les seves preferències d’ordre i desordre del lloc de treball. Alguns, com Hemingway, escrivien drets, d’altres ho feien al llit, com Pla; la majoria, asseguts.
No sabem si cuinar és un art o no. Això depèn de qui vulgui definir-lo com a tal, però segur que és una activitat creativa i que permet una gran autorealització (tan necessària avui). Sí que cuinar és pura artesania i que pot esdevenir art. Els oficis artesans s’aprenen repetint-los una vegada i una altra, i, sí, copiant de l’anterior. Quan una peça surt malament, es tira i es repeteix. De vegades el que s’aconsegueix és millor que l’anterior i s’afegeix aquesta petita o gran innovació al coneixement adquirit.
La persona que cuina, professional o no, necessita coneixement, que adquireix copiant i també equivocant-se. Recordem quan, observant que la nostra mare fregia els ous en oli abundant, vam fer una truita a la mateixa paella aprofitant que s’havia trencat l’ou al trencar la closca. El resultat, el poden imaginar: una massa groga que primer s’inflava i després, al plat, dequeia fatalment en un bassal d’oli. No ho vam tornar a repetir: vam aprendre que la truita es fa amb poc oli.
La participació dels nens
Cuinar és creatiu, és un plaer i és estimulant. Cuinar entre i per a diverses persones, família i amics, és motivador, és un moment per disfrutar. I tots poden cuinar, si ho volen fer. Però no es pot cuinar de la mateixa manera en una cuina tradicional, gairebé unipersonal, com s’han vingut dissenyant fins fa poc, que en una cuina oberta i lluminosa amb espai per a diverses persones que participen en la producció i en el gaudi del menjar al mateix lloc.
La cuina ben dissenyada és també un àmbit per a l’educació. La participació dels nens a la cuina és una escola de bons hàbits i de convivència. Treballar ajudant a pelar patates, desgranant faves o pèsols, col·laborant en els guisats, vigilant el foc, és una manera d’aprendre a menjar, base molt important d’una bona salut.
En la cuina en comú, en les tasques relacionades directament amb l’acte de cuinar i el de menjar, o en les feines complementàries de preparar, recollir i netejar, s’aprèn el treball en equip i la comunicació, es desenvolupa el sentit del gust, la noció de qualitat, la paciència, l’autocontrol i la dosificació de les quantitats i del temps.
L’arquitectura i el disseny canvien amb la cultura. També les cuines canvien amb la cultura del menjar.