Aquella Girona, aquells bars
Diari de Girona. Unes cent cinquanta persones voltaven ahir al matí pels carrers del Barri Vell de Girona: una escena ja habitual en aquesta ciutat tan turística, si no fos perquè la gran majoria dels passejants eren autòctons i no quedaven bocabadats per les meravelles del call, sinó que participaven en una ruta pels bars –en realitat, pels seus records: la majoria fa dècades que estan tancats– que van marcar una època, sobretot als anys 70 i 80, quan tot estava per fer i tot semblava possible. La ruta, la més multitudinària de les organitzades fins ara per Guanyem Girona per diversos barris i espais de la ciutat i el seu entorn, va tenir com a guies antics clients d’aquells bars, com ara David Julià i Pilar de la Peña, i alguns dels seus propietaris. Gerard Quintana, que estava anunciat com a guia i participant en la jam session final als Jardins de la Infància, no hi va poder assistir perquè ahir a la nit havia de cantar al Palau Sant Jordi com a convidat de la Dharma i li van avançar la prova de so, però sí van formar part de la comitiva Pep Bosch i Cuco Lisicic, també de Sopa de Cabra i antics combatents del “carrer dels torrats”.
El recorregut va començar poc després de les 10 del matí des d’El Cau del Llop, al barri de Sant Pere de Galligants, on alguns recordaven que havien començat moltes nits. Pujant pel passeig Arqueològic, vam arribar fins al lloc on hi havia hagut l’Enderroc, el bar del músic i escultor Max Varés, que els seus antics clients evoquen com un local meravellós, amb un pati on havien actuat grups com ara Copacabana a principi dels anys vuitanta. De fet, va ser l’antic cantant d’aquest grup –on van néixer alguns dels primers èxits de Sopa de Cabra–, Jaume Rufí, qui va recordar que Varés havia estat component del grup Los 5 Diablos als anys 60 i, sense nostàlgia, va afegir que “en aquella època hi havia coses maques i no tan maques, com ara la pobresa i la violència”. Varés, per exemple, va rebre un tret de bala durant un atracament al seu bar.
La ruta va anar baixant cap a la plaça de la catedral i L’Arc, i després per la Força fins l’antic local de La Bodegueta, sota la seu de l’Associació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona (AFIC), que també havia funcionat com a espai de teatre alternatiu i local d’assaig de grups de rock. Travessant la plaça de l’Oli vam entrar a Ferreries Velles fins a arribar a La Trumfa o, més ben dit, allò que ens va explicar Lluís Huguet de La Trumfa, com ja va fer-ho en el llibre Quina barra! Memòries d’un barman. I d’aquí, al carrer Nou del Teatre, el “carrer dels torrats”, amb Los Padules del Mariano i la Pepi i, una mica més amunt, el Pot Ser, el Salsitxa i el Freaks, fins a enfilar-nos per les escales que pugen al Portal Nou, sota l’ombra eterna del ja desaparegut Foll del tarot, pintat per en Palau i l’Hereu. I vam acabar a l’antiga casa ocupada on, amb fred i sense aigua, van néixer fanzines i altres mogudes, per reivindicar el dret a l’habitatge molt abans que el centre de Girona es convertís en un paradís per als especuladors immobiliaris, els ciclistes d’arreu del món i els amants de les flors de plàstic. Perquè així es com van descriure ahir la ciutat actual els antics clients i amics d’aquells bars mítics, on convivien les tribus urbanes, fins que hi va entrar l’heroïna i “va haver-hi una campanya orquestrada per barrejar ambients” i fulminar tota aquella escena nocturna.