Escrivá calcula en 140.000 els milions de les pensions que han anat a altres despeses
Diari de Girona. La Seguretat Social ha pagat durant trenta anys, amb cotitzacions socials dels treballadors, prestacions considerades no contributives com la sanitat, el complement de les pensions i altres.
La Seguretat Social acumula més de 30 anys en què ha estat pagant amb cotitzacions socials dels treballadors prestacions considerades no contributives, com la sanitat (entre 1989 i 1998), el complement de mínim de les pensions (fins a 2014), les bonificacions de quotes per a donar suport a la creació d’ocupació o les ajudes per naixement de fills, entre altres. Ara, el ministre José Luis Escrivá ha posat xifres a aquest llast i, en un informe remès als diputats del Pacte de Toledo, ve a assumir que des de 1989 s’han gastat més de 90.000 milions provinents de cotitzacions socials per a finançar polítiques no contributives (dins de la legalitat, en tot cas). A més, calcula que en tots aquests anys l’Estat s’ha quedat curt en prop de 50.000 milions d’euros en les seves transferències a la Seguretat Social per a finançar prestacions contributives.
Si se sumen totes dues quantitats, s’arriba a la conclusió que el Ministeri de Seguretat Social xifra en uns 140.000 milions les despeses assumides per la Seguretat
Social en els últims 30 anys per a finançar prestacions que havien d’haver estat cobertes amb impostos. Les xifres que figuren en l’«Informe sobre l’acció protectora de la Seguretat
Social i el Finançament de l’Estat» també es poden llegir d’una altra manera: aquests 140.000 milions serien suficients per a posar a zero el deute de la Seguretat Social contreta per l’Estat des de 1999 (106.178 milions) i encara quedarien més de 30.000 milions per a nodrir una guardiola de pensions amb la qual atendre algunes de les futures dificultats que s’auguren per al sistema. Si, com ja va recomanar el Tribunal de Comptes en 2020, l’Estat hagués retornat aquestes quantitats a la Seguretat Social, els debats sobre les retallades de les pensions es podrien haver formulat sobre una base diferent.
Gairebé any i mig de pensions
Per a comprendre l’abast d’aquesta xifra de 140.000 milions, n’hi ha prou d’apuntar que donaria per a pagar més d’un any de pensions de jubilació a Espanya (16 mensualitats). A més cal assenyalar que aquesta quantitat ja no anirà a més, perquè el Govern ja ha culminat l’anomenat procés de separació de fonts de finançament i en 2023 les cotitzacions només pagaran pensions contributives; les prestacions no contributives ja es paguen amb transferències de l’Estat provinents de la recaptació d’impostos. Però la insuficiència dels últims anys ha deixat un llast de deute amb l’Estat en la Seguretat Social (106.178 milions a desembre de 2022) que va camí de convertir-se en perpètua, ja que cada vegada que s’acosta el moment de pagar-la, el Govern de torn aprova un nou ajornament de 10 anys, i que no genera interessos (són préstecs sense interès).
Les quantitats més inflades de cotitzacions socials que en els últims anys s’han destinat a pagar despeses que havien d’haver estat coberts amb impostos corresponen a sanitat (30.991 milions entre 1989 i 1998); complements per a pensions mínimes (51.890 milions entre 1999 i 2013); bonificacions de quotes per creació d’ocupació (15.163,44 milions entre 1991 i 2022) i prestacions per naixement de fills (39.305,16 milions, entre 1991 i 2000).