Els costos de producció i la mala collita llasten l’impacte de la rebaixa de l’IVA
Diari de Girona. La mesura adoptada pel Govern per mitigar l’efecte de la inflació dels aliments arriba a l’equador sense haver aconseguit el seu objectiu. L’encariment dels preus es va situar en el 15,5% al mes de gener i en el 16,7% al febrer.
«El Govern assegurarà, com ja vam fer amb l’energia i també amb les subvencions als combustibles, que les rebaixes de l’IVA i els ajuts als agricultors es traslladen de manera directa i immediata als preus dels aliments». És 27 de desembre i el president de l’Executiu, Pedro Sánchez, comunica als mitjans que deixarà sense IVA (tipus del 0%) tots els aliments de primera necessitat gravats al 4% i que abaixarà el de la pasta i l’oli del 10% al 5%. La mesura està pensada per durar sis mesos o fins que la taxa interanual de la inflació subjacent (la que exclou els elements més volàtils com l’energia i els aliments no elaborats) baixi del 5,5%; però, tres mesos després, just a mig camí, encara sembla lluny d’aconseguir el seu objectiu.
Com a primera mostra, les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que situen l’encariment de preus de l’alimentació en el 15,5% al gener i en el 16,7% al febrer. La xifra del març encara no és pública, però la dada avançada de l’Índex de Preus al Consum (IPC) revelava dijous que la inflació general ha avançat un 0,4% en comparació amb el mes previ, un increment que, encara que menor, no augura bones notícies. La inflació subjacent continua elevada, després de baixar del 7,6% al 7,5%, lluny també del 5,5% que provocaria que s’aixequessin les mesures. L’última anàlisi de l’evolució de preus elaborada per Kantar i presentada aquesta setmana a l’Observatori de la cadena alimentària corrobora aquesta previsió negativa. A la primera quinzena de març, d’una trentena d’aliments i begudes, només s’abarateixen l’oli de gira-sol i, molt lleugerament, els cafès i les infusions. D’acord amb aquestes dades, segueixen disparats de preu els ous, la carn, els lactis, la brioixeria, l’oli d’oliva, la fruita, les hortalisses, la cervesa i els sucs, uns increments que, de mitjana, situen l’alça de preus en el 16,1%.
També el centre de polítiques econòmiques d’Esade va publicar dijous una anàlisi que identifica que el grup d’aliments afectats per la rebaixa de l’IVA va baixar de preu la setmana posterior a l’entrada en vigor de la mesura, però que aquest indicador s’ha anat recuperant des de aleshores fins a situar-se pràcticament al mateix nivell que a finals de l’any passat. Els economistes a càrrec d’aquest informe van fins i tot més enllà i acusen el Govern de destinar indirectament més diners públics a les famílies de més renda amb aquesta decisió.
«El Govern va començar amb mesures inadequades: topar el preu dels aliments estava fora de lloc, posar impostos a les grans superfícies, també, perquè quan el problema és de costos, cal anar als costos, no castigar els productors o els venedors», articula el president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant. «Les segones [la baixada de l’IVA i el bo per a les llars amb rendes baixes] estan més orientades al problema, el que passa és que en deixar fora la carn i el peix ha faltat intensitat i aquestes tenen límit», opina el mateix expert, en referència, precisament, a que tot això té un impacte directe a les arques públiques.
En canvi, al ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació estan convençuts que és una qüestió de temps. «La previsió és que l’esperat descens dels preus serà de manera gradual: per les peculiaritats del funcionament de la cadena del valor alimentària, les variacions en els preus de l’energia i de costos de producció es produeixen al llarg del temps», aprofundeixen des d’aquest mateix departament.
Segons el seu parer, hi ha raons per pensar que els preus aniran disminuint progressivament: que ja han començat a baixar els costos de l’energia, els pinsos i els fertilitzants (junts suposen el 70% dels costos de producció agrària); o que els índexs de preus dels aliments de la FAO -Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura- estan baixant en els darrers mesos.
L’efecte climàtic
A més, aquest ministeri atribueix el repunt inflacionista del febrer a les adversitats climàtiques. «El fred de finals de gener i principis de febrer va fer que hi hagués una menor producció de fruites, hortalisses i llegums; de fet, l’augment de l’IPC es deu principalment a l’increment dels productes frescos», afirmen fonts del departament, que sumen a això que hi va haver més demanda d’Europa per tenir Holanda (segon gran subministrador de fruites i hortalisses al continent) minvades les produccions als hivernacles per l’elevat cost del gas. «Això té un efecte sobre els preus», diuen.
Reguant coincideix que l’escenari és molt més complex, i que no només cal afrontar els problemes derivats de la pandèmia i la guerra a Ucraïna, sinó també de la grip aviària, del canvi climàtic o de la lluita per la sostenibilitat.
El ministeri d’Agricultura atribueix el repunt de la inflació del febrer a les adversitats climàtiques.