La inflació s’acarnissa amb els contribuents de l’IRPF amb ingressos entre 15.000 i 20.000 euros
Diari de Girona. Cada euro que guanyen per sobre dels 15.000 va destinat en gran part al pagament d’impostos.
Els contribuents amb ingressos anuals entre els 15.000 i els 20.000 euros són els més afectats per la inflació i les reformes de l’IRPF. Un salt de tram en aquest grup suposa que «de cada euro que guanyen per sobre de 15.000, un percentatge altíssim va a l’IRPF» i la seva capacitat de compra real a més es veu minvada per l’alça dels preus, segons un estudi realitzat per EsadeEcPol pel director del fòrum de fiscalitat d’aquesta institució i inspector d’Hisenda, Francisco de la Torre; i Carlos Victoria, de la Universitat Complutense de Madrid. La solució que proposen és una deducció en aquest tram equivalent a la diferència entre la retenció als ingressos i la quota que correspondria a cada declarant.
Al mateix temps que denuncien que, en aquests nivells, per a rendes iguals uns contribuents no estan obligats a tributar i d’altres sí en cas de tenir més d’un pagador, expliquen que Hisenda s’hauria beneficiat en uns 9.000 milions en no adaptar la tarifa de l’IRPF a la inflació, si bé admeten que ajustar-la totalment a la pujada de preus hauria estat molt costós.
De la Torre denuncia la situació d’aquestes rendes quan hi ha més d’un pagador, situació en què el 2020 hi havia uns 1,4 milions de contribuents. Per exemple, un contribuent que guanyi 15.000 euros a qui no registra retencions, no té, normalment, obligació de presentar declaració (amb un sol pagador l’obligació de declarar és a partir de 22.000 euros). Així, la tributació final és zero. Tot i això, si tingués dos pagadors, i tots dos li paguessin més de 1.500 euros, llavors hauria de presentar declaració. I en no haver-hi retenció en aquests casos hauria de pagar 387,22 euros.
L’estudi explica que la progressivitat de l’impost mitjançant el tipus marginal té un error en el disseny que dóna lloc a un comportament «erràtic»: «passa del 0%
fins als 15.000 euros a incrementar-se en 43 punts a nivells de rendes baixes (el tipus de les rendes més elevades), per posteriorment reduir-se novament a rendes mitjanes». Un exemple: si a un contribuent amb una base imposable de 15.000 euros li augmenten el sou en 1.500 euros (10%), amb el sistema actual li retindrien 645 euros (tipus marginal del 43%). En canvi, un que en guanyi 26.000, amb un augment també del 10%, només pagaria un tipus marginal sobre aquest extra d’ingressos del 30%.
En un context amb una inflació elevada, aquests contribuents gairebé no veuran actualitzat el seu poder adquisitiu real perquè la majoria de les pujades es veurien afectades per l’elevat tipus marginal.