La demanda elèctrica cau del 4,5% respecte a la prepandèmia | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

27 gener
0

La demanda elèctrica cau del 4,5% respecte a la prepandèmia

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

El Punt. El consum acumulat comptabilitzat per Endesa Distribució el 2022 va ser inferior respecte a tres dels quatre anys anteriors, amb l’única excepció del 2020 pandèmic. En el registre de l’any passat pesa l’encariment de preus.
Les llars i indústries gironines s’hi miren més a l’hora d’encendre llums i climatitzadors i fer anar maquinària elèctrica. El consum total registrat per Endesa Distribució al llarg de tot el 2022, de 5,266 milions de MW h, va ser inferior del 4,5% respecte als 5,512 milions del 2019 prepandèmic i de màxima ocupació turística. I també queda pel darrere de 2018 i l’exercici de 2021, encara semipandèmic però ja amb relativa normalitat en l’activitat industrial i amb l’episodi de fort fred hivernal i nevades del temporal Filomena, el gener d’ara fa dos anys.

Les dades il·lustren la tendència dels aproximadament 550.000 abonats que pengen de la companyia al Gironès, l’Empordà, la Selva i zones de Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa. A la resta d’aquestes dues darreres comarques el servei depèn de Bassols Energia, i al Pla de l’Estany, d’Agrienergia. I tampoc s’hi inclouen abonats que puguin haver fet el pas cap a l’autoconsum total amb plaques fotovoltaiques, però sí les que estan connectades a la xarxa. Però il·lustren un canvi de tendència que la companyia atribueix sobretot a l’increment de la factura energètica, que es va disparar des del febrer de l’any passat, sobretot pels elevats preus del gas arran de l’esclat de la invasió russa a Ucraïna i el conflicte que encara hi dura.

Hi ha, però, altres factors que pesen en les xifres, com ara –a favor de la davallada– el fet que l’inici de la temporada d’hivern –entre els mesos de novembre i desembre– la temperatura ha estat benigna i les llars i els comerços han estalviat en climatització elèctrica i estufes.

A la contra dels arguments, hi hauria un estiu més càlid respecte als darrers anys, en què es va tornar a repetir el pic de potència demanada anual a les comarques gironines, de 921,17 MW, el 22 de juliol, superior als registrats el 2021, també a l’estiu, i el 2020 pandèmic, en què el tancament de nombrosos establiments hotelers per la caiguda del turisme van traslladar, per primer cop en els darrers anys, la punta de potència consumida a les comarques gironines un fred 20 de gener al migdia. Però la magnitud queda força per sota de les darreres puntes anuals –i també estivals– prepandèmiques, els 985,67 MW consumits el 2019 –l’exercici amb més activitat turística al litoral de la sèrie històrica–, en què la comparació interanual també reflectiria un 6,5% menys de demanda. I un descens encara més accentuat respecte al moment rècord de 2018, 994,49 MW el 3 d’agost al migdia, 8,5% més respecte al moment de major demanda de l’any passat.

Contenció

Les gràfiques amb corbes de demanda, habitualment, presenten uns dibuixos força estables al llarg dels dies, amb les hores de baixa demanda a la matinada i pics que comencen a repuntar a partir de les 6 del matí i arriben al màxim al migdia, per tornar a davallar i enfilar-se altre cop als capvespres. I les puntes anuals, igualment, es reprodueixen cada estiu –especialment a les comarques gironines per l’activitat afegida en segones residències, hotels i allotjaments turístics– i a l’hivern, en els moments més freds. Però les xifres globals proven que cada cop hi ha més eficiència, volguda o forçosa, i que les factures, mensuals o bimestrals, collen els clients i fan reduir consums.

El debat pels parc eòlics com a rerefons

Els preus elèctrics van a la baixa, però encara trasbalsats per l’efecte del topall del gas, un concepte que els ha fet davallar però que mes a mes altera les factures a l’alça, amb la transparència d’interpretar la redacció del reial decret i unes tarifes volàtils, que han empès els consumidors a fugir de la regulada del PVPC i a arrecerar-se en ofertes i preus tancats superiors als de les darreres setmanes. En aquest escenari, de dèficit de renovables a les comarques gironines, va endavant la tramitació del parc Galatea, d’Enel-Endesa, a la Jonquera, i la inclusió de la LEBA 2 a la badia de Roses com a zona per implantar eòlica marina en els plans estatals. Projectes aplaudits per alguns, per superar les nuclears, el gas i abaratir factures a la llarga, però criticats per altres, per l’impacte ambiental, visual i la implicació de grans companyies.