Blog

Més enllà del que he reiterat moltes vegades de que la desestacionalització només és possible en dos supòsits: en entorns urbans on els recursos i els serveis turístics poden estar funcionant tot l’any o bé, en apostes professionalitzadores en la que més que turistes ens poden visitar professionals que venen a treballar o a perfeccionar la seva tècnica: esportistes, productores cinematogràfiques, etc. Un dels altres elements claus segons el meu punt de vista és que comencem la casa per la teulada i volem desestacionalitzar el turisme sense tenir l’oferta turística ordenada.

En temporada d’estiu, l’oferta pública i privada és madura i ordenada. Ja siguin recursos turístics de primer nivell com simples serveis turístics. La maquinària està ordenada i en funcionament. A l’estiu tota l’oferta funciona i està disponible cada dia. No només allotjaments sinó també parcs aquàtics, serveis esportius, locals d’oci, museus, festivals, etc. Amb una demanda alta, tota l’oferta es posa a funcionar.

Per tant, apostar per atraure turistes en temporada baixa sense tenir ordenada l’oferta, sense saber què hi ha disponible i què no, no té cap sentit. I aquí, la responsabilitat és sobretot de les administracions públiques i privades.

Les administracions, però, van a la seva, tiren pel dret i es dediquen a promocionar la destinació sense tenir en compte el tipus d’activitats que s’hi poden fer depenent de la temporada de l’any. Com si no fos important.

Però no hi ha un vertader coneixement de «què es pot fer» durant la temporada baixa. Desconeixement dels equipaments i serveis que estan disponibles i fins i tot de si algunes activitats són realment factibles o no.

És imprescindible, doncs, ordenar tota l’estructura turística disponible fora de temporada si el que es vol és desestacionalitzar. I això implica sobretot a ajuntaments i administracions supramunicipals. Cal que l’oferta disponible fora de temporada estigui tota ben estructurada i ordenada per tal que qualsevol turista pugui consultar la disponibilitat i planificar el seu viatge.

Però més enllà de les administracions, també el sector privat té una responsabilitat. I és que en la majoria dels casos tampoc tenen ordenada l’oferta i menys comunicada. Recursos turístics ideals per a temporada baixa com l’enoturisme més o menys ho tenen ordenat, però d’altres més emergents com l’oleoturisme o el turisme de natura no estan gens professionalitzats i encara queda molt camí per a recórrer.

Urgeix, doncs, abans de començar a vendre la destinació i d’intentar captar turistes per temporada baixa, saber quina és l’oferta real en temporada baixa i comunicar-la de manera eficient.

Certament, és una feina que no llueix gaire però és imprescindible.

Un cop tenim clara l’oferta real de la destinació, les administracions i els privats han de ser capaços de reforçar aquells aspectes coixos de l’oferta. L’objectiu ha de ser que sigui a l’època que sigui, hi hagi una estructura turística suficient per estar a l’alçada d’una veritable desestacionalització turística.

Hi ha molt camí a córrer, però el primer pas sens dubte és fer la fotografia real de la situació i ordenar tota la oferta. Mai és tard per posar-s’hi, però tampoc es pot perdre gaire més temps.