L’interès dels dipòsits no pujarà més enllà del 2% en dos anys
Diari de Girona. El Banc d’Espanya, el sector financer i els experts preveuen que es produeixi un creixement contingut de la remuneració de l’estalvi a termini.
Tot i l’increment dels tipus d’interès de referència del Banc Central Europeu (BCE), els bancs espanyols gairebé no han apujat la remuneració dels dipòsits en el que portem d’any. Les entitats admeten que hauran de començar a retribuir els estalvis a termini abans o després, però el moment de començar a fer-ho no deixa de retardar-se (el que augmenta els seus beneficis, ja que els interessos del crèdit sí que estan a l’alça). A més, les llars no han d’esperar tipus enlluernadors. L’interès mitjà dels dipòsits no anirà molt més enllà del 2% en un termini d’entre un i dos anys, i fins i tot podria quedar-se per sota, segons diverses fonts financeres. Comparat amb una inflació que es preveu més alta, això implica que la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies continuarà a mig termini.
Els bancs espanyols, així, han apujat els tipus dels dipòsits 2,5 vegades menys que la mitjana europea a l’últim any. Segons les últimes dades del BCE publicades divendres, els nous dipòsits a termini als particulars contractats a l’octubre van tenir un tipus mitjà a la zona euro del 0,98%, 0,74 punts percentuals més que en el mateix mes de 2021. A Espanya, en canvi, el tipus mitjà va ser del 0,34%, amb un increment interanual de 0,29 punts percentuals. Pot no semblar una gran diferència, però implica que la banca europea ha apujat la remuneració del passiu un 155% més que l’espanyola i fins a un nivell gairebé tres vegades superior. Per posar-ho en perspectiva, el BCE ha apujat tipus en dos punts percentuals.
En el seu recent informe d’estabilitat financera, el Banc d’Espanya constatava que la translació de la pujada de l’euribor al tipus dels dipòsits està sent «molt reduïda i inferior a l’observada en el passat», si bé puntualitzava que «podria intensificar-se en els propers mesos». A partir de l’experiència històrica, el supervisor ha realitzat una anàlisi economètrica de la qual es desprèn que les entitats podrien traslladar als dipòsits de les llars el 66% de la pujada de l’euribor entre desembre de 2021 i el mateix mes de 2024. Sobre la base que aquest pujaria fins entorn del 3%, això portaria el tipus mitjà dels dipòsits a fregar el 2%, amb la cautela de les condicions macrofinanceres.
També Juan Carrasco, soci associat de la consultora Bain & Company, comparteix que «no és il·lògic pensar que el tipus mig dels dipòsits a Espanya pugui situar-se en el 2% o lleugerament per damunt el 2023». La remuneració d’aquests productes, exposa, depèn fonamentalment dels tipus del BCE (que segons el seu parer podrien continuar pujant des del 2% fins al 3,5-4%), així com de la prima de liquiditat dels bancs (que estima que es pot incrementar per la major probabilitat d’impagament dels clients davant la deterioració econòmica i la retirada de liquiditat per part del BCE).
«En el període 2000-2008, els tipus d’interès se situaven en el rang del 3-4% i la remuneració oferta per dipòsits a un any es trobava entorn del 2,5%. A més, és important assenyalar que hi ha alguns bancs europeus, com a Banca Progetto (Itàlia) i Younited (França), que estan oferint ja rendibilitats superiors al 2% en dipòsits a 12 mesos», destaca.
Hi ha experts, en canvi, que preveuen que l’interès dels dipòsits no arribarà al 2%. «Sembla una remuneració molt alta veient com estan ara mateix, però no és descartable veure valors propers a aquest nivell a finals de 2023 si el preu dels diners està a l’entorn del 3-3,5%», apunta Alberto Valle, director en la consultora Accuracy. L’excés de liquiditat dels bancs, argumenta, fa que no tinguin «cap incentiu» per apujar el tipus del passiu. «Creiem que el punt d’inflexió per començar a veure remuneracions dels dipòsits per sobre del 0,5% serà quan els préstecs TLTRO del BCE a les entitats vencin entre març i juny de 2023, moment en el la banca pugui necessitar liquiditat», diu.
Des d’una entitat financera es comparteix que el tipus dels dipòsits podria arribar a fregar el 2%, però s’adverteix que dependrà de l’evolució de l’euribor. El mercat, efectivament, està reduint aquests dies les seves previsions sobre aquest tema davant els missatges dels banquers centrals que podrien suavitzar les properes pujades de tipus. Així, ara s’espera que l’euribor estigui per sota del 3% al tancament de 2023 i per sota del 2,5% el 2024, amb el que la remuneració dels dipòsits podria ser més baixa.
Més dipòsits que crèdits
Un analista del sector també veu els dipòsits per sota del 2%. «La translació al seu tipus mitjà de la pujada de l’euribor serà menor que històricament. Les guerres per captar passiu amb tipus alts es van donar quan el capital de les entitats era baix i a més tenien necessitat de liquiditat, quan ara tenen excés: els crèdits són menors que els dipòsits (suposen el 90% d’aquests), al contrari que en la crisi anterior (170%). A més, en els últims anys han derivat diners dels dipòsits a fons d’inversió i part es mantindrà aquí. Sempre pot haver-hi un gran banc que trenqui el mercat de dipòsits per captar clients, però sembla poc probable. I sent així, és difícil que un client enfadat se’n vagi a una altra entitat, perquè no li oferirà un interès molt més alt».
Des del sector financer també s’apunta que el creixement contingut del crèdit, tant actual com previst, és un argument més per a no esperar una alça pronunciada de l’interès de l’estalvi a termini: com menys pugen els préstecs, menys necessitat hi ha de finançar-los amb dipòsits. Curiosament, una derivada de l’escàs increment de la seva retribució és que els tipus del crèdit estan pujant però menys que en el passat.