Un coet xinès fora de control tanca l’espai aeri gairebé una hora
Diari de Girona. La trajectòria erràtica del «Long March 5B» obliga a restringir durant el matí un total de 159 vols als aeroports de Barcelona, Reus i Girona.
Catalunya i altres comunitats autònomes situades a la meitat nord d’Espanya van tancar ahir al matí el seu espai aeri pel pas sense control d’un coet xinès Long March 5B, que finalment va caure en una zona de l’oceà Pacífic Sud a les onze del matí horari peninsular. El gestor nacional de navegació aèria Enaire va seguir les recomanacions de l’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) i va restringir tots els vols dels aeroports de Barcelona i de Girona-Costa Brava de les 9.38 a les 10.18. El tancament preventiu també va afectar Eivissa, l’Aragó, Navarra, la Rioja i Castella i Lleó.
El trànsit aeri es va restablir a l’hora prevista, però les afectacions es van allargar al Prat durant tot el dia en forma de retards. Fins al migdia, 157 vols de passatgers i de càrrega dels 759 programats per a ahir van patir demores. Al de Girona-Costa Brava, dues operacions van acumular retards d’hora i mitja, una regular i l’altra el vol que va portar l’Athlètic Club a Girona per al partit d’ahir a la nit. Reus, per part seva, no va informar de cap contratemps perquè la seva operativa no va coincidir amb la franja horària alterada.
Manca de legislació
La Xina va llançar dilluns el quart i últim coet Long March 5B (CZ-5B) des del Centre de Llançament Espacial Wenchang, a la província de Hainan. Com els altres tres, ahir va retornar a l’atmosfera terrestre de manera descontrolada. Una cosa encara sorprenent, però més habitual del que pot semblar, ja que no hi ha cap llei ni tractat internacional que regeixi com han de reingressar a la Terra els artefactes espacials. De fet, aquesta no és la primera vegada que el món està alerta per la caiguda descontrolada d’un coet espacial.
La zona afectada per la trajectòria del coet va implicar gran part de la meitat nord de la Península Ibèrica, des de la costa del mar Mediterrani fins a l’oceà Atlàntic. En la mateixa línia, l’aeroport de Lisboa, a Portugal, també es va veure obligat a aturar totes les operacions aèries de manera temporal durant gairebé una hora com a mesura preventiva.
Monitoritzat al detall
«L’entrada no controlada a l’atmosfera de l’objecte espacial xinès va ser monitoritzada en tot moment per diferents organismes i institucions nacionals i internacionals», va explicar Enaire després de produir-se els fets. Fins aleshores, l’única autoritat que havia alertat de la restricció dels vols a Espanya havia estat Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, organisme que va escriure un tuit al perfil oficial poc després de les nou del matí.
Estava previst que el coet entrés a l’atmosfera terrestre aquest cap de setmana, concretament a les 4.17 de la matinada hora peninsular d’avui, segons els càlculs aportats per The Aerospace Corporation. Inicialment, la zona d’impacte abastava pràcticament tot el planeta, des del sud d’Europa fins a l’Àfrica al complet, passant per Austràlia i tot el continent americà des del nord cap al sud. Tot i això, les últimes prediccions de la corporació nord-americana van avançar el reingrés i el van situar ahir a les 12.20 hores d’Espanya amb un marge d’error d’unes tres hores. La destinació final, l’oceà Índic. Tot i això, tampoc no es van complir aquestes estimacions, ja que finalment l’aparell va caure en ple Pacífic Sud.
L’AESA va informar que les restes del Long March 5B són una de les runes espacials més grans que s’han registrat fins ara. L’agència europea va explicar que l’artefacte pesava entre 17 i 23 tones i tenia una mida de 30 metres en el moment de la reentrada. Per això va advertir que deixar caure aquesta quantitat de ferralla espacial d’una manera descontrolada «mereix un seguiment molt curós».
Els quatre llançaments dels CZ-5B formaven part del projecte per construir la primera estació espacial xinesa, que en principi estarà acabada abans de finals d’any i es dirà Tiangong (Palau Celestial). Aquest coet, a més, tenia una missió molt concreta: enviar el mòdul del laboratori Mengtian a la petita ciutat científica flotant a l’espai.
L’acoblament va ser tot un èxit i el Mengtian, juntament amb el mòdul central Tianhe i un altre laboratori anomenat Wentian, ja estan units i l’estació espacial té actualment una forma de lletra T. En total pesa 70 tones i s’espera que funcioni durant 15 anys a uns 400 quilòmetres de la superfície.