Blog

Tot i que estalviar és una tasca imprescindible per poder mirar amb serenitat cap al futur i aspirar a aconseguir els nostres objectius, s’allunya cada cop més de la realitat de molts. Les motivacions no canvien: comptar amb diners per a emergències, que no disminueixi el nivell de vida en el futur i ajudar els fills i la seva educació, segons el Tercer Observatori de l’Estalvi i la Inversió a Espanya de Bestinver-IESE.

D’altra banda, com apunten dades de l’INE, l’estalvi de les llars es va xifrar en 36.060 milions d’euros el segon trimestre del 2022, mentre que en el mateix període de l’any passat va ser de 44.801 milions. Amb això, les llars espanyoles van tenir una taxa d’estalvi del 16,1% de la renda disponible, davant del 21,1% del mateix període de l’any anterior. Tot i que, si es té en compte la desestacionalització, l’estalvi cau fins al 8,5% de la renda disponible entre l’abril i el juny, la xifra més baixa des de finals del 2019.

«Estalviar, encara que només sigui una mica, suposa una gran dificultat per a molts a causa dels ingressos insuficients que sumen, en total, tots els membres per cobrir les despeses», afegeix Longás. Concretament, el 25% dels espanyols viuen en una llar d’entre tres i quatre persones que no suma ingressos superiors a 2.000 euros mensuals i que, per tant, no pot cobrir les despeses i arribar a final de mes. El 6% de les llars es veuen afectades per circumstàncies extremes amb ingressos menors de 1.000 euros i la convivència de més de quatre persones.

Despeses que ofeguen

Com a principals partides que suposen un risc més gran per a l’economia domèstica hi ha la llum, el gas i l’aigua. En un segon nivell, se situen el transport, alimentació i habitatge. «El problema és la capacitat d’estalvi en termes líquids. Tenir diners al compte corrent o en inversions suficientment disponibles per maniobrar en situacions difícils o organitzar el futur proper. Tot l’esforç financer va al pagament de la hipoteca», explica Javier Santacruz, vicepresident de l’AEPF.

Espanya és fidel als habitatges en propietat. Ni la bombolla immobiliària ni la pandèmia han allunyat els espanyols dels seus objectius immobiliaris. «Dues de cada tres famílies romanen endeutades durant el seu cicle vital per culpa de la hipoteca», sosté Santacruz. I la inflació afecta especialment en aquest àmbit, tenint en compte que el creixement de l’euríbor -índex que serveix de referència per a la majoria d’aquests crèdits- ha pujat més del 500% aquest any. I els experts alerten que la pujada no pararà aviat. Al setembre, la mitjana va ser del 2,233% i a l’octubre del 2,6%, l’escenari més car de la darrera dècada. Els preus dels lloguers tampoc no donen treva i pugen al costat de l’IPC, que de mitjana va créixer el mes passat un 8,9%. En aquesta línia, els espanyols destinen, de mitjana, el 40% del salari brut al pagament del lloguer. «És difícil reaccionar a la tendència inflacionària fins que no s’ha entrat en el problema. Per això, en la majoria dels casos aquesta reacció arriba massa tard. Cal disminuir la despesa i aquesta és la tasca a abordar actualment», indica Santacruz.

Impulsos per seguir

Existeixen diverses solucions per disminuir la tensió a les butxaques. Crear un fons comú i repartir les despeses són les opcions més adoptades, encara que en dos de cada 10 casos és una única persona la que s’encarrega de totes les despeses domèstiques. La meitat de la població recorre a préstecs o també opta per demanar ajut a familiars o amics.

I si arriba una despesa imprevista de 1.000 euros? L’informe de Cofidis revela que set de cada 10 llars espanyoles no la podrien assumir amb el salari. El 51% hauria d’utilitzar els estalvis i el 17% no la podria afrontar. Sobre les perspectives de futur, la taxa d’estalvi de les llars espanyoles continuarà caient aquest any fins a situar-se al voltant del 7%, a causa d’un augment del consum, segons un estudi de CaixaBank Research.

Joves i futur

I la situació dels joves no aconsegueix millorar en aquest context. Per als mil·lenials -aquells que van arribar a la seva vida adulta amb el canvi de segle- la inflació es presenta com una llosa més que els allunya dels seus projectes vitals. Van entrar al mercat laboral durant la crisi del 2008 i ara veuen com s’acosta una altra possible recessió. «Són el col·lectiu d’edat que es troba amb més dificultats per estalviar a causa de la seva inestabilitat laboral i els ingressos limitats que tenen a la majoria de les feines a què opten, a més dels problemes per accedir al mercat laboral», sosté Longás.

A l’hora de llogar un pis sols, dediquen de mitjana el 79,2% del sou mensual a pagar el rebut, segons el CJE. Si el comparteixen, com es veuen obligats a fer majoritàriament, el percentatge se situa en el 25%. Pocs es plantegen la compra: han de dedicar gairebé quatre vegades (3,8) el salari net anual per poder pagar l’entrada d’una hipoteca. «Les famílies més joves recorren freqüentment a avenços de salaris i intenten fer feines extra per augmentar els ingressos perquè és l’única manera que tenen de poder mantenir-se actualment», afirma Santacruz. De mitjana, els mil·lenials estalvien 155 euros al mes: el 34% estalvia fins a 75 euros; el 26%, de 75 a 150 euros; i el 22%, de 151 a 300 euros. El 18% restant és capaç d’aportar als estalvis més de 300 euros cada mes, segons un estudi de VidaCaixa.

També influeixen les seves prioritats a l’hora de decidir què fer amb els diners. «No tenen el concepte d’estalvi interioritzat. Estan més preocupats per viatjar que per comprar-se una casa o estalviar», assenyala Georgina Sierra, responsable de productes financers a DiverInvest. Tot i això, tenir coneixements d’inversió podria canviar radicalment la seva situació i convertir l’edat primerenca en una gran oportunitat.

Destinació dels estalvis

Aquells que poden guardar diners sota el matalàs, i ho fan, «destinen els seus estalvis a un nombre molt reduït d’actius financers, que en pocs casos són més de dos», descriu la CNMV. Les famílies espanyoles han estat tradicionalment molt conservadores i han optat per emmagatzemar els seus ingressos en dipòsits bancaris, sobretot en els que són a termini fix, per incrementar així els matalassos de liquiditat.