Girona aprova la municipalització de l’aigua i reclama 13,2 milions d’euros pels perjudicis
Diari de Girona. L’equip de govern defensa la gestió i l’oposició critica lentitud i manca de transparència.
El ple de Girona ha aprovat definitivament la municipalització de l’aigua i la gestió dels serveis d’abastament, distribució i sanejament passarà a ser directa a través de l’empresa pública Cicle de l’Aigua del Ter SA. Els dos punts s’han aprovat amb els vots de l’equip de govern de JxCat i ERC, el grup de Guanyem Girona, el del PSC i el regidor no adscrit. Només hi ha votat en contra la regidora de Cs. El ple també ha avalat engegar el procés per reclamar 13,2 milions d’euros per «incompliments» a Girona SA, el soci privat de l’empresa mixta que al llarg de 28 anys ha gestionat el servei. L’equip de govern ha defensat la feina feta durant el procés de municipalització que ha estat «complex». L’oposició ha criticat lentitud i manca de transparència.
El ple d’aquest divendres ha aprovat definitivament el canvi de la forma de gestió del servei d’abastament i distribució d’aigua, que assumirà la nova empresa supramunicipal Cicle de l’Aigua del Ter, SA. A partir d’ara, la gestió passa a ser directa. Durant els darrers 28 anys, el servei ha estat en mans de l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa), participada en un 80% per l’empresa privada Girona SA i en un 20% per les administracions.
El ple de Girona va aprovar, l’octubre del 2020, rescindir la concessió a Agissa. La resolució del contracte era un pas endavant per municipalitzar el servei i arribava després que es detectessin incompliments contractuals i presumptes «irregularitats» per part del soci privat. De fet, el jutjat d’instrucció 2 de Girona té oberta una investigació per apropiació indeguda i que ha d’esclarir si la pota privada de la societat mixta es va enriquir a costa de la part pública.
Tot i que la majoria àmplia, tant Guanyem Girona com el PSC han matisat el vot favorable i han criticat la gestió de l’equip de govern. D’entrada, perquè consideren que el procés s’ha allargat més del necessari, però també perquè critiquen que hi ha hagut manca de transparència i de comunicació, tant amb la ciutadania com amb els mateixos treballadors d’Agissa que passaran a ser empleats de la nova societat quan tot el procés estigui culminat.
El portaveu de Guanyem Girona, Lluc Salellas, ha subratllat que la querella que la CUP va presentar per les sospites d’il·legalitats en la gestió de Girona SA ha servit «d’accelerador» per acabar municipalitzant el servei i posar punt final «a un model presumptament corrupte i segur que opac i mal gestionat». Aquí, Salellas ha carregat contra la manca de control que van exercir els ajuntaments durant els anys de gestió d’Agissa.
També considera que, tot i que finalment la gestió passa a ser directa, Girona no ha acabat de culminar un procés que es podria haver traduït en un canvi total de model per, per exemple, garantir l’accés universal a l’aigua.
La regidora del PSC Bea Esporrín ha lamentat, al ple, les declaracions que va fer el regidor de Sostenibilitat Martí Terés situant el «pecat original» d’Agissa en la seva adjudicació «a dit» l’any 1992, sense concurs públic, i posant el focus en la gestió que van fer-ne governs socialistes. «Els afectats serien els anys de gestió dels alcaldes Quim Nadal i Anna Pagans, però també Carles Puigdemont i Marta Madrenas», ha afirmat.
Terés no ha entrat en polèmica i ha assenyalat que culminar la municipalització de la gestió és una fita important per a la ciutat i que el procés ha estat llarg i complex. També, precisament, perquè hi ha una investigació penal oberta i cadascun dels passos han hagut de rebre el vistiplau del jutjat d’instrucció que va treure la gestió a Agissa i la va donar provisionalment als ajuntaments el 2017. Amb tot, el regidor sí que ha subratllat que els informes de danys i perjudicis situen el gruix dels incompliments del soci privat abans del 2012 (quan Puigdemont va arribar a l’alcaldia): «I governava qui governava».
El ple d’aquest divendres també ha avalat engegar el procés per reclamar 13,2 milions d’euros al soci privat per danys i perjudicis i per «incompliments» en el contracte, arran de la resolució del contracte adjudicat a Agissa. El gruix dels diners que reclamen són per incompliments en matèria d’inversió (5,4 milions d’euros) i de reposició per fer el manteniment de la xarxa (5,4 milions d’euros). També hi ha, però, 1,6 milions d’euros en concepte de personal pel cost en estructura directiva i 1,5 milions d’euros per oficines. Aquest darrer punt inclou el lloguer de 6.000 euros al mes que Girona S.A. cobrava a Agissa per les oficines del carrer Ciutadans.