«Feia temps que no veia tanta gent»
Diari de Girona. Milers de persones passegen entre les paradetes del centre de Girona per Tots Sants, dia en el qual es noten més les aglomeracions, enguany més que abans de l’arribada de la pandèmia.
eia temps que no veia tanta gent», explicava Ivan Prados, l’encarregat d’una paradeta artesana al Pont de Pedra de Girona. La gent s’ha tret la por i s’ha tret la mascareta, que encara hi havia l’any passat. I ho ha canviat per somriures i cares de felicitat, aquelles que no es van veure per Tots Sants de l’any passat a causa de les restriccions. Enguany, normalitat absoluta, amb la gent que tenia ganes de passejar entre les pintures, els dibuixos, les paradetes artesanes o de menjar que hi havia ahir pel centre de la ciutat. I des de primera hora del matí va acudir en massa per omplir la plaça del Vi, la rambla de la Llibertat, el pont de Pedra, la plaça Independència o l’avinguda Ramon Folch.
Amb un temps encara que feia goig, els encarregats de les diferents paradetes van començar a preparar-les amb el sol que just feia les seves primeres llums. Girona s’engalanava per al dia de Tots Sants, un dels dies més intensos de les Fires. Pels artesans i venedors d’aliments ja era una cosa habitual. Molts ho porten fent des de divendres. En canvi, per brocaters i antiquaris muntaven per primer cop aquestes Festes de Sant Narcís, igual que ho feien dibuixants i pintors es preparaven per ensenyar als assistents les seves obres en la 57a edició de la Fira del Dibuix i la Pintura. Preparant, preparant les diferents paradetes fins que van ser les nou del matí. «De cop i volta, a les nou, s’ha omplert tot», apuntava Joel Albertí, amb nom artístic Joal, un autor que exposava per primer any en aquesta fira.
Grans aglomeracions
Les grans aglomeracions es van notar més durant el matí, fins abans de dinar. A la tarda potser n’hi havia menys, la gent ja tornava cap a casa perquè l’endemà ja era un dia laborable, després d’aquest pont llarg. Xicu Moreno i Cristina Molinero, una parella de Girona, comentava que a primera hora de la tarda era «més fluix que altres anys», potser també «per l’hora» que hi havien anat. Tot i així, apuntaven que l’ambient era «molts més normal» després de la pandèmia. Els dos també comentaven que, tot i que els restaurants estaven plens, van trobar un forat per dinar. Curiós també va ser el fet que alguns establiments de restauració no estiguessin oberts en un dia com el de Tots Sants.
«He vist molta gent, que ja trobava a faltar per la pandèmia», comentava Elisabeth de la Fuente, que aquest any ha exposat per primera vegada a la Fira de Dibuix i Pintura. «Sempre havia vingut a les Fires», continuava explicant, i aquest any «m’he animat a exposar i repetiré», deia satisfeta.
Moltes vendes
I és que, en general, els expositors de les diferents paradetes estaven contents amb les vendes que havien fet. «He fet més vendes de les que esperava», afirmava la mateixa De la Fuente. També comentava el mateix l’artista Joal, tot i que el «curiós», per a ell, va ser la gent anava allà «només a passejar». En canvi, «és més gratificant» altres persones que «s’apropen i et demanen coses». No podia dir el mateix Jordi Magrià, més conegut com a Bicman. I és que un còlic nefrític el va deixar sense poder exposar les seves obres, fetes únicament amb boli bic.
No només els dibuixos i les pintures van ser ben acollides. També ho van ser els queviures i diferents aliments que porten a les paradetes des de divendres. Joan Marquès és un menorquí que ve per Fires des de 2017 a vendre productes típics com la sobrassada o el formatge, que tenen una «gran acceptació» entre els gironins. També assenyala que «les vendes s’han mantingut» amb els nivells de 2019, sobretot, en un dia de Tots Sants, «molt famós» a la ciutat. Les paradetes artesanes també van notar aquest alt volum de vendes. «Ha estat general», i fins i tot, «n’hi ha hagut més que abans de la pandèmia», afirmava Ivan Prados.
Més gelats que castanyes
Passejant entre la multitud encara es van poder veure persones amb màniga curta, fins i tot, amb pantaló curt. Gairebé com si ens trobéssim a final de maig. L’estiu es resisteix a acabar. Només el canvi d’hora del cap de setmana passat i la posta de sol abans de les sis ho deixen intuir. De fet, encara hi ha gent que menja gelats en mig del carrer.
Les cues a la gelateria Rocambolesc del carrer Santa Clara eren llargues. Més que en qualsevol paradeta de castanyes. «El sol ens mata», explicava l’encarregat d’una d’aquestes paradetes. Declara que amb la calor, «la gent ja no compra tantes castanyes». A més, lamenten que cada any la taxa que han de pagar a l’Ajuntament pugi, cosa que els fa viure «amb l’aigua al coll».