El pla d’usos del Cap de Creus planteja limitar-hi el fondeig
El Punt. El nou pla rector d’usos i gestió (PRUG) de l’àmbit marí proposa camps de boies experimentals a les cales Rostella, Guillola i Taballera. Hi hauria prohibició expressa d’ancorar a les cales Murtra, Jugadora i Galladera.
El procés de redacció del pla rector d’usos i gestió (PRUG) del Parc Natural del Cap de Creus sembla que està a punt d’afrontar la recta final, després de deu anys. El Departament d’Acció Climàtica ha engegat fa poc la fase participativa del pla, que s’allargarà fins a finals d’aquest mes.
El principal objectiu del PRUG és conservar la biodiversitat i el paisatge d’una zona de gran interès i articular-ne la gestió. El document fa una anàlisi exhaustiva de la situació actual del parc i constata, entre altres coses, que la major part de les praderies visitades de la zona estan en “bon estat” o, “fins i tot, molt bo” en alguns casos si només es tenen en compte elements quantitatius.
A la Guillola, Portlligat i la Pelosa, però, el seu estat és “moderat” tenint en compte els resultats de les campanyes de seguiment que s’hi han fet entre els anys 2014 i 2020. També detalla les espècies que estan amenaçades –la Generalitat ja n’ha limitat la pesca i ha fixat una veda del pop roquer– i alerta de la presència de certes espècies invasores al parc.
Tot i que les dades de conservació de les praderies són bones, els resultats de seguiment no aporten informació concloent sobre els efectes que hi té el fondeig d’embarcacions petites.
Per això, el pla proposa un pla pilot en què se seleccionen sis cales. En tres (Rostella, Guillola i Taballera) s’hi implementarà un camp de boies experimental amb un total de 67 boies. Fora d’aquests camps, però, es permetrà el fondeig lliure. A les altres tres (Murtra, Jugadora i Galladera) s’establirà en cadascuna una zona de no fondeig delimitada on s’especificarà “explícitament” la prohibició d’ancorar-hi. Hi haurà un total d’onze boies: dues a Galladera, dues a Jugadora i set a cala Murtra.
Fondeig lliure
El document també estableix que el fondeig lliure de les embarcacions grans –de més de 12 metres d’eslora– s’ha de fer a més de 25 metres de profunditat, és a dir, lluny de les cales, i que l’ancoratge dels sistemes de fondeig s’ha de fer amb “baix impacte”. Pel que fa a la gestió dels camps de boies, el document no fixa com s’hauran de regular les taxes però obre la porta a tenir en compte aspectes com les mides de les embarcacions, el “veïnatge” o bé l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. També planteja la possibilitat d’establir convenis o “consorcis” amb els ajuntaments de la zona per abordar-ne la gestió.
Proposa la redistribució i eliminació d’algunes de les boies destinades a embarcacions de bussejadors i de transport de passatgers. Actualment, n’hi ha un total de 41, 37 de les quals per a busseig. El document planteja que n’hi hagi 24 de busseig i 11 per al transport de passatgers.
Reserves parcials
El PRUG també vol fer un pas més en la consolidació de les tres reserves naturals parcials del parc: els Farallons –entre el Brescó i la punta dels Tres Frares–, el cap de Creus –entre l’illa de Culleró i la cala Jugadora– i el cap Norfeu. Actualment, en aquestes reserves s’hi permet únicament la pesca artesanal i amb canya.
El pla es fixa com a objectiu recuperar les característiques naturals d’aquestes zones i augmentar la pesca a l’entorn a través de l’anomenat “efecte reserva”, a més de fer promoció els municipis del parc com a “destinació turística de major qualitat ambiental”.
Per fer-ho, proposa establir-hi zones de dinàmica natural sense “extracció de cap tipus” dels recursos naturals, excepte la pesca de llagosta a la reserva de cap Gros, en un tram concret al límit de la reserva integral de s’Encalladora i entre els mesos d’abril i agost; a més d’altres espècies “de forma justificada per motius de conservació” com les garotes.
També hi limita la navegació nocturna i estableix que només es poden travessar per fer desplaçaments d’un punt a l’altre del parc; que no s’hi poden fer cursos ni batejos amb escafandre autònom; que no s’hi pot fondejar ni pernoctar, i que les immersions nocturnes requeriran una autorització especial.
En aquest sentit, planteja la possibilitat de crear productes i paquets turístics amb “el reclam” de les reserves naturals parcials com a “llocs d’excel·lència, tant per a observació de fauna com per al gaudi d’una natura més autèntica fruit de la restauració dels processos naturals”.
Abalisament
A més, proposa l’abalisament del perímetre de la reserva natural de l’illa s’Encalladora i de les reserves naturals parcials amb boies que permetin obtenir dades i que disposin de càmeres de control automàtic d’embarcacions. Això permetria complir amb un doble objectiu: aconseguir dades de la zona i, a la vegada, informar els usuaris de la seva localització precisa. En relació amb això, el pla també preveu l’elaboració d’una aplicació mòbil georeferenciada amb informació de la normativa i les activitats permeses al parc.