El 60% de negocis turístics podrien tancar pel preu de l’energia
El Punt. La factura elèctrica s’ha doblat, i encara més la del gas, per a moltes pimes, que en una enquesta de la Federació d’Hostaleria admeten que mediten plegar. L’ens demana estirar els venciments dels crèdits ICO pandèmics.
El sector turístic gironí i l’hostaleria en general han viscut un bon estiu, amb més visitants i fins i tot més pernoctacions acumulades en algunes zones que l’any de rècord del 2019. Però el repte d’eixugar les pèrdues dels dos anys de pandèmia –i els venciments mensuals dels crèdits estatals de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per resistir– s’ha acabat d’estroncar per l’increment de les factures energètiques dels establiments. El president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, Antoni Escudero, alertava que en una enquesta feta entre els 1.600 associats, un 60% de les empreses que l’han respost, “sobretot petites, s’estan plantejant tancar” com a conseqüència de l’increment dels costos de la llum i el gas.
Pel que fa a la factura elèctrica, Escudero va dir que les factures mitjanes s’estan doblant, fins a “un 100% més que el 2021”, i un 130% en el cas de la despesa en gas natural. Tot plegat ha fet minvar els marges, com ja havia anat alertant el sector al llarg de tot l’estiu. I malgrat les bones xifres, ara la inquietud és què pot passar a la tardor i l’hivern, amb uns costos que escuren en paral·lel les butxaques dels ciutadans a l’hora de planejar activitats d’oci, i la dificultat afegida per al sector que l’increment de preus és l’única estratègia que tenen per resistir però alhora un desincentiu més per al consum de la seva clientela potencial.
Moratòria per als ICO
La federació va poder recuperar la tradició del Dia Mundial del Turisme, en una 17a edició que va tornar a omplir el Castell de Biart amb centenars de representants de l’hostaleria i el sector turístic de la demarcació, amb una nodrida representació de polítics de tots els colors i administracions, des dels consistoris fins als delegats dels governs de la Generalitat, l’Estat i la Diputació, passant pel Parlament català o el Congrés. Una bona ocasió per a l’intercanvi d’opinions que no s’havia pogut celebrar des d’abans de la pandèmia, i en la qual va imperar l’ambient festiu, enmig d’una altra reivindicació derivada del malson i els maldecaps de la covid-19 per als empresaris: com retornar els crèdits ICO en el context inflacionari actual.
Escudero va alertar que la majoria d’establiments van tirar de les línies de crèdit estatals per fer front a pagaments, pèrdues o tràmits mentre restaven tancats forçosament. Un recurs, com els ERO temporals per a les plantilles, al qual es van haver d’acollir aleshores com a taula de salvació, però amb venciments que en molts casos cauran aquest pròxim 2023. Per això l’empresari va proposar “una moratòria de dos anys més per tornar aquests préstecs” i donar una mica més d’oxigen a un sector que pesa un 20% a la Costa Brava, i una mica per sota al conjunt de la demarcació. “Volem pagar”, va garantir el president de la federació, que aplega onze gremis i associacions comarcals, però si no poden i es precipiten els tancaments, es podrien perdre centenars o milers de llocs de treball a tota la demarcació.
Estirada d’orelles i altres demandes pendents
Les restriccions de moviments, tancaments i altres limitacions, com ara els aforaments interiors o a les terrasses, van marcar els dos darrers anys pandèmics per a bars, restaurants i hotels. Unes decisions polítiques de “tirar pel dret” que Escudero troba prorrogades en d’altres de més recents, com ara l’anunci mediàtic del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, divendres passat, sobre la prohibició de fumar en terrasses, o la modificació del calendari escolar per fer lectiva la primera setmana natural del setembre. En aquest darrer cas, pel sector turístic gironí, s’han retallat dies a una temporada d’estiu que, d’altra banda, reclamen que no s’agafi com a referència exclusiva sobre la situació d’un negoci que lluiten per desestacionalitzar. I per això Escudero va insistir que s’obrin altres finestres festives, consensuables al llarg de l’any, per repartir millor les vacances al llarg del calendari i defugir les imatges de col·lapses del mes d’agost. “El territori té una capacitat d’absorció limitada i la qualitat se’n ressent”, argumentava.
El president de la federació, reelegit per unanimitat després de 19 anys en el càrrec, va alertar també que la prohibició de fumar en terrasses pot ser contraproduent, perquè la majoria dels que s’hi estan en ple estiu, passant calor, o en ple hivern, glaçant-se, fumen. I també va insistir en altres demandes pendents, com ara la de la modificació del Codi Penal davant els delinqüents multireincidents, o la necessitat de mà d’obra formada.