Retallada obligatòria del 5% del consum elèctric en hores punta
Diari de Girona. La Comissió Europea proposarà als països en el consell extraordinari de ministres d’Energia que se celebrarà demà mesures d’estalvi, impostos a les energètiques i un límit al gas procedent de Rússia.
La intervenció del mercat energètic europeu ha esdevingut una necessitat imperiosa per combatre el xantatge de Rússia i contenir els «estratosfèrics» preus del gas i l’electricitat. La vigília del consell de ministres d’Energia d’emergència, convocat per a demà per la presidència txeca de la Unió Europea, la Comissió Europea mou fitxa i avança les seves propostes per crear un tallafocs que permeti alleujar a curt termini la pressió sobre consumidors i empreses.
El pla inclou, entre altres mesures, un estalvi obligatori del consum elèctric, un límit al preu del gas rus que arriba per canonada i un límit als ingressos que les empreses que produeixen electricitat a costos més baixos -renovables, nuclears o hidràuliques- obtenen pels elevats preus del gas al mercat.
Tot i les mesures adoptades en els últims mesos per diversificar les fonts d’energia i augmentar les reserves de gas, que han superat amb dos mesos d’antelació l’objectiu del 80% (en el 82%), «ens enfrontem a una situació extraordinària perquè Rússia és un proveïdor poc fiable i està manipulant els nostres mercats energètics», va explicar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, poc abans d’exposar els seus plans als ambaixadors dels Vint-i-set en una reunió preparatòria del debat d’urgència dels Vint-i-set.
«Veiem que la manipulació dels mercats del gas té un efecte indirecte en el mercat de l’electricitat. Ens enfrontem a preus astronòmics de l’electricitat per a llars i empreses i a una enorme volatilitat del mercat», va afegir.
Per fer front a la crisi energètica, protegir els consumidors i les empreses vulnerables i mitigar l’alça dels preus, Brussel·les planteja cinc línies de treball. En primer lloc, una retallada obligatòria del consum d’electricitat, com ja es va acordar el juliol passat per al gas. Brussel·les posa el focus en aconseguir un estalvi «intel·ligent d’electricitat» mitjançant una reducció dels pics de demanda per a «tots els consumidors» que permeti reduir el consum global, inclosos «aquells que no disposen de comptadors intel·ligents», utilitzar menys gas per a la generació d’energia i aconseguir preus més baixos. «El que ha canviat és que l’oferta energètica mundial és escassa. Necessitem una estratègia per aplanar els pics que impulsen el preu de l’electricitat», va explicar Von der Leyen sense precisar xifres que, segons els experts comunitaris, es concretaran després del debat dels ministres.
Sí que apareixen, però, en un esborrany de proposta de reglament que no ha passat el filtre del col·legi de comissaris. El document planteja fixar «un objectiu obligatori d’almenys un 5% de reducció del consum net d’electricitat durant les hores de preu màxim». Els Estats membres seran lliures d’escollir les mesures de reducció més adequades encara que Brussel·les suggereix l’ús de subhastes o licitacions que incentivin financerament la reducció, evitant «subvencions a determinades categories de consumidors que distorsionin innecessàriament altres mercats». Cada membre decidirà a més quines són les hores punta (que abastaran entre el 10% i el 15% de les 24 hores del dia) en les quals reduir el consum almenys un 5%.
El segon gran pilar de Brussel·les és el límit als ingressos de les empreses de generació inframarginals, que produeixen electricitat a costos més baixos que els del gas. És a dir, limitar els beneficis de les renovables, la nuclear o hidràulica i fer servir aquests ingressos per esmorteir l’impacte dels preus que paguen els consumidors. «Les fonts d’energia amb baixes emissions de carboni estan obtenint ingressos inesperats, que no reflecteixen els costos de producció. Ja és hora que els consumidors se’n beneficiïn», sosté Von der Leyen. Segons l’esborrany, el preu màxim es podria situar en 200 euros per megawatt hora (MWh), la meitat del preu actual, encara que la xifra podria variar. Brussel·les recomana utilitzar la diferència entre el preu límit i el preu del mercat per donar suport a consumidors i empreses en situació vulnerable.
Límit al gas rus
Brussel·les també planteja crear una «contribució solidària» de les empreses de combustibles fòssils pels «beneficis inesperats» que també estan rebent a causa dels elevats preus energètics. «Les empreses de petroli i gas també han obtingut beneficis massius. Proposarem una contribució solidària perquè totes les fonts d’energia han d’ajudar a fer front a aquesta crisi», va dir Von der Leyen. La idea és invertir aquests ingressos per donar suport a les llars vulnerables i en fonts d’energia neta.
El pla també es fa ressò dels problemes de liquiditat de les empreses energètiques i suggereix tornar a flexibilitzar les regles sobre ajudes d’estat per facilitar noves línies d’avals i que puguin afrontar la volatilitat dels mercats. «Se’ls demana que aportin quantitats inesperades de fons, cosa que posa en perill la seva capacitat de negociació i l’estabilitat dels mercats futurs. Contribuirem a facilitar el suport a la liquiditat», va dir Von der Leyen, que també buscarà obtenir el vistiplau dels Vint-i-set a fixar un preu màxim al gas rus que arriba per canonada, per «tallar els ingressos de Rússia que Putin utilitza per finançar l’atroç guerra».
És una mesura controvertida que podria desencadenar una nova reacció del Kremlin, que ja ha tallat totalment o parcialment el subministrament a 13 països de la UE. De fet, Putin ja ha anunciat que Rússia deixarà d’enviar gas a qualsevol país que imposi un preu per endavant. Una amenaça que no impressiona els tècnics comunitaris. «Al principi de la guerra, el gas dels gasoductes russos representava el 40% de tot el gas importat. Avui s’ha reduït a només el 9%».
Espanya veu amb bons ulls les propostes que ha fet Brussel·les
A diferència del rebuig categòric a la proposta de Brussel·les de reduir el consum de gas de forma obligatòria en un 15%, el Govern que dirigeix Pedro Sánchez veu amb bons ulls les noves mesures que estudia la Comissió Europea per mitigar un possible tall del gas per part de Rússia, entre elles la proposta de reduir el consum net d’electricitat en les hores amb més demanda. D’altres, com limitar els beneficis de les renovables o la nuclear amb un límit de 200 euros per megawatt (MWh) no afectaran, ja que Espanya va posar en marxa aquesta mesura fa un any amb un límit inferior de 67 euros per MWh.
«Moltes de les propostes, pràcticament la totalitat de les mesures que la Comissió ha posat damunt la taula, són idees que Espanya ha revisat o ja ha posat en marxa», va defensar ahir la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, després del Consell Sectorial d’Energia, que aplega comunitats autònomes i ajuntaments amb el ministeri.
Una reducció de la demanda en aquests períodes no afectarà en cap cas les llars, almenys no de manera obligada, ja que la contribució dels consumidors domèstics serà sempre «voluntària», segons va defensar Aagesen. Segons alguns experts, la fórmula podria ser disminuir el consum amb un servei similar a l’antiga interrompibilitat.