Blog

En concret, Espanya va importar al voltant de 60.000 GW h més que en el mateix període de fa un any i gairebé el doble de tot el gas importat de Rússia en el conjunt del 2021: 37.027 GW h. Malgrat aquest increment, l’arribada de gas de Moscou no s’ha reduït, sinó que es manté intacta, en suposar un 10% d’aquest total de les importacions. Així, malgrat la invasió d’Ucraïna, Rússia es manté com el tercer subministrador de gas a Espanya, per darrere dels Estats Units i Algèria. Des del sector gasista fa mesos que insisteixen que els contractes de subministrament amb el país que dirigeix Vladímir Putin són a llarg termini i no es poden trencar sense penalització. A més, afegeixen que són acords completament legals i recorden que no hi ha sancions específiques per part de la Unió Europea a aquest tipus d’exportacions de Rússia, com sí que ocorre en altres casos.

No obstant, a principis del mes passat, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va demanar a les comercialitzadores (les encarregades de comprar el gas) que busquessin formes per «reduir» al màxim l’origen del gas rus i «diversificar» els contractes de subministrament que poguessin tenir amb aquest país.

Les declaracions de Ribera es van produir després que al juny les compres de gas rus ascendissin a 8.752 GW h i suposessin un 24,4% del total. Llavors, el conseller delegat d’Enagás, Arturo Gonzalo Aizpiri, va qualificar la situació com una cosa «transitòria i excepcional» per raons comercials i va aventurar que al juliol el subministrament d’aquest país tornarà al seu pes «habitual» del 10% del total. El setè mes de l’any Espanya va registrar importacions de gas rus per 5.317 GW h, un 14,5% del total, però en l’acumulat dels set primers mesos es manté aquest pes «habitual» del 10% que tant el Govern com el sector energètic han defensat com a residual i fàcilment substituïble.

Amb tot, els principals proveïdors de gas a Espanya continuen sent els mateixos: Els Estats Units, Algèria i Rússia copen el 70% del total de les importacions (la mateixa taxa que fa un any) amb la diferència que els Estats Units es consoliden com el primer proveïdor de gas a Espanya, després del ‘sorpasso’ a Algèria al gener, pel tancament del gasoducte que travessava el Marroc el desembre del 2021. En els primers set mesos d’aquest any, les importacions des dels Estats Units s’han multiplicat per quatre (86.609 GW h), amb un pes sobre el total del gas importat del 33%, davant el 9,1% que tenia aquest país fa un any.

En línia amb aquest increment, les compres a Algèria s’han reduït fins a gairebé la meitat (64.534 GW h), el 24,5% del total d’importacions de gas, però lluny del 50% que fregava fa un any (111.226 GW h).

Això provoca, a més, que les importacions de gas natural liquat (GNL) que es transporten a través de barcos metaners es disparin fins a suposar més del 70% del total de les importacions de gas, mentre que l’arribada d’aquesta matèria primera per gasoducte es redueix al 30%, gairebé l’oposat al que ocorria fa un any.

L’origen de la diversificació

La diversificació en l’origen del subministrament a Espanya, per tant, es produeix en aquells països amb menor pes a l’adquirir una penetració més gran, com és el cas de Nigèria i Trinitat, que suposen el 14,2% i el 10,8% del total de les compres de gas, respectivament (davant el 9,7% i el 4,7% de fa un any), així com per la incorporació de nous subministradors a l’equació com són Egipte (3,5%), Portugal (1,3%) i Oman (1,1%), països que fa un any tenien un pes inferior a l’1% del total.