El mercat laboral canvia de cicle amb pèrdua d’ocupació i més atur al juliol
la Vanguardia. En un mes atípic, l’afiliació cau per primera vegada i l’atur puja després de 14 anys.
L’a lentiment arriba al món laboral després de mesos de creixement. Al juliol, mes tradicionalment bo, va pujar l’ atur , fet que no passava des del 2008, i l’afiliació va caure per primer cop aquest mes d’ençà que hi ha registres , segons les dades oficials presentades ahir. La lectura és unànime: la dada és dolenta, obre un possible canvi de cicle i aventura una tardor pitjor, quan tots els fronts, de la inflació a la retallada energètica, posaran a prova l’economia.
“És un toc d’atenció, cal apujar la guàrdia. El mercat no pot ser immune, blindat, davant el context econòmic mundial”, va valorar Joaquín Pérez Rey, secretari d’Estat d’ Ocupació, quan va presentar les xifres. Els 7.366 cotitzadors menys –en queden 20,3 milions– i els 3.230 aturats més –fins a 2,88 milions– “anticipen una desacceleració preocupant de l’ ocupació”, van plantejar des de la CEOE. Confirmarien el que havia avançat la vicepresidenta Yolanda Díaz quan fa una setmana, després de sortir l’EPA, va demanar precaució i va avançar que l’impuls s’alentia. Es reflecteix en l’afiliació diària: a partir del 15 de juliol hi va haver molts més dies amb caiguda d’ ocupació que la primera quinzena.
On s’havia de crear ocupació, se’n va crear menys que altres anys, i on tradicionalment se’n destrueix, se’n va destruir amb més força. Per exemple, l’hostaleria, que hauria de créixer amb força, va sumar 24.400 llocs de treball, una tercera part de la registrada l’any passat. El comerç (en genera 37.000) en deixa 9.000 pel camí. En educació, se’n perden 120.000, més que els 112.000 de fa un any. Afecta el final del curs, que porta els no indefinits a l’ atur, que creix en 23.700 persones en educació, el sector on més creix. El Govern ho atribueix al fet que s’havia contractat molta més gent per reforçar la sortida de la covid i que la reforma laboral encara no es nota en aquest sector, amb contractes per al curs signats abans que la reforma entrés en vigor.
També destaca la caiguda d’afiliació en agricultura (-51.500) i que la indústria és l’únic gran grup en què cau l’ atur (1.900 aturats menys). Per autonomies, l’ ocupació creix sobretot en zones turístiques: les Balears guanyen 13.900 cotitzadors, i Catalunya, 13.300, mentre que Andalusia i Madrid en perden 21.000 i 20.000, respectivament. De fons, un còctel de factors que s’havien anat aguantant. Inflació, guerra, talls de subministrament, electricitat disparada, llars amb menys marge de despesa… “Significa prudència a l’hora contractar”, assenyala Valentín Bote, director de Randstad Research. Però els esforços es van esgotant. Perdre cotitzadors al juliol “és una dada dolenta, ni tan sols va passar durant els pitjors mesos de la crisi. Ja veiem un canvi de tendència, es comença a entreveure una desacceleració, que serà més intensa a partir de la tardor”, valora Bote. Els contractes indefinits, que Treball mira amb lupa, han passat de suposar un 44% a un 41%. “Estan creixent més els temporals que els indefinits”, comenten des d’ Adecco.
“La desacceleració serà més intensa a partir de la tardor”, afirmen des de Randstad Research
En l’horitzó de la tardor s’hi pot afegir un altre problema: els acomiadaments. Els ajuts per la covid comportaven el compromís de mantenir l’ ocupació, “però aniran acabant i hi ha risc que augmentin els acomiadaments. I amb menys creació d’ocupació, pinta malament”, diu Bote. La CEOE demana “de donar suport a les empreses davant aquest escenari”. “Són dades pèssimes que presagien mesos molt complicats”, va assegurar Lorenzo Amor, de la patronal d’autònoms ATA. El col·lectiu perd 10.400 cotitzadors i perfila el seu primer any a la baixa en una dècada. Des dels sindicats es va demanar d’apujar salaris per pal·liar l’efecte inflacionari. “S’han d’adaptar urgentment”, exigien a la UGT. “Les famílies estan reduint el consum, perquè estan perdent poder adquisitiu”, afegien des de CC.OO. Sense consum, hi haurà menys activitat i ocupació.