Una ciutat de vacances pensada per al descans total
El Punt. El càmping no té parcel·les i disposa d’uns 200 bungalous, tots d’obra, sense cuina ni televisió, així els clients s’hi allotgen a pensió completa i ningú no té obligació de fer res. Les instal·lacions també tenen una edificació on es poden practicar tota mena d’esports.
Casto Susino, un empresari de Granada, va decidir, l’any 1957, comprar 40.000 m2 a Cala Montjoi amb la intenció de fer-hi un “campament turístic”. “Li agradava la zona i hi venia sovint”, explica Òscar Forrellad, que juntament amb el seu germà Sergi són la segona generació de la família propietària del Cala Montjoi Resort & Bungalous de Roses. Susino va treure els permisos i tota la documentació administrativa per fer el campament i va contractar el seu germà, que era arquitecte militar, perquè fes les obres. “El complex el va fer com si fos un campament militar”, comenta a tall d’anècdota Forrellad. És a dir, hi va fer una cantina, bungalous d’obra, sanitaris i un teatre exterior, “els edificis habituals d’aquella època”.
Però Casto Susino no volia gestionar ell directament el nou establiment. Per tant, quan va estar a punt per obrir, va decidir cedir la gestió a l’empresa francesa Touring Club, que durant vint anys va vendre entre els seus clients francesos estades al càmping, que aleshores ja tenia el títol de ciutat de vacances, de Cala Montjoi de Roses.
L’any 1979, el pare dels actuals propietaris –Sergio Forrellad– i el seu soci –Juan Luis Rodríguez– van tenir coneixement per un dels seus treballadors que el càmping estava buscant un grup de persones que es fes càrrec del restaurant de Cala Montjoi. En aquells moments, Forrelad i Rodríguez vivien a Barcelona i tenien una empresa que es dedicava a servir menjar a les escoles. Els dos socis i l’empresa francesa van arribar a acords per explotar únicament el restaurant per als clients de Touring Club, un tracte que va durar poc més de deu anys.
Va ser a principi dels anys vuitanta –el 1980 o 1981, segons comenta Òscar Farrellad– que, en un dinar, els dos socis van conèixer la intenció de Casto Susino de vendre’s l’empresa. “Susino els comenta que es vol vendre la propietat i el meu pare i el nostre soci li diuen que estan interessats s comprar”, explica Òscar Forrellad, que indica que, en aquella època, el seu pare i el soci “no tenien ni un duro”. “Estaven amb números vermells al banc”, assegura. A través d’amics i proveïdors i, evidentment, amb préstecs dels bancs, van aconseguir pagar-ho tot al propietari en cinc anys, i el 1982, Forrellad i Rodríguez són els nous propietaris de la ciutat de vacances Cala Montjoi de Roses.
Així que els nous propietaris, amb noves idees i potser una mica visionaris del que havia de ser una ciutat de vacances, van decidir adequar les instal·lacions “per fer-les el que són ara”. Es va fer una edificació on es podien fer tota mena d’activitats esportives i on actualment es poden practicar esquaix, tennis taula, pàdel, voleibol i on hi ha gimnàs, sala de musculació, minigolf, dues pistes de tennis, una pista de futbol sala, zona de petanca i pista de bàsquet. Un espai prou gran i amb activitats perquè el client no tingui necessitat de moure’s de les instal·lacions. A l’any, van construir una depuradora: “I ara tot el tema d’aigua el tenim resolt.”
El Cala Montjoi Resort & Bungalow de Roses no té parcel·les. És una ciutat de vacances que només disposa de bungalous, i tots d’obra. “Encara que hi ha algun establiment de què la marca comercial porta el nom de ciutat de vacances, crec que som els únics de Catalunya que tenim els permisos per ser-ho i no tinc clar que no siguem els únics de l’Estat espanyol, perquè ho he mirat i no n’he sabut trobar cap més”, manté Forrellad.
Actualment, disposen d’uns 200 bungalous: un centenar per a dues o tres persones –amb una habitació doble i un llit adossat a la paret i un lavabo amb dutxa– i un centenar més per a quatre persones, aquests amb dues habitacions. Totes aquestes edificacions no tenen cuina perquè, segons expliquen els propietaris, els allotjaments són amb pensió completa i, per tant, hi ha un gran menjador amb autoservei on es fan els tres àpats del dia. Per no haver-hi, no hi ha ni televisió (wifi, sí). “És una ciutat de vacances a la mateixa platja, pensada perquè ningú no tingui obligació de fer res”, diu el propietari, que diu que la gent va a la platja, practica esport o fa excursions a peu o amb bicicleta. De fet, una anècdota que explica Forrellad i que va passar l’any passat és que dos clients francesos van traslladar-se des de París al càmping Cala Montjoi amb bicicleta. Van tardar vuit dies i van fer vuit-cents quilòmetres.
A l’establiment també disposen de deu animadors que organitzen tallers i espectacles per al públic infantil i adolescent i també hi ha un programa d’animació per a adults.
Fins a les Olimpíades, quan Forrellad i Rodríguez van decidir contactar amb agències nacionals i de l’Estat espanyol per donar-se a conèixer, el client francès era pràcticament el 99% a les instal·lacions de Cala Montjoi. Aleshores, es va començar a transformar el públic fins al punt que, actualment, el 50% dels clients són catalans i la resta francesos, perquè l’any 1991 van decidir obrir un centre de busseig propi i van adquirir un vaixell per fer sortides diàries. “Els francesos tenen una llarga tradició de submarinisme”, diu.
Els germans Forrellad, l’Òscar, que és el gran, i en Sergi, es van incorporar a l’empresa molt aviat. “Ara, això no passa, però abans, als dotze anys ja em van fer treballar”, manté. Però va no ser fins al 2002, quan es va morir el pare, que els dos germans Forrellad van gestionar el complex totalment. I aquí va venir una nova transformació, “d’instal·lacions, de servei i de comercialització”. De fet, segons expliquen els propietaris, cada any s’hi fan inversions i els clients les esperen.